Abel Cardona (1976), de la plataforma ciutadana Reiniciem Benissa, acaba de complir els 100 dies com a batle. Va accedir al càrrec després de la renúncia del popular Juan Bautista Roselló, del PP, que no va deixar lligada la continuïtat i el regidor Isidor Mollà, llavors en Ciutadans, va decidir donar suport al govern d’esquerres, que Cardona comparteix amb Compromís i PSPV.
-En quina situació s’ha trobat l’Ajuntament de Benissa després de 18 anys de Govern del PP?
-El principal problema ha sigut amb els ingressos, amb la baixada de l’Impost de Béns Immobles que va deixar aprovada el PP, d’un 16%, que ens ha deixat amb un milió d’euros menys. Amb un pressupost de per si ja ajustat, sense poder recórrer al romanent positiu ni del superàvit, hem hagut de fer retallades i un pressupost amb una mínima inversió en 2017. Serà de 600.000 o 700.000 euros.
-Hi ha possibilitat de tirar mà dels fons que el consistori té al banc? En cas que fóra positiu, quant hi ha i de quant es pot disposar?
-A dia de hui no podem. Tenim un romanent positiu que supera els 10 milions d’euros al banc; són tots els superàvits acumulats des de l’aplicació de la Llei Montoro als ajuntaments. Ens permet fer ús d’un percentatge mínim, un 2’1%, que únicament podem destinar a inversions financerament sostenibles; és a dir, en obres que no necessiten un manteniment; asfaltat de camins… actuacions que formen part d’un llistat tancat. També tenim una situació precària pel que fa a personal municipal, ja que tampoc se’ns permet substituir el 100% de les baixes per jubilació, només el 50%. Estàvem dins d’un procés de reorganització municipal, el que es diu la RPT. Aquest procés està pràcticament acabat, però no disposem de la despesa extra que suposa actualitzar els sous del personal.
-És a dir, que la baixada d’impostos ha llastat les arques municipals, ha estat contraproduent…
-Sí, totalment. Si no estiguera en vigor la Llei Montoro, podríem recórrer als fons dels bancs i la baixada d’impostos sí que podria haver estat possible i benvinguda. El nostre punt de vista és que aquesta baixada d’impostos va ser una temeritat total. Va ser una promesa electoral del PP el 2015 amb l’informe negatiu de tot l’equip econòmic del consistori, sense saber molt bé les seues conseqüències en els comptes municipals. La baixada de l’IBI va ser una mesura molt populista, que no beneficia el 100% de la població: no tot el món paga IBI, no tots tenen una casa, molta gent viu de lloguer, o viuen en pisos i paga un IBI mínim …Només ha beneficiat la gent que té moltes propietats. Per a ells, la baixada del 16% és important, però és una minoria. A l’ajuntament, però, li ha suposat una minva d’un milió d’euros i és quan cal preguntar-se si és convenient fer-ho i ser conseqüent amb això. L’ajuntament necessita d’aquests diners per a inversions en benefici del municipi perquè quan inverteixes, ho fas per a tots; és pel bé comú.
-Hi ha possibilitat d’incrementar ingressos via altres impostos via subvencions d’altres administracions…
-Amb la Diputació d’Alacant, estem fora del pla d’obres. Ens hem quedat a les portes. A nivell de la Generalitat Valenciana, és més complicat, ja que sembla que tinga menys recursos. El que estem veient és que altres taxes, que són molt antigues, equiparen els seus preus, ja que ens trobem amb els mateixos serveis que presta, per exemple, l’àrea d’Esports, però amb preus molt dispars, encara que sabem que aquesta actualització tindrà una repercussió mínima en els comptes de 2017.
-Com són les relacions amb el regidor Isidor Mollà, ja ex Ciutadans, que va facilitar el Govern d’esquerres?
