Els tresors millor guardats de la “Catedral de la Marina”

Molts són els que han passejat alguna vegada pels carrers estrets i empedrats del municipi de Benissa. Entre els seus encants i entre un dels monuments de visita obligada es troba la seua església, coneguda popularment com la “Catedral de la Marina”.

És un edifici d’estil neogòtic, de tres naus, en el qual destaca la bellesa del seu cimborri central i el seu altar presidit per la patrona local, la Puríssima Xiqueta. L’adorat retaule, que veneren els seus devots el quart diumenge d’abril, està atribuït a l’escola del pintor Juan de Juanes.

Per a conèixer la parròquia qualsevol benisser podria servir de guia ja que tots coneixen a la perfecció l’església tot i que, això sí, molts d’ells són desconeixedors del que es troba darrere del temple de la seua patrona.

Des de la sagristia, el rector, Domingo Sabater, amb les claus en mà obri la reixa que custodia els tresors millor guardats del temple. Apareix una estreta escala per la qual s’accedeix a la primera planta de l’emblemàtic edifici. Allí es troba un xicotet museu amb sorprenents peces religioses pel qual Sabater ha lluitat molt per fer-lo realitat.

Hi ha des de plats petitoris fets per antics orfebres, calzes històrics, creus o colorides casulles i estoles, algunes d’elles del segle XVII.

Són pocs els metres que cal recórrer per quedar bocabadat davant el que tanquen les vitrines i el que mostren les quatre parets del desconegut museu. Allí es troben els esbossos de les pintures més recents dels dotze apòstols que, des de fa pocs anys, van completar l’altar major o un dels documents més valuosos, com el “Reial Privilegi d’Amortització”, concedit pel rei Felip IV d’Espanya i III de València a la parròquia de Benissa i que data de l’any 1645. També està el rescripte de la Sagrada Penitenciaria en què es declara patrona de Benissa a la Puríssima Xiqueta.

Són pocs els privilegiats que coneixen de primera mà aquestes joies religioses. El desig de Domingo Sabater, que sempre està disposat a mostrar-les a qui li pregunte per elles, és que tothom puga admirar-les i conèixer una mica més la història d’aquest municipi mitjançant aquestes peces històriques.

De fet, Sabater s’ha posat en contacte amb la Regidoria de Cultura, que dirigeix la popular Pepa Martí, i amb associacions locals com les mestresses de casa o la de Jubilats i Pensionistes Bèrnia a la recerca de voluntaris perquè obrin les portes i poder mostrar la desconeguda exposició. A l’espera de trobar-los seguirà fent-se càrrec de l’accés a tots els interessats. A l’atractiu de visitar-la se suma poder accedir al camerino de la Puríssima Xiqueta.

Però, a més, darrere de l’altar es pot consultar l’inventari del fons bibliogràfic de la parròquia del cronista oficial de la vila de Benissa i arxiver de l’església Joan Josep Cardona, obres que van des del segle XVII a l’actual i que estan juntament amb l’inventari del fons musical de Francisco Ginestar, conegut com Paco “La Parra”, i que va ser donat per la seua família. La Parra va ser l’organista titular de la parròquia des de 1964 fins la seua mort en 2008.