El Col·lectiu El Runar de Benissa, “davant la negativa absurda i continuada de l’equip de govern de l’Ajuntament de negar-se a buscar solucions justes per a preservar l’entorn del Pou d’Avall” va difondre ahir l’informe tècnic de l’excavació realitzada a la zona pel mateix Ajuntament, que constata la “especial singularitat” del conjunt hídric i el seu valor “arquitectònic, etnològic, arqueològic, hidràulic com també simbòlic”. Un informe que, opina El Runar, “contradiu fermament les actituds i declaracions realitzades pel batle -Juan Bautista Roselló- i ha sigut intencionadament ocultat a l’opinió pública fins al punt que des de la Regidoria d’Urbanisme segueixen denegant a aquest col·lectiu consultar i veure l’informe d’excavació”.
Part del conjunt hídric segueix amenaçat a dia de hui, malgrat el que afirma l’informe, de construcció. L’Ajuntament ha aprovat i adjudicat el projecte per a la seua urbanització, fent cas omís de les demandes de protecció del Pou d’Avall. El passat mes d’abril, l’Ajuntament va rebutjar en el ple una moció de CIBE-Bloc que demanava la modificació del Pla General per a declarar zona verda tot el conjunt hídric “amb la finalitat de crear un parc o jardí arqueològic representatiu de la història i la cultura de l’aigua al nostre poble”.
La proposta es va quedar sobre la taula i el batle, Juan Bautista Roselló (PP), va assenyalar que els terrenys seguirien sent “una zona de solars per a la construcció d’edificis” tret que diga el contrari la Conselleria de Cultura, perquè així ho delimita el PGOU que, quan es va redactar, “ningú sabia que allí estava el Pou d’Avall”.
Però ara sí se sap, gràcies a l’informe que ha sigut redactat per dos arqueòlegs contractats per l’Ajuntament. Els treballs es van portar a terme des d’octubre fins a mitjans de febrer, per mitjà d’un projecte d’excavació d’urgència d’acord amb la llei de Patrimoni Cultural Valencià, que determina, recorda El Runar, que “si en les excavacions apareixen restes o indicis arqueològics, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estaran obligats a suspendre automàticament els treballs”.
L’estudi arqueològic afirma que amb els treballs s’ha “exhumat una densa trama hidràulica, formada pels diferents elements hidràulics que conformen tota la banda occidental del conjunt conegut com a Pou d’Avall, i que fins l’actualitat es trobaven totalment coberts i deixats en l’oblit”. Quant a la cronologia del conjunt, s’ha permés datar la seua existència en el segle XVI, encara que el mateix informe adverteix que “pot ser més antic”. “L’ocupació d’aquest espai per part de l’home i la utilització continuada al llarg dels temps amb les respectives reformes, explicaria la inexistència de vestigis arqueològics anteriors al segle XVI”, assenyala el document.
En les seues conclusions, l’informe d’excavació no deixa lloc als dubtes sobre la rellevància del Pou d’Avall: “Aquest conjunt hidràulic revesteix especial singularitat per l’excel·lent estat de conservació de tots els seus elements, així com pel ple funcionament de tot el conjunt”.
“Part de la identitat cultural”
Així mateix, el dictamen tècnic indica que el conjunt també té una “certa rellevància” a nivell patrimonial, “tant des del punt de vista arquitectònic, etnològic, arqueològic, hidràulic com també simbòlic, ja que forma part de l’ideari popular dels benissers, i queda com a testimoniatge d’unes maneres de vida, recull d’experiències, sensacions, hui dia oblidades però pertanyents a un passat recent, i que en definitiva es converteixen en part de la nostra identitat cultural”.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?