Cases senyorials convertides en Seu Universitària

S’imagineu descobrir el Rock and Roll segons els seus millors intèrprets en una casa del segle XVIII? Vos agradaria aprendre gestió d’informació territorial sobre actius immobles i processos d’administració electrònica cadastral en un edifici dels més interessants de l’arquitectura civil d’aquests segles del País Valencià? O per contra, us interessa conèixer les plantes útils a les comarques centrals valencianes en un palau urbà?

Tot això és possible gràcies als cursos d’estiu que ha organitzat, un any més, la Seu Universitària la Marina de Benissa a la comarca alacantina de la Marina Alta.

Interessants seminaris que s’ofereixen a estudiants i aturats en dos dels edificis més emblemàtics d’aquest municipi. I és que des de la signatura del conveni, en 1998, entre l’Ajuntament de Benissa i la Universitat d’Alacant es va crear aquesta seu en la coneguda Casa dels Andrés i la de Pere Bigot. Una gran oferta cultural i formativa que va envair el municipi gràcies als seus promotors Isidor Mollà, que en el seu moment va ser batle de Benissa, i Andrés Pedreño, exrector de la Universitat.

Cal destacar que al segle XVIII i al voltant de l’antiga Església-Fortalesa de Sant Pere al carrer Puríssima, principal artèria de la localitat, es van ser construint les cases de les famílies més importants. Mostra d’això són les dos cases històriques que hui alberguen la Seu Universitària.

Considerada com un dels exemples més representatius de casa senyorial de la comarca, la Casa dels Andrés es va edificar entre finals del segle XVIII i principis del XIX en un dels solars de major extensió del centre primitiu del municipi. És l’únic palau urbà entre mitgeres de la Benissa d’aquella època.

L’altra casa que comparteix les instal·lacions universitàries és la de Pere Bigot. És un edifici singular que suma protagonisme si es parla de la persona que va habitar en ella durant molts anys. Va ser Pedro Ivars Sala, conegut com Pere Bigot, que va néixer a la Partida Rural de Berdica el 1901. Va emigrar a Estats Units l’any 1917 i fins la seua defunció es va dedicar a tocar l’acordió, disfressar-se i explicar les seues peripècies per Amèrica a tot aquell que se li apropara, encara que els seus millors amics eren els xiquets i joves del poble que gaudien escoltant les seues històries.

Tot un personatge que té un carrer, davant la seua pròpia casa i que gaudia recollint tot tipus d’objectes que després decorarien la façana de sa casa durant les festes. Autèntiques obres d’art que els seus veïns admiraven.

Ara les dues cases convertides en seu, que dirigeix Teresa Morell, ofereixen aquests cursos d’estiu a més d’un ampli ventall cultural com són les projeccions cinematogràfiques i d’òpera, obres de teatre, conferències, exposicions i diferents actes institucionals que utilitzen els seus salons per a celebrar-se. Dues joies de la història i cultura benisseres que obrin les seues portes a aquells que vulguen conèixer-les i participar de tot el que es tanca entre les seues parets i estades.