Cabrera, cent anys conreant el raïm mediterrani

Des de 1895, cinc generacions de la família alacantina han dedicat la seua vida a la cura i comerç del moscatell, passant de la pansa a l’embotellat de vi.

A la fi del segle XIX, els obrers britànics suportaven les llargues jornades laborals de la indústria del ferro amb l’energia que els aportava el reconstituent natural que els arribava des del port de Dénia. Després d’una travessia de dos setmanes, vaixells carregats amb panses procedents de camps de raïm alacantins arribaven a Porstmouth, la ciutat des de la qual es repartia el producte per totes les regions de l’Anglaterra victoriana. No obstant això, les partides amb el fruit, que aviat va ser apreciat per la burgesia en incorporar-lo a les seues receptes de plumcakes, arribaven de forma intermitent a les costes angleses.

“Els llauradors de Benissa no tenien pressa per vendre la collita. La pansa es mantenia en bon estat uns huit mesos, per la qual cosa si no consideraven just el preu que els oferien els mercaders britànics esperaven altres ofertes”, assenyala Ximo Cabrera, besnét de Vicente Cabrera, qui des de 1895 s’encarregava d’intervindre entre ambdues parts i quan tancaven un acord portava el raïm sec des de les terres de la comarca de Marina Alta fins als ports llevantins. “Els marges que obtenia li van permetre reunir uns estalvis amb els quals va comprar una finca de vinyers d’11 hectàrees per a començar a vendre les seues pròpies collites”, assenyala l’actual propietari d’Uvas Cabrera sobre els orígens d’aquesta pime centenària.

Després de més de vint anys treballant les seues terres i comercialitzant un producte que ocupava a bona part de la població alacantina, Vicente Cabrera decideix jubilar-se. “Cap dels seus sis fills continuen amb el negoci, per la qual cosa l’empresa cessa la seua activitat”, afirma el besnét del fundador. No obstant això, en 1930, el plançó més menut, Joaquín Cabrera, obri un hostal a Benissa, on trava amistat amb alguns camioners que cobrien la ruta comercial entre Madrid i València. Com a mostra de confiança, en l’època de la verema l’hostaler regala raïms als seus hostes, els quals aviat comencen a reclamar el producte per vendre-lo a la capital.

El que va començar com un gest de gratitud es converteix en un negoci, i la família Cabrera torna als seus orígens, encara que aquesta vegada gràcies a la venda de raïm en lloc de pansa. “La companyia va prosperar tant que en la dècada de 1950 va adquirir una furgona amb la qual repartia la fruita al mercat de València”, afirma Ximo Cabrera, el pare del qual va muntar una tenda de productes agrícoles a Benidorm.

Poc després, la família torna a Benissa, on se centra en el comerç del raïm i amplia la venda a tot el territori espanyol. “La temporada de la varietat de raïm Moscatell només dura dos mesos, per la qual cosa comencem a vendre la del Vinalopó, que es pot consumir fins a cap d’any”, assenyala el responsable. Després de més de 50 anys adquirint fruita d’altres agricultors, l’arribada a la companyia de Dani Cabrera -representant de la cinquena generació-, ha permès que la família reprenga la producció pròpia. “Des de xiquet va voler mantindre el negoci familiar. Lligat a ell va el futur d’Uvas Cabrera”, assenyala Ximo Cabrera, que en les últimes campanyes ha collit uns 200.000 quilos de raïm cada verema.

Recuperar l’herència

La incorporació de Dani Cabrera al negoci familiar ha impulsat una tornada als orígens de la companyia. “Des de fa cinc anys, a més de conrear les nostres terres, estem recuperant unes altres de la zona que estaven abandonades”, assenyala Ximo Cabrera. A més, una part de l’última collita s’ha destinat a elaborar 4.000 botelles del seu propi vi. “L’objectiu és diversificar”, assenyala el responsable, que, a més d’elaborar brous, destinarà una part dels seus raïms per a deixar-les assecar i fer panses.

El cultiu de la pansa

Quins són les peculiaritats del raïm moscatell d’Alexandria? És una fruita de pell fina i sabor dolç a la boca. Això és així per les condicions del terreny en les quals es crien les vinyes. Les finques de la comarca alacantina de Marina Alta estan orientades a la mar perquè la brisa del Mediterrani mantinga la humitat en les plantes. A més, les abundants hores de sol provoquen una maduració ràpida.

On s’assecava els raïm fins a convertir-lo en panses?

Els viticultores de la zona de Benissa construïen riuraus en els seus propis terrenys. En aquests edificis -coberts però amb obertures en tota la seua estructura-, per la nit es guardava el raïm que havia estat assecant-se al sol. Així el protegien de la humitat i la rosada, però no del vent, que també afavoria l’assecat de la pansa.

Pel seu interés hem reproduït aquest article aparegut el 26 de juliol de 2017 al periòdic Expansión