Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda el 9 d’octubre de 1983 al diari El País:
Renfe, sota la presidència d’Alejandro Rebollo, va adquirir part del capital de l’empresa de transports de viatgers per carretera Unión de Benissa (Ubesa), aplicant uns criteris de valoració de les accions estranys a la pràctica comptable, segons diversos expert, consultats, que van elevar substancialment la quantitat abonada.
L’adquisició d’Ubesa per Renfe s’inicia en 1979, quan Rebollo era encara sotssecretari del Ministeri de Transports. Ignacio Bayón, president de Renfe, acorda amb Juan Balbastre en representació de Ubesa, la possible adquisició del 51% del capital d’aquesta última societat. Per a això signen dos acords. Pel primer, de data 27 d’abril de 1979, s’estableix que Ubesa celebrarà una Junta General extraordinària abans del 30 de juny, en què es procedirà a ampliar el capital de la societat en un 25%, percentatge que serà adquirit per Renfe, que, en contraprestació per aquesta participació accionarial cedirà a Ubesa “els drets d’explotació exclusiva de les concessions de les quals és titular en les, línies València-Alacant, Gata-Alacant i Oliva-València, drets que han de comprendre’s en el sentit més ampli, si bé en entenent que aquesta cessió no afectarà l’actual titularitat de les al·ludides concessions”.
Opció de compra
El segon acord, subscrit entre Ignacio Bayón i Juan Juan Balbastre, d’igual data que l’anterior, és una opció de compra del 26% de les accions d’Ubesa, perquè Renfe obtinguera el control de la societat. En el punt segon d’aquest document d’opció de compra es diu que “el preu de la venda de les accions es verificarà de comú acord pels perits designats per cada part, que, en cas de no arribar a un acord, designaran a un tercer perit, que haurà de tindre el caràcter de censor jurat de comptes”. A continuació, el document diu que “per a determinar el preu es tindran en compte els següents conceptes: a) L’haver líquid de la societat, considerant com a tal el que poguera anomenar-se haver tangible, això és, la diferència entre l’actiu realitzable i el passiu exigible en 31 de desembre de 1980. b) La capitalització del benefici social, si n’haguera, al tipus del 17,5 %, considerant com a compte d’explotació la usual en aquest tipus de negoci i fixant per al parc de vehicles les quotes d’amortització oficials vigents (no es considerarà amortització per als immobles). c) L’increment de l’actiu intangible que es produïsca a partir de hui com a conseqüència d’accions dels venedors, iniciades ja en aquests moments, però que encara no han donat fruit. D’una manera específica es comprén en aquest apartat l’obtenció d’una unificació de concessions que té en tràmit els venedors. No s’inclou, en canvi, l’autorització Sevilla-Barcelona, per haver estat ja obtinguda”.
Un Consell eloqüent
El 4 de març de 1981, sent ja president de la companyia Alejandro Rebollo, Renfe celebra consell d’administració, al qual assisteix, segons consta en acte, Ramón Díaz, delegat especial del ministre d’Hisenda en Renfe. A aquest consell, com a punt segon de l’informe, Alejandro Rebollo porta l’adquisició del 26% de les accions d’Ubesa. Els consellers disposen d’un document anomenat Memòria justificativa de l’adquisició definitiva del 26% del capital d’Ubesa i d’un informe d’Eugenio González Salido, censor jurat de comptes, “sobre la valoració de determinats punts referits a l’empresa Ubesa”. En aquest informe es valora Ubesa d’acord amb el criteri a) i b), que figuraven en l’opció de compra, en 800 milions i 964 milions, respectivament; però després apareixen sumades ambdues quantitats, donant un total de 1.704 milions.
Alejandro Rebollo explica com d’important és per a Renfe aquesta operació i, “després d’explicar el procediment seguit per a la valoració d’Ubesa, es deté en l’anàlisi dels criteris seguits per a la taxació del concepte c), que figura en l’opció de compra (increment de l’actiu intangible) i que ofereix grans dificultats”. Proposa que s’encarregue una auditoria a Peat Marwick Mitchell; que s’ajorne la fixació del preu fins conèixer els seus resultats, i que es lliuren a compte 30 milions de pessetes.
El conseller Gonzalo Ferre, a la vista de l’exposició del president i de la documentació que se li ha lliurat, pren la paraula per a exposar que, segons el seu parer, els criteris de valoració a) i b), prevists en l’opció de compra, “no són criteris de valoració sumables, sinó alternatius”.