-Les relacions són bones, té bastant sintonia amb el nou equip de govern. Ja ens va dir que el seu vot no seria un xec en blanc, i és normal: ha propiciat un canvi i vol veure coses, avanços. Encara que de vegades, els temps que ell marca a l’equip de govern no coincideixen amb els de l’actual equip de govern. Vol respostes immediates, però tots sabem que l’administració és lenta, els tràmits requereixen un temps i nosaltres, el que li vam dir és que necessitàvem un temps per a fer una radiografia de l’ajuntament. No és el mateix veure-ho des de l’oposició que des del govern. Aquesta radiografia està feta: en unes coses es coincideix amb Isidor Mollà, en altres no ho tenim tan clar. Ha de respectar que aquest equip de govern tampoc signa xecs en blanc.
-Una de les qüestions que ha exigit Isidor Mollà són canvis en l’empresa pública Benissa Impuls, l’encarregada de la neteja i recollida del fem. Hi haurà canvis?
-Ho estem revisant. Benissa Impuls és una empresa que hem detectat amb molt d’hermetisme, no tenia molta transparència. És cert que l’estructura és molt arcaica i considerem que ha de tindre una visió diferent i caminar cap a l’excel·lència; és a dir, que no depenga tant de l’ajuntament pel que fa als ingressos -el consistori li injecta 3,5 milions d’euros-, però ha de buscar altres mitjans de finançament, com facturar a tercers i la nostra directriu passa per ací. És difícil que siga autosuficient, però ha d’incrementar els seus ingressos donant serveis a empreses del municipi.
-Aquesta setmana s’han conegut els pressupostos generals de l’Estat. Inclouen 1,7 milions d’euros per a la variant de la N-332 de Benissa. Ho considera suficient per a arrancar el projecte?
-OHL, que és l’empresa adjudicatària, s’ha compromès que el 2017 es faran tasques d’intendència i que la inversió més important es farà en 2018 i 2019 amb l’objectiu d’acabar-la el 2020. El preu pel qual s’ha adjudicat la obra està molt ajustat, però això se’ns escapa de les mans. Esperem que puga complir.
-Benissa també està afectada pel Pativel, en concret la zona de la Llobella -ubicada entre Moraira i Calp-, un dels pocs trams verges que té el seu litoral. Hi ha propietaris molt molestos amb la mesura. Què ha fet l’ajuntament en aquesta qüestió? És partidari del Pativel?
-La Llobella sempre ha sigut una zona delicada. És la joia de la corona de Benissa i sempre s’ha contemplat com una zona de serveis administratius. En els dos sectors urbanístics hi ha uns 20 propietaris afectats. En els diferents PGOU sempre s’ha intentat conservar o desenvolupar amb baixa densitat urbanística. Ara amb el Pativel, en el cas de l’Ajuntament de Benissa ens trobem amb que l’anterior equip de govern va deixar l’assumpte al calaix, oblidat. Des de l’àrea d’Urbanisme va haver excessiva relaxació: hi va haver alguna reunió, però no se li va donar la importància que calia. Amb el canvi de govern, els propietaris ens van traslladar la seua preocupació, ja que actualment és una zona de màxima protecció. En el primer ple del nou govern es van presentar les al·legacions, amb el suport de Ciutadans, en què vam demanar que Benissa tinguera autonomia per a decidir què es fa en aquesta zona aprofitant que ara estem redactant el nou pla urbanístic estructural. De moment, no tenim resposta de la Conselleria, s’han allargat els terminis d’al·legacions i, per tant, el procés està en stand by.
-Quin model té aquest equip de govern per al nou Pla General d’Ordenació Urbana?
-S’ha de tindre en compte que les directrius de la Generalitat et marquen molt, però l’objectiu primordial és protegir les zones més vulnerables, i que han estat objecte de molta controvèrsia, com la zona de La Ràpita, on es pretenia fer una macrourbanització i un camp de golf. La idea és que el creixement es produïsca pels voltants del nucli urbà, tot i que insistisc estem molt limitats pel que marca la Conselleria de Medi Ambient. Per exemple, ara està prohibit construir en zones amb pendents de més del 21%, el que impediria hui dia construir en molts emplaçaments de la zona litoral. Tot això ara ha de quedar definit, ja que hi ha molts agents interessats i no podem fer els que ens vinga de gust.
