El delegat de Cultura de l’Ajuntament de Benissa, Xavi Tro (CIBE-Bloc), ha decidit emprendre les accions necessàries per a traslladar els cossos dels deu joves benissers que van perdre la vida en la batalla de Guadalajara, en 1936. Les restes mortals de les víctimes descansen en una fossa comuna del cementeri del municipi de Gajanejos (Guadalajara). Els milicians van ser abatuts en el front de combat de Miralrío durant la nit del 2 al 3 de desembre del primer any de la guerra civil.
El succés va causar gran consternació al poble en aquella època per la joventut dels deu veïns i l’esbiaixada informació que van rebre les famílies sobre el que havia ocorregut. Gràcies a testimoniatges oculars s’ha identificat el lloc exacte on jeuen els cossos, una vegada finalitzada la guerra. D’ací, que el regidor de Cultura s’haja acollit, ara, a la Llei de Memòria Històrica (52/2007) per a exhumar, identificar i retornar al cementeri del poble “els deu joves fills de Benissa que en el seu moment van formar part del Batalló Alicante Rojo”.
Xavi Tro va recollir, així, el testimoni del batle, Juan Bautista Roselló, del PP, que en un ple recent va assegurar que “per raons humanitàries” donaria suport a aquest tipus de trasllats contemplats en la llei de la Memòria històrica. El regidor del CIBE-Bloc va expressar, ahir, el seu desig que “no es trenque el consens aconseguit sobre una qüestió tan delicada”.
Igualment, Tro va remarcar que “allò important és que les restes d’aquestes persones tornen a Benissa” i va manifestar la seua voluntat que “no es polititze un tema com aquest, ja que els deu veïns van perdre la vida en un fet puntual, i en tot cas, defensant un govern democràtic”. Tro es va mostrar convençut i esperançat que el debat iniciat en l’últim ple ordinari no caiga en l’oblit.
D’aquesta manera, el departament municipal de Cultura ha remés ja una carta als familiars de les víctimes per a informar sobre la intenció de la regidoria i per a sol·licitar-los la seua opinió. A més, el cronista oficial de Benissa, Joan Josep Cardona, ha realitzat un informe a instàncies de la regidoria en què descriu el desenvolupament dels fets des de l’eixida dels joves des de Benissa fins al lloc on se’ls va donar sepultura. Aquest document formarà part de l’expedient que, juntament amb l’avaluació econòmica sobre el cost que tindria per a l’ajuntament recuperar les restes mortals, es debatran en la Comissió informativa de Cultura de gener.
“Aquesta guerra l’acabem prompte”
El 30 de novembre de 1936, tres dies abans que els deu milicians de Benissa entraren en combat a Miralrío, un d’ells, Julio Cabrera, va escriure una carta als seus pares i el seu germà insistint-los en la normalitat que es respirava en el front de combat. Tranquil·litat que dies després es trencaria en encapçalar, juntament amb els seus companys, la primera línia de foc. Cabrera, als seus 22 anys, intenta animar son pare: “Em sap molt mal que estigues tan fluix d’ànims. Has de pensar que tu a la meua edat també estaves a la guerra de Cuba i jo també he de seguir la tradició”. “A veure si t’animes un poc -continuava la missiva- que aquesta guerra l’acabarem prompte”.
També va relatar com en el seu temps de permís, els voluntaris passejaven, acudien al casino o prenien café. A sa mare li renya en to afectuós: “No té cap maleïda gràcia que jo estiga ací divertint-me i tu allí plorant”. En la seua carta, Julio Cabrera li presentava al seu germà com a idíl·liques les guàrdies nocturnes al costat d’un company benisser: “És fantàstic passejar-se de nit amb un fusell al muscle a la llum de la lluna i en el gran silenci que regna, res més s’escolta que el murmuri del riu”.
Finalment, el combatent li descriu al seu germà la maquinària de l’aviació russa. I s’acomiada dels seus veïns i amics comentant que un d’ells “ha fet una xicona que el porta desconcertat”.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?