Benissa és el quart municipi de tot l’Estat Espanyol amb major percentatge de cases buides

Aquests són els deu pobles de l’estat espanyol amb major nombre de cases buides.

A Espanya hi ha 3.443.365 cases sense ocupar. Pràcticament, el 14% del parc immobiliari espanyol està infrautilitzat com a conseqüència, sí, de la deterioració sense solucionar de molts immobles antics, però també de la febre edificadora que es va viure al país entre mitjans dels noranta i 2007, més o menys.

Aquest desfasament entre l’oferta immobiliària i la demanda real existent a Espanya ha deixat algunes postals d’època de macrourbanitzacions fantasma i pobles semibuits, al quals l’últim Cens d’Habitatge de l’Institut Nacional d’Estadística ha vingut a posar noms i cognoms.

La informació proporcionada per l’INE ens permet presentar-los els deu pobles d’Espanya en què la bombolla immobiliària ha deixat més petjada, els deu municipis que tenen major percentatge de cases sense ocupar. Són aquests:

1. Yebes (Guadalajara): 59,96% de cases buides. Igual el nom del municipi no els sona, però si els parlem de Ciudad Valdeluz és possible que ja els resulte més recognoscible. Es tracta del macroprojecte urbanístic alçat per Reyal Urbis (ara en suspensió de pagaments) a vuit quilòmetres de Guadalajara que preveia acollir 30.000 persones amb 9.500 habitatges, els seus camps de golf i fins i tot la seua pròpia, i controvertida, estació d’AVE. A dia de hui amb prou feines té 2.000 veïns.

2. Ezcaray (La Rioja): 49,17%. Un cas ben diferent. Ezcaray és un xicoteta població turística situada al peu de la Serra de la Demanda i propera a l’Estació de Muntanya de Valdezcaray, que en temporada alta multiplica la seua població des d’unes 2.000 persones que resideixen tot l’any fins les 15.000, la qual cosa condiciona el perfil de propietat dels habitatges del municipi. Moltes d’elles es lloguen en temporada el que explica aquesta taxa de desocupació.

3. Xilxes (Castelló): 45,07%. Xilxes és un xicotet municipi de la costa castellonenca que supera per poc els 2.000 habitants. A tres quilòmetres i mig del centre urbà es troba Platja de Xilxes, un desenvolupament residencial a peu de platja que a l’hivern és un poble fantasma i a l’estiu un efervescent nucli turístic. Heus aquí l’explicació de la seua presència en aquesta llista. Últimament ha saltat als mitjans per la decisió del Govern d’amnistiar un centenar d’habitatges edificats dins dels límits prohibits en la Llei de Costes.

4. Benissa (Alacant): 44,77%: Exemple paradigmàtic del que la bombolla immobiliària va ser per a la costa llevantina. A Benissa, una localitat d’uns 15.000 habitants de la Marina Alta, es van edificar grans promocions de segons habitatges a l’empara del boom immobiliari que després no hi va haver manera de col·locar i les promotores van anar a parar als jutjats mercantils per suspensió de pagaments.

5. Villanueva del Segura (Múrcia): 41,39%. Villanueva del Río és un dels centres neuràlgics de l’explosió immobiliària de la vall murciana de Ricote on en poc de temps es va planificar la construcció de 50.000 nous habitatges. A Villanueva, en concret, es van desenvolupar dues urbanitzacions de semiluxe amb spa, la legalitat de les quals està pendent de resolució judicial, ja que Ecologistes en Acció entén que es van edificar dins del domini públic hidràulic del Riu Segura.

6. Orpesa (Castelló): 41,21%. La ciutat de vacances per excel·lència, la localitat matriu de Marina D’Or. Un xicotet poblet costaner que en menys de 30 anys ha passat de 2.000 a 10.000 habitants i en el qual el promotor Jesús Ger va imaginar un macrocentre turístic de fins a 50.000 apartaments. Fins ara, només s’han edificat 10.000 i la fluctuació dels seus nivells d’ocupació determina el lloc al rànking d’Oropesa.

7. Ocaña (Toledo): 40,22%. Una altra tipologia de les distorsions generades durant els anys del boom. A Ocaña es va situar l’eixida de la R-4, l’eixida de peatge de Madrid en direcció a Andalusia. L’equip de Govern local ho va veure com una ocasió per a convertir-se en una alternativa de residència barata per als madrilenys (malgrat estar a 67 quilòmetres de Madrid) i es va posar a concedir llicències urbanístiques, fins i tot sense tindre molt en compte la legislació vigent segons va considerar després la Justícia. El pla va fracassar i la prova és que Ocaña figura encara hui com el segon municipi espanyol on més han caigut els preus de l’habitatge en el termini d’un sol mes: més del 15%.

8.Yaiza (Lanzarote): 39,96%. Canàries va aprovar l’any 2000 una moratòria que, en honor de la sostenibilitat, impedia l’habilitació de noves places turístiques tret que hi haguera unes altres que es tragueren del mercat, per demolicions o renovacions de planta. Hi va haver alguns municipis com Yaiza, al sud de Lanzarote, que es van botar la normativa i van ampliar la seua planta turística a esquena de la normativa vigent. Així ho va considerar el Tribunal Superior de Justícia de Canàries, que va declarar il·legals més de 7.000 places turístiques ja construïdes, quasi una quarta part de totes les existents a la illa.

9. Seseña (Toledo): 38,31%. El somni frustrat del Pocero. Una macrourbanització de 15.000 habitatges a només 36 quilòmetres de Madrid en la qual va impactar de ple l’esclat de la bombolla immobiliària. Finalment, només es van acabar poc més de 5.000, de les quals estan ocupades al voltant de la meitat i la resta encara no gaudeixen de llicència de primera ocupació. A més, la incapacitat del xicotet municipi, que no arriba a 10.000 habitants, per dotar de serveis a Nueva Seseña està fent que molts dels particulars que van comprar estiguen intentant anar-se’n.

10. Torre Pacheco (Múrcia): 35,9%. El bressol de Polaris World ha pagat amb escreix els seus somnis de grandesa. Las Terrazas de la Torre Golf Resort i La Torre Golf Resort, els faraònics projectes que la controvertida promotora que va determinar durant un lustre el model turístic de la Regió de Múrcia va imaginar per a Torre Pacheco, amb 7.000 apartaments i diferents camps, algun d’ells dissenyat pel campeoníssim Jack Nicklaus, són hui un exemple d’infrautilització de la planta turística. Pel que sembla el procés que va portar a la seua edificació tampoc va ser impecable i està en mans de la Justícia.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda al diari electrònic lainformacion.com el 19 d’abril de 2013.