Cinc anys més de paciència. És el termini que queda per davant per arribar a 2019 i donar carpetada a l’històric peatge de l’autopista AP-7 al País Valencià, que ha acompanyat als ciutadans de Castelló, València i Alacant durant quasi mig segle. Sense un euro a la caixa que permeta avançar dates i pagar la millonada que suposaria un rescat immediat, el Ministeri de Foment té ja clar, segons han confirmat fonts del Govern, que una vegada finalitze la concessió l’AP-7 serà gratuïta. Aquesta opció és reclamada des de fa anys per nombrosos col·lectius socials, ciutadans i polítics, i ara, amb la pressió de l’elevada sinistralitat que suporta la N-340 a la província de Castelló, sembla arribar a bon port.
La postura oficial es donarà a conèixer previsiblement demà, dia en el qual el subdelegat del Govern a Castelló, David Barelles, té prevista una reunió amb la plataforma d’afectats que s’ha creat a la capital de la Plana en defensa d’una solució immediata a la perillositat de la N-340 en aquesta zona. En qualsevol cas, les fonts consultades asseguren que “és una decisió ferma” de l’Executiu no renovar més la concessió a partir del 31 de desembre de 2019, última data fixada fins ara per a la liberalització de la via. Això suposa, en la pràctica, prendre la decisió més lògica i barata: deixar sense executar projectes parats o ni tan sols iniciats –a la província d’Alacant, les variants d’Altea, Benissa i Gata de Gorgos a la N-332, per exemple– i no pagar res per a eliminar el peatge de l’autopista.
La concessionària Autopistas del Mare Nostrum (Aumar), actualment integrada en el grup Abertis, es va constituir el 1971 per a construir i explotar l’autopista paral·lela al litoral mediterrani, en el tram comprès entre les proximitats de Tarragona i Alacant. D’aquesta forma, quan finalitze la concessió, si es compleix allò anunciat, hauran transcorregut ja 48 anys. L’execució de l’autopista es va desenvolupar per trams, de manera que la primera inauguració a la província es va produir al juny de 1976, entre Sant Joan d’Alacant i Altea. A l’abril de 1979 es va obrir el tram entre aquesta última localitat i Ondara; llavors ja estava en servei tot el recorregut entre Tarragona i Puçol (València), així com entre Silla i Xeresa, al sud de la capital del Túria. Al març de 1985 va culminar l’itinerari Alacant-València amb la inauguració del tram d’Ondara a Xeresa, mentre que la llarga circumval·lació de València es va obrir, ja sense peatge, l’any 1992.
Evitar la sinistralitat
La primera opció per a resoldre la concessió es va llançar el 1997, nou anys abans de la primera data prevista per a liberalitzar l’autopista. No obstant això, els llavors presidents del Govern, José María Aznar, i de la Generalitat, Eduardo Zaplana, van decidir prorrogar el peatge 13 anys més, fins al 31 de desembre 2019, amb moltes veus en contra.
La solució, en qualsevol cas, genera dubtes sobre els passos a donar a curt termini per a pal·liar la sinistralitat de la N-340 a Castelