El vol de Benissa a Sibèria

El benisser Francisco Llopis Crespo, que va viatjar a la URSS per a convertir-se en pilot durant la Guerra Civil i va acabar represaliat per Stalin, rep un homenatge pòstum.

Malgrat tot, Francisco Llopis Crespo va tornar de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) amb la seua filla, Amor, i la seua esposa, Petrofna. Havia arribat allí en 1938 per a rebre cursos de pilotatge però mai hauria imaginat que l’exèrcit a què pertanyia ja no existia només un any més tard, que el règim polític que havia deixat ja no era el mateix i que, més dur encara, patiria la repressió de l’estalinisme -un tipus de violència il·lustrada com la defineix el filòsof eslovè Zizek.

Francisco Llopis Crespo va néixer a Benissa en 1916 i va treballar al costat del seu pare al forn de guix i conduint el camió que tenia la família fins a 1937 quan es va incorporar a files en el bàndol republicà en plena Guerra Civil. Un any després va prendre una decisió que marcaria la resta de la seua vida: va imaginar ser pilot i va veure en el cel el seu desig de llibertat anarquista.

D’aquesta manera, Llopis Crespo va ser triat per a viatjar a la URSS i rebre cursos de pilotatge. La destinació, la ciutat de Kirovabad, a la república d’Azerbaitjan. El camí, el pas fronterer de Port-Bou. Van anar fins a quatre promocions amb un total de 500 homes -tots ells molt joves, difícilment superaven els 23 anys- els que van viatjar des de l’Espanya republicana fins a la URSS per a tornar i ser aviadors.

Educació marxista i disciplina militar truncada per la notícia que la guerra a Espanya havia finalitzat, l’exèrcit al qual aquests alumnes pertanyien s’havia esfumat de la nit al dia pel pes de la força franquista-nazi-feixista (els colpistes, Alemanya i Itàlia) i, per tant, el seu retorn era tota una utopia. Era la primavera de 1939.

Camps de treball

Els hieràtics oficials soviètics no entenien de dissidències. L’escassa convicció comunista que va existir entre els futurs pilots va ser reprimida violentament. De fet, en 1940 vuit aviadors van ser detinguts i internats en els duríssims camps de treball de Vorkuta, a la regió àrtica. Un d’ells era el benisser Francisco Llopis.

Van començar no obstant això els tràmits per a poder repatriar els joves. Amb objeccions, les autoritats franquistes en van autoritzar 26. No va arribar ni un, havien d’eixir de la URSS quan Hitler va gosar trepitjar territori soviètic. Vindria Leningrad, aquells 26 xics no importaven a ningú.

Com un bumerang, no només no van poder eixir de la URSS sinó que la seua voluntat d’abandonar les fronteres de Stalin els va costar l’exili al juliol de 1941 a la presó de Novorisbirk, al sud de Sibèria. Un any després van ser traslladats a la regió de Karaganda on van romandre fins a mitjans de 1948.

Aquells gulags van tindre publicitat a Europa després de la fi de la Segona Guerra Mundial amb les primeres repatriacions i precisament el camp de Karaganda es va convertir en una fita mundial del terror estalinista.

Per a contrarestar les acusacions els pilots i altres marins van ser duts fins al menys dantesc port d’Odessa. Allí havien de decidir la destinació a la qual volien ser repatriats. Però les coses no van marxar com es preveien i en criticar que l’aparell soviètic negava que retenia pilots republicans, tres presoners van ser jutjats en 1949 i condemnats a 5 anys de bandejament a Sibèria. Aquells homes eren: el marí Agustín Llona, el doctor Bote i el benisser Francisco Llopis Crespo.

Amb tot i malgrat les penúries, en el fred siberià Llopis va conèixer la que seria la seua esposa, Petrofna Soya, amb qui va tindre una filla, Amor.

Finalitzats els cinc anys de bandejament, Llopis i la seua família es van dirigir a Moscou i després d’unes gestions van aconseguir la repatriació. El port de Castelló els donaria la benvinguda en 1956, van navegar en el navili Crimea. Des d’allí van tornar a Benissa si bé Llopis va passar els últims anys de la seua vida a Benidorm.

Record

Anit, a la Seu Universitària la Marina de Benissa el pilot va rebre un homenatge pòstum amb la presència de la seua esposa i de la seua filla. En l’acte, el doctor en Història i investigador de la Universitat de València, Antonio Calzado Aldaria va oferir la xerrada “El benisser Francisco Llopis: Memòria d’un aviador republicà supervivent a la Unió Soviètica el contingut” de la qual està resumit en les línies anteriors. L’acte va ser organitzat pel Casal Jaume I de Benissa amb la col·laboració de la Seu Universitària La Marina i l’Ajuntament.