El conseller Carlos Roa diu que no cal criticar l’anterior president i que el que hi ha és un document, l’opció de compra, que ha de ser assumit pel consell. “Una valoració”, diu, “és una opinió raonablement fundada; hi ha diversos mètodes simples o compostos per a fer aquests raonaments, i el president Ignacio Bayón va adoptar el que li va semblar més adequat. No creu que s’haja d’entrar en la qüestió, perquè no és moment ni hi ha cap motiu”.
Alejandro Rebollo intervé per a assegurar que el contracte d’opció de compra és perfectament vàlid, “i, per tant, exigible en els seus propis termes, i a ell ha de subjectar-se la seua consumació o execució en tots els seus aspectes”. Juan Antonio Guitart, que és conseller-director general de Renfe, advoca també en favor que se sumen els tres apartats de valoració.
Gonzalo Ferre insisteix que les opcions a) i b) no són mai acumulables, sinó alternatives i optatives. El delegat especial del ministre d’Hisenda, Ramón Díaz, manifesta que quant a la valoració comparteix els criteris exposats per Gonzalo Ferre.
Huit dies abans de la celebració d’aquest Consell d’Administració de Renfe, Alejandro Rebollo havia signat ja la compra del 26% de les accions d’Ubesa.
El document, que té data del 24 de febrer de 1981, diu textualment, al punt quart: “Que durant el lapse comprés des del 29 de gener de 1981 fins el dia de hui han continuat les converses amb intervenció del censor jurat de comptes Eugenio González Salido, d’acord amb el previst en la clàusula segona de l’acord de 27 d’abril de 1979, si bé la raó d’haver-se fet ús per les parts de la facultat de designar un tercer perit censor jurat de comptes no ha estat tant la d’haver existit diversitat en la fixació del preu de la venda de les accions, com la de desitjar que quedaren oficialment ratificats els criteris i les valoracions manejats en l’obtenció d’aquell”.
A continuació figura l’adquisició de Renfe de 400.000 accions d’Ubesa. Per a fixar el preu de l’empresa s’utilitza l’informe de González Salido, que addiciona els apartats a) i b) i s’afegeixen de comú acord uns altres 693 milions en concepte de l’apartat c). Tot això suposa una valoració de l’empresa en 2.398 milions de pessetes, pel que a Renfe el 26% de les accions li suposa un cost de 666 milions de pessetes.
Afegim, finalment, que l’informe de l’auditoria de Peat Marwick Mitchell, conclosa el 4 de juny de 1981, valora la societat Ubesa en 603 milions, d’acord amb l’opció a), i en 715 milions, d’acord amb l’opció b). En cap cas apareixen sumades ambdues alternatives.
Altres irregularitats
La legislació actual atorga a Renfe dret de tempteig en la concessió d’itineraris de carretera coincidents amb el ferrocarril (anomenats coincidents A), i en part d’aquests itineraris, quan la coincidència entre el tren i la carretera només siga parcial (anomenats coincidents B). D’aquesta situació cabria esperar que les millors línies de viatgers per carretera, les que uneixen grans nuclis de població, estigueren en mans de Renfe. En termes generals, no és així. Renfe no ha exercit els seus drets en moltes ocasions. Per exemple, en la recent concessió del trànsit regular de viatgers entre Madrid i Bilbao. Concessió que es va realitzar per la Direcció General de Transports, qualificant l’itinerari de coincident B, quan és evident que és coincident A, i sense que el representant de Renfe en la comissió de concessions, de l’Institut d’Estudis del Transport, exigira el dret de tempteig per a la seua companyia. Davant les denúncies presentades per l’associació Agapimet (transportistes autònoms), Renfe va recórrer la concessió, quan ja no procedia. L’empresa beneficiària és General de Transportes por Autopistas SA, que, segons fonts d’Agapimet, està vinculada a l’home fort de la patronal Fenebus Junco Miralles.
Una sentència de l’Audiència de Lleó de 14 de desembre de 1981 desvetlla, així mateix, un altre escàndol. Es tracta de la concessió Lugo-Barcelona a Renfe i a Companyia Rutas de Catalunya SA (Ruacasa). La concessió es va falsificar -hi ha una condemna d’arrest major- de tal manera, que els autobusos de Renfe van ser substituïts pels d’un particular, i els de Ruacasa per Aupasa.
Enllaç
Notícia original
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?