“És emocionant tornar després de 75 anys al lloc on vaig néixer”

Hannah va tornar a ser Juanita en xafar després de 75 anys el poble que la va veure néixer. “Estic molt emocionada i feliç. Aquesta tornada m’ha retornat el record més entranyable dels meus pares”. Hannah Kaiser va vindre al món a Benissa el 3 de febrer de 1938. No havia complert encara ni 9 mesos quan els seus pares i ella se’n van anar cap a Vic i després van emigrar a Anglaterra. Hannah mai havia tornat a Benissa. El diumenge va tornar i hui (el 30 d’abril) ja se’n va. Quasi ha sigut un viatge llampec. Però aquesta dona afable i de gran curiositat ha recuperat els seus primers mesos de vida, que fins ara estaven en penombres.

Els seus pares, els austríacs Hans i Dora Kaiser, van arribar poc abans de néixer ella a treballar com a metge i infermera a l’hospital de les Brigades Internacionals. El sanatori, del qual el doctor Kaiser va ser director, estava al Convent dels franciscans. Allí va néixer Hannah.

La idea de tornar per primera vegada al “seu” poble feia temps que li rondava pel cap. “Desitjava tornar en complir els 75 anys. I ací estic”.

Hannah buscava els seus orígens. I ha trobat molt més. Cada instant ha sigut especial. En signar al llibre de visites il·lustres de l’ajuntament, es va sincerar: “He recordat els meus pares amb amor a través d’aquest viatge”.

“Aquells anys van ser terribles”, va recordar mentre repassava el seu periple al costat dels seus pares. Des de Vic van creuar els Pirineus i van arribar a un camp de refugiats del sud de França. En 1939, es van establir a Anglaterra, on son pare va morir. Hannah i sa mare no van aconseguir tornar a Àustria fins el 1946.

Ara, Hannah ha tornat a Benissa amb una maleta plena de records. És evident que no guarda cap imatge de la Benissa de 1938. Però sí porta amb ella el salconduit que acredita a son pare com a brigadista i combatent antifeixista. Ahir el mostrava amb orgull. També conserva cartes i diaris dels seus pares. En una d’aquestes missives, enviada per Hans al seu germà que vivia a Israel, li descrivia com era la seua vida a Benissa i a l’hospital on atenia els republicans ferits en el front.

Aquest metge tenia aleshores 28 anys i la seua dona, Dora, 26. S’havien casat a Viena el 1936. Eren jueus i comunistes. No s’ho van pensar dues vegades en allistar-se a les Brigades Internacionals. “Ma mare sempre em deia que els dos anys que va passar a Espanya van ser els més importants de la seua vida. Els meus pares van vindre junts i ara, després de 75 anys, sóc jo la que he tornat”.

Quan Hannah es va trobar ahir amb el batle, Juan Bautista Roselló, en la porta de l’ajuntament, li va ensenyar la seua partida de naixement. Els seus pares la van inscriure com a Juanita. Ambdós creien que podrien emigrar a Mèxic i aquest era un nom que ací i allí era habitual. Però Juanita va ser per a ells Hannah.

Roselló li va mostrar la sala de plens i les fotografies de tots els batles del segle XX de Benissa. El 1938, quan ella va néixer, el batle era Tomás Capó, pare de l’escriptor i periodista Bernat Capó i germà de l’àvia del propi Juan Bautista Roselló.

Hannah, que durant tot aquest viatge ha demostrat una curiositat sense límits, va prendre fotografies d’aquell batle i de l’actual, dels carrers de Benissa, de les festes (ara són les de la Puríssima Xiqueta), del convent franciscà que va ser l’hospital de les Brigades Internacionales. Juanita o Hannah ha recuperat una part de la seua vida que romania a les fosques.