Fabra defensa el litoral com “el major actiu territorial” que té la Comunitat

L’atractiu de les costa és una important font d’ingressos que cal mantindre. El president de la Generalitat, Alberto Fabra, va defensar ahir en el litoral valencià com “el major actiu territorial” que té la Comunitat, no només en l’aspecte econòmic, sinó també en el social i el relatiu a la sostenibilitat i el paisatge.

Fabra, que va presidir ahir a la platja de la Fustera de Benissa l’acte de lliurament als municipis de les seues banderes blaves, va posar l’accent en la importància de posar en valor la costa per la notable aportació que suposa per al PIB, que va xifrar en un 15%, i per “la riquesa i ocupació que generem a la Comunitat”.

El president del Consell va agrair l’esforç fet pels municipis per tindre les millors platges, la qual cosa comporta que el 90% d’elles estan catalogades com “d’aigües excel·lents per a la seua utilització”. També va destacar la tasca que tots els anys fa la Generalitat per a mantindre el paisatge i les polítiques encaminades a potenciar l’atractiu del litoral.

Aquest esforç col·lectiu ha permès, segons va recalcar, que enguany la Comunitat haja aconseguit un rècord històric de 127 banderes blaves. A més, Alberto Fabra va remarcar que Espanya té deu reconeixements més que en l’edició anterior i que set d’ells estan al litoral valencià.

La Comunitat no és només la segona autonomia amb més distintius per la qualitat de les seues platges i ports esportius. Bona part d’ells es concentren a Alacant, que amb les seues 40 banderes blaves és la província amb més reconeixements i concentra el 11% dels concedits a Espanya.

Un referent dins de la costa alacantina és la comarca de la Marina Alta. Bona part de la seua franja litoral ha sigut mereixedora enguany de banderes blaves. Sis municipis, Dénia, Xàbia, Benitatxell, Teulada-Moraira, Benissa i Calp, van rebre ahir els distintius que onejaran a les seues platges.

Una localitat que primera vegada ha obtingut bandera blava, com va comentar Fabra, és Poble Nou de Benitatxell. El seu batle va recollir ahir el distintiu obtingut per la cala del Moraig.

Calp ha sumat una nova platja, la de l’Arenal Bol, a la Fossa, i Cantal Roig, a més del Reial Club Nàutic. Teulada-Moraira ha perdut el distintiu de qualitat de l’Ampolla i es queda amb El Portet i Les Platgetes.

Dénia i Xàbia s’han mantingut igual. A la capital comarcal onejarà la bandera blava a Bovetes, Marineta Cassiana i al Reial Club Nàutic de Dénia, mentre que a la vila xabienca ho faran a la Grava, l’Arenal, la Granadella i el Club Nàutic.

I Benissa constitueix un cas singular, ja que és el primer municipi del País Valencià que ha rebut quatre banderes blaves, cadascuna en una categoria. El seu batle, Juan Bautista Roselló, es va mostrar orgullós dels reconeixements de la platja de la Fustera, que va servir d’escenari ahir per al lliurament de distintius; el Club Nàutic Les Bassetes, el Centre d’Educació Ambiental Aula de la Mar i el passeig ecològic.

Roselló va explicar el projecte escomès a Benissa per fer més accessible el seu litoral i unir les cales mitjançant un passeig que transcorre per un LIC i pel qual va ser necessari expropiar 20.000 metres quadrats de sòl urbà a primera línia de costa. Una senda que milers de persones utilitzen per visitar les cales i que compta amb bandera blava.

Per la seua banda, José Sánchez Moro, president d’ADEAC, organització promotora d’aquests distintius, va comentar que “tenim un tresor que la crisi ens ha fet descobrir i que hem de cuidar. Hem de promoure les platges com a promotors de salut”.

Finalment, Fabra també va al·ludir a la reforma de la Llei de Costes. Va recalcar que és beneficiosa per a tots perquè “ens permet tindre la nostra realitat i idiosincràsia”.