Nascut a Escòcia el 30 de setembre de 1956, John Reid Clarkson va irrompre en el futbol espanyol en la temporada 2009-2010. Boig, en el bon sentit, pel futbol, és propietari i gestor juntament amb la seua dona d’Amber Care, una cadena de residències per a la tercera edat, destinades també a persones amb dificultats d’aprenentatge o autisme, totes elles situades a l’est d’Anglaterra.
Té una casa a Benissa, un poble d’Alacant, i va ser allí on va començar a entrenar, la seua autèntica passió, després d’haver eixit del planter de l’Arsenal i competit en lligues semiprofessionals d’Escòcia i Sud-àfrica. A petició del llavors president del malmès Benissa, va entrar al club, va liquidar els seus deutes i es va nomenar a ell mateix entrenador, aconseguint el campionat de Regional Preferent.
La Unió Esportiva Benissa es va volatilitar quan ell, el seu principal suport, va dir adéu, però per mitjà de Vicente Floro, fill de Benito, el famós entrenador de futbol espanyol, va voler fer un pas endavant i desembarcar a Tercera. La seua destinació va ser el Crevillent, encara que l’acord per a entrar es va rubricar a només una setmana del començament de Lliga i Clarkson no va poder fer fitxatges fins el mercat hivernal. Va aconseguir fer una bona plantilla i va finalitzar la temporada en setè lloc, la millor classificació històrica del Crevillent en Tercera.
Finalitzada la temporada va tornar a dir adéu, perquè l’equip anava a rebre menys ajudes econòmiques, i se’n va anar al Catarroja, també de Tercera. L’escocès ja tenia credibilitat i la seua solvència econòmica era contrastada, per la qual cosa va fitxar grans jugadors i va disputar el “play off” d’ascens a Segona B, encara que el Catarroja va ser eliminat en la tercera ronda pel Tudelano.
Al·legant les mateixes raons que a Crevillent, Clarkson va abandonar el Catarroja per falta de suport econòmic, i va ser llavors quan va recalar a l’Ontinyent, un altre equip amb problemes econòmics que el va rescatar presentant un aval a la Federació Espanyola. En un any difícil, l’equip valencià va aconseguir la permanència a Segona B en l’última jornada.
La passada campanya la va passar a Anglaterra, allunyat del futbol espanyol per un problema familiar, però ell volia tornar i ho ha fet fent-se amb la gestió del Real Avilés en 2020. Però després de quatre temporades exercint d’entrenador sense títol, ajudat per tècnics espanyols que han acceptat estar a l’ombra, la seua intenció és traure’s el carnet en tres anys i després poder complir el seu somni, en principi en el Real Avilés.
Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 14 de novembre de 2014 al diari EL COMERCIO
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?