Benissa aprova resituar la Roca de la Salve a un lloc visible i accessible per als municipis de Senija i Benissa

L’Ajuntament de Benissa, a proposta del batle, va aprovar per unanimitat una moció en el ple d’abril celebrat anit, amb l’objectiu que la “Roca de la Salve” ocupe un lloc visible i accessible amb el consens dels municipis de Benissa i Senija.

El Ple va acordar adoptar els següents acords, que seran traslladats a la Corporació de Senija perquè també puga adoptar-los:

Primer – Que de comú acord es busque una ubicació on situar de forma digna i definitiva la Roca de la Salve perquè tots, senijers i benissers, puguem honrar la memòria dels nostres avantpassats i al mateix temps transmetre la seua història a les futures generacions, considerant-la patrimoni històric, cultural i religiós de tots dos municipis.

Segon – Que es constituïsca una comissió mixta de deu membres formada per cinc representants de cada municipi, no necessàriament polítics, però sí que almenys un d’ells tinga formació tècnica, que seran nomenats pels seus respectius plens amb l’encàrrec que estudien i proposen a les dues corporacions el lloc idoni on podria situar-se la Roca de la Salve.

Tercer – Que una vegada aprovat pels dos plens el lloc proposat per la Comissió, es redacte un projecte per dos tècnics triats pels dos ajuntaments, que també serà aprovat per les dues corporacions, que contemple el seu trasllat i col·locació amb les degudes mesures de seguretat, així com la forma de la seua adequada instal·lació i exposició.

Quart – Que finalment es duga a terme la seua execució amb els mitjans dels dos ajuntaments i en la forma que es convinga.

Cinqué – Que la Roca de la Salve finalment ja no siga mai més motiu de diferències o discrepàncies entre Senija i Benissa sinó d’unió i germanor de dos pobles que té tants vincles en comú passats, presents i futurs.

La Roca de la Salve és per als benissers un signe d’identitat del seu passat i un dels seus emblemes culturals i religiosos més preuats. Des dels cronistes més antics fins als actuals s’ha identificat aquesta pedra de gran grandària com el lloc en el qual els riberers donaven el seu últim adéu en anar-se’n fora, resant una salve a la Puríssima Xiqueta per a la seua protecció i la de la seua família que deixaven arrere. Especialment, la seua història està vinculada als riberers, tant de Benissa com de Senija, que anaven a la sembra o recollida de l’arròs i pel camí, Camí Vell de València, es creuaven amb aquesta pedra que era una fita natural des de la qual acomiadar-se dels seus respectius pobles. És a dir, una història que es remunta des de fa segles fins a pràcticament els nostres dies, perquè encara queda el testimoni viu d’aquells emigrants que havien d’eixir dels nostres pobles per a poder sostindre les seues famílies.