El Riberer, història viva de Benissa

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari LAS PROVINCIAS el 17 de maig de 2009:

Juan Bautista Cabrera, de 86 anys i conegut com a Pomelo, treia de l’interior de la seua camisa, i propera al seu cor, una foto amb els seus companys a la Ribera. Una instantània que besava i, amb llàgrimes als ulls, la guardava com un tresor. I és que a pesar del dur treball, i com es va poder comprovar en l’homenatge de l’Ajuntament de Benissa als riberers, tots coincidien a assegurar que van ser els millors anys de les seues vides.

Cada temporada arribava l’hora de partir, viatjar fins a Catarroja, Amposta o Sueca, aquesta última la destinació de la majoria. Uns anaven caminant, altres amb la bicicleta que van poder comprar amb les mil pessetes del sou que van guanyar la temporada anterior, amb el tren des del Verger o amb la històrica Unió de Benissa.

Sense oblidar els que deixaven el País Valencià per a acudir als camps de Saragossa i Sevilla, o els que fins i tot deixaven la seua pàtria per a anar a França.

Això sí, tots ells, amb un punt de parada obligatòria, l’últim punt del terme municipal on s’albirava el poble des d’una roca, la Roca de la Salve, on el riberer resava a la seua patrona, la Puríssima Xiqueta, demanant-li el millor en el seu viatge. Ser riberer no tenia edat ja que molts d’ells amb tan sols 14 anys deixaven la seua Benissa natal per a passar de guanyar 700 pessetes treballant als camps del municipi, a 2.500 pessetes en 25 dies de treball o 7.000 en 44 dies. Uns diners que invertien, a la seua tornada a la llar, en la compra d’una casa o per a pagar el que les seues esposes havien comprat a les botigues en aquesta llarga temporada, malament menjats i malament dormits.

Treballaven 15 hores diàries, més que de sol a sol, ja que molts dies clarejava quan portaven algunes hores treballant per a finalitzar ja entrada la nit.

Dormien en muntons de palla i per a mejar, recordaven entre somriures, només tenien un plat calent. Un guisat de creïlles, una paella amb fideus (però no fideuà) o una paella amb carn, en què contaven els trossets i els repartien a parts iguals.

Uns records que van poder compartir aquesta setmana els 150 riberers de Benissa que encara viuen, en un acte al qual van acudir el batle Juan Bautista Rosselló, el regidor de Cultura Xavi Tro i el batle de Sueca, Joan Baldoví, com a representant de les terres de la Ribera.