El dia que els batles van tirar la clau

En van començar 15 i van arribar a ser 88 els batles del PSPV i comunistes que un 3 de setembre de 1979 es van tancar a l’Ajuntament de Quart contra les agressions que eixe dia van patir allí el president del Consell i el de la Diputació de València, en l’enèsim episodi de “terrorisme polític” de signe “blaver”.

Per aquelles mateixes dates fa trenta anys el debat polític valencià també girava sobre assumptes tèxtils. Llavors s’estilava més la pana que l’alpaca, però en qualsevol cas la peça que alçava passions no era el vestit sinó la bandera, en el marc del debat dels símbols identitaris que per la seua agitació de carrer i violència es va conèixer com la Batalla de València. L’episodi cim en l’escalada d’agressions a ciutadans, polítics i institucions va ser, sens dubte, la patida a l’inici de la processó cívica del Nou d’Octubre pel batle de València, Ricard Pérez Casado, a les mans d’exaltats del Grup d’Acció Valencianista (GAV) i l’extrema dreta, que es va saldar amb la crema de la senyera, llavors no coronada amb franja blava, i greus incidents.

Un mes abans, el 3 de setembre, Quart de Poblet va viure un altre dels capítols negres d’una Transició que a València va ser menys cívica del que sovint s’ha predicat. El president del Consell preautonòmic, Josep Lluís Albiñana, i el de la diputació, Manuel Girona -ambdós socialistes- van ser insultats i agredits físicament enmig d’una pluja de “pedres, ous i tomaques”, segons les cròniques de l’època. Havien acudit com a convidats al ple municipal en què havia de tractar-se si Quart se sumava a la llista d’ajuntaments que demanaven l’autonomia per al que llavors s’anomenava País Valencià.

Albiñana no es va acovardir

Mentre Albiñana preguntava a crits “on estàveu quan calia defensar els drets democràtics”, les pedres van trencar vidres que van provocar ferits. El ple extraordinari, i sense UCD, va acabar en mitja hora. Els convidats se n’anaren xiulant i eixa mateixa nit un grup de 15 batles de l’Horta -entre ells el de Picanya, un joveníssim Ciprià Ciscar o Albert Taberner, batle comunista d’Alaquàs i després coordinador d’EU- es van tancar per condemnar els incidents i la passivitat de la policia a les ordres del governador civil Fernández del Rio. El conseller d’interior, el centrista Enrique Monsonís, tampoc es va lliurar de les crítiques de l’esquerra, que li retreia certa complacència amb els que provocaven l’aldarull. L’executiva del PSPV va emetre un comunicat que retratava el clima. Va denunciar “els atacs i amenaces als batles, intents d’assalt al Palau de la Generalitat, les provocacions des de certa premsa, accions que han desembocat en greus incidents com els de Bétera, Paterna, Alcúdia de Crespins i ara Quart, que donen una idea del clima terrorista que es pretén crear per obstruir el camí de la plena autonomia”. El concepte “terrorisme polític” estava en tots els comunicats de condemna. En la nota d’Acció Cultural del País Valencià s’assenyalava als responsables: “Membres del GAV, fallers i clavarieses”.
Conforme passaven les hores anaven arribant batles. El segon dia n’eren 52 i van arribar a ser-ne 88. Els de Benissa, Alcoi o Fernando Martínez Castellano, que tenia els dies comptats com a batle de València, es van sumar. També va acudir a expressar la seua solidaritat el número dos del PSOE, Alfonso Guerra. Els batles van donar per finalitzat el tancament la matinada del 6 de setembre. Albiñana, Girona i una delegació d’11 batles es van reunir a Madrid amb el ministre de l’Interior, Antonio Ibáñez Freire, que va donar unes garanties que no va poder o no va voler complir.