-Es va aprofitar aquesta revisió del PGOU per a introduir canvis de model o tipus d’urbanitzacions?
-Amb la revisió, entra tot en discussió. L’oferta hotelera és mínima a Benissa: hi ha xicotetes coses al nucli urbà, però és la gran assignatura pendent. L’oferta de lloguer ha sigut únicament residencial. El que ens agradaria és que hi haguera més diversitat i el que farem és facilitar inversions en hotels en zones atractives turísticament.
-Una altra de les reivindicacions o necessitats ha sigut canviar el rumb de la política turística … què hi ha contemplat en aquest camp?
-Sí, volem canviar el prisma de la política turística. A Benissa se la coneix pel seu nucli urbà però tota la política turística s’ha centrat a la zona litoral. I la realitat és que tenim tota l’activitat al centre urbà paralitzada. Amb els nous pressupostos, la idea és obrir la sala del Consell, amb un projecte museístic perquè siga una mena de centre d’interpretació del centre urbà, però el projecte és més ambiciós i la idea és obrir tots els museus i sales d’exposició del centre històric. En definitiva, tindre un referent cultural i amb els museus o cases típiques obertes … que no només siga passejar, sinó que hi haja un atractiu cultural.
-I en aquest projecte, que cabuda pot tindre la figura de Salvador Soria en el nou espai cultural?
-El museu Salvador Soria existeix, es va inaugurar, però com tantes altres coses del govern del PP, hi ha molt de continent, però poc contingut. Som sabedors que no podem fer grans inversions en exposicions. Ara, la gestió del museu està pràcticament paralitzada per les circumstàncies de l’espai de l’edifici: és un espai complicat de gestionar. Ara tenim exposades les obres guanyadores dels certàmens de pintura Salvador Soria. Estaran de forma temporal. El nostre projecte és que tinga relació amb Soria: en un futur ens agradaria que les exposicions que vinguen siguen d’artistes guanyadors d’aquest certamen, artistes ja amb projecció i de renom.
-Existeix la possibilitat d’entrar als circuits autonòmics o provincials?
-Ho estem valorant, però l’oferta és mínima. Estem en comunicació amb la Fundació Baleària per a l’intercanvi d’exposicions amb artistes de les Illes Balears. Ara ho hem fet amb Julia Ribas gràcies a la mediació de Quico Torres. El gran problema és que no tenim clara la gestió de l’espai en si perquè no és un edifici fàcil de gestionar.
-Benissa també és seu de l’Escola d’Organització Industrial. Quin paper ha de jugar aquesta institució amb el nou govern municipal?
-Sempre he tingut dubtes sobre el paper de l’EOI a Benissa. És un projecte que té la seua part positiva, que és aplicable a Benissa. Però el que ens hem trobat allí és que l’oferta formativa igual no s’adapta a l’oferta real del comerç o de les empreses del municipi. Se cerca un grau d’excel·lència al qual el teixit empresarial i de comerç no està acostumat. És un altre dels exemples que hem heretat de l’anterior equip de govern, que ha començat la casa per la teulada. En eixe procés, Benissa s’ha botat molts camps i hem anat a parar al final del procés. Creiem que les necessitats bàsiques són unes altres. Tenim el Creama, que sí que té una oferta més adaptada a l’economia local. El dubte que tenim és si és realment el que necessita el municipi i a açò s’afegeix que hi ha altres actors, a més del Creama, com l’Associació de Joves Emprenedors; és a dir, que hi ha molts actors i allò no acaba d’estar articulat. Ens agradaria alguna cosa una mica més relacionada amb Benissa i amb un nivell més baix.
Pel seu interés hem reproduït aquesta entrevista apareguda el 15 d’abril de 2017 al diari electrònic ALICANTE PLAZA
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?