Aquest dissabte s’estrena a Benigembla el curt documental Les Cures. Mans invisibles que sostenen la vida, un projecte molt necessari i únic que enregistra el testimoni de les dones més grans de diferents municipis de la Marina Alta i la seua labor com a motor socioeconòmic del poble. Unes històries que no apareixen en els llibres i que des de La Naturadora, juntament amb La Raka Films, es van proposar recuperar per tal d’evitar que caigueren en l’oblit.
“Tot va començar per casualitat l’any 2016”, comença a contar Carmen Ivars, sociòloga especialitzada en gènere, membre de La Naturadora i impulsora de Les Cures. “Estàvem fent un taller sobre violència de gènere amb les dones majors de l’Alcalalí i ens vam adonar que la vida d’elles no figurava en la història dels pobles més petits i vam decidir fer eixe treball de recuperació de memòria.”
Cinc anys després, Les Cures ja ha contat la història de les dones de l’Alcalalí, Parcent i molt prompte ho farà de les de Poble Nou de Benitatxell i la Vall de Gallinera. Però abans li toca el torn a Benigembla, que va haver de posposar l’estrena del seu documental el passat 10 d’abril per mal oratge. Una espera curta si es compara amb tota una vida en segon pla.
“El primer que ens diuen és que elles no tenen res a contar i, quan comences a escoltar-les, et trobes amb històries increïbles.” Román Rodríguez és, juntament amb la seua dona Raquel Ochoa, La Raka Films, la pota audiovisual d’aquest trípode. “La nostra prioritat no és tindre una imatge supertreballada, sinó que elles estiguen el més còmodes possibles. Per això anem amb poquet equip i aprofitem la il·luminació natural.” Amb aquesta fórmula i “la capacitat especial d’escolta de Carmen”, diu, han aconseguit crear un espai segur i de confiança en què les dones “van obrint a poc a poc calaixos de memòria.”
La repressió franquista i la catòlica, l’amor, la maternitat i la dedicació als altres o l’emigració són els fils amb els quals es va teixint aquest relat coral que es fixa en diverses peces audiovisuals i que té com a objectiu principal convertir les dones en protagonistes, no només de les seues vides o famílies, sinó de tota la comunitat local. Per això, cada peça és projectada en cada un dels pobles on s’ha gravat, en un intent de compensar el deute obert que tenen els municipis amb aquestes dones que ja són molt majors.
Són, com ens diu Román, “cristalleria fina”, perquè algunes d’elles ja tenen més de noranta anys i el seu estat de salut és delicat, i perquè, a causa del bot generacional, si aquest relat no ens el conten elles, ningú ho farà.
Pel seu interés hem reproduït aquest article aparegut el 26 de juny de 2021 a À Punt.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?