El Defensor del Poble adverteix a la Generalitat Valenciana i a l’Ajuntament de Benissa -encara que és un avís general al conjunt de les corporacions- que “ni deuen, ni poden aprovar plans urbanístics que no tinguen l’aigua garantida per l’organisme de conca corresponent”, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) en el cas del País Valencià. Així es reflecteix en una resposta remesa pel Defensor del Poble (l’adjunt segon, Manuel Ángel Aguilar Belda, responsable de l’àrea d’Ordenació Territorial) a l’Associació Abusos Urbanístics No, a la qual ha tingut accés Levante-EMV. La resposta de la institució forma part de l’expedient de queixa que va presentar AUN contra l’Ajuntament de Benissa per l’aprovació d’onze PAI (programes d’actuació integrada) “sense que estiguera acreditada la suficiència de recursos hídrics” a més de “no complir la premissa d’interés públic i implicar la destrucció de l’atractiu paisatgístic de la zona”.
En el cas de l’Ajuntament de Benissa, aquest pretén que les garanties definitives sobre la suficiència d’aigua les acredite el Servei Municipal d’Aigües Potables, que depèn del mateix consistori. L’alta institució de l’estat respon de forma taxativa a aquestes pretensions municipals. “El Defensor del Poble no pot acceptar sense més la interpretació que plasma l’Ajuntament de Benissa sobre qui ha d’emetre l’informe” de la suficiència hídrica. “És clar que no pot ser emés per entitat diferent de l’organisme de conca, segons el parer d’aquesta defensoria”, argumenta l’alt organisme.
I afegeix: “Els informes emesos a l’empara de la legislació territorial i urbanística autonòmica d’entitats col·laboradores autoritzades per al subministrament (d’aigua) no poden substituir els pronunciaments que corresponen a la confederació hidrogràfica”. Per tant, “la comunitat autònoma mai hauria d’admetre a tràmit un expedient urbanístic elevat pels ajuntaments per a la seua aprovació definitiva si no inclou l’informe previ de la confederació hidrogràfica, o si l’inclou i és desfavorable”. El Defensor del Poble també llança un advertiment a les corporacions municipals. “Tampoc els ajuntaments han d’aprovar instruments urbanístics que comporten un increment del consum d’aigua, si no compten amb el previ informe favorable de l’organisme de conca”.
El Pla General de Benissa està aprovat definitivament des del 14 d’abril de 2003 -sota el paraigües de la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU). Els onze PAI que qüestiona l’associació Abusos Urbanístics No estan inclosos en el Pla General com a “àmbits de sòl urbanitzable”, encara que es van desenvolupar al detall mitjançant el tràmit previst a la LRAU de la “Cèdula d’Urbanització” (un mecanisme urbanístic que garanteix la coherència amb el Pla General, perquè no es contradiguen, i la integració en l’entorn). La Generalitat va aprovar entre 2004 i 2008 les cèdules d’urbanització de sis dels onze PAI i exigia a l’Ajuntament de Benissa que, abans d’aprovar definitivament aquests plans, comptara amb “informes de les administracions competents que garantisquen la suficiència de recursos hídrics i un certificat municipal que acredite la disponibilitat del subministrament d’aigua potable i que la nova urbanització no minva les disponibilitats de cabals existents”. Com aquest últim s’emet pel Servei Municipal d’Aigües Potables, és l’Ajuntament de Benissa el que ha de certificar que té aigua suficient per als PAI que tramita. L’equip de govern de Benissa també al·lega que, com el Pla General es va aprovar en 2003, amb tots els informes favorables, no precisa de l’informe específic de la CHX.
El cavall de batalla entre la Generalitat i el Govern
El Defensor del Poble recorda en el seu escrit diferents litigis entre la Generalitat i el Govern a compte de si els plans urbanístics que s’impulsen al País Valencià (sobretot durant el “boom” urbanístic) tenien o no l’aigua garantida. Entre d’altres cita el cas d’Ador, on el Govern va recórrer l’aprovació del Pla Parcial Pinaret, mitjançant la discutida fórmula de l’homologació modificativa del Pla General (una drecera prevista a la LRAU, i ja derogada, que va servir per a impulsar megaPAI no previstos als plans generals). En aquest contenciós, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) establia “tres qüestions essencials”, recorda el Defensor del Poble. “L’informe de l’organisme de conca (la CHX) és preceptiu. La comunitat autònoma no pot legislar sobre la forma, la manera i la manera en què l’Estat ha d’exercir les seues competències, ni pot substituir la seua intervenció mitjançant normes autonòmiques”. L’acte del TSJ sobre Ador també advertia que “l’informe que puga emetre una presumpta entitat col·laboradora no pot substituir l’informe de l’organisme de conca”. I, finalment, “l’informe previ de l’organisme de conca és requisit necessari perquè puga aprovar-se tant per la Generalitat com per l’ajuntament un instrument de planejament”. Igualment, “en diverses actuacions del TSJ es ratifica que l’informe previ de la confederació és preceptiu i no pot ser substituït pel que la normativa autonòmica denomina entitats col·laboradores autoritzades per al subministrament”.
No a l’urbanisme sense aigua, editorial de Levante-EMV
El Defensor del Poble ha hagut d’advertir els responsables d’urbanisme de la Generalitat Valenciana, a l’Ajuntament de Benissa i, per extensió, a tots els municipis que “no deuen ni poden” aprovar plans urbanístics que no tinguen el vistiplau relatiu a les necessitats d’aigua, que ha de ser expedit per l’organisme competent, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en el cas del País Valencià.
L’alt magistrat encarregat d’emparar als ciutadans en les seues relacions amb l’Administració s’ha vist obligat a escriure en paper oficial una obvietat com la citada a l’hora de rebutjar onze programes d’actuació integrada (PAI) de Benissa als quals es vol donar llum verda en matèria hídrica amb informes de l’empresa local d’aigües, que depèn del mateix ajuntament.
No hauria d’estar en discussió permanent un assumpte com que no es poden construir cases en zones desproveïdes d’aigua potable. És una cosa tan evident com que no s’ha de posar en servei una urbanització sense clavegueram o edificar en un barranc o zona inundable, o planificar un hàbitat dispers amb serioses dificultats per garantir la seguretat.
Alguns d’aquests preceptes del sentit comú han estat incomplits en els últims anys al País Valencià, encara que no només ací, i el seu resultat alimenta tribunals i condemnes socials nacionals i internacionals. La crisi s’està cobrant bona factura de tot això.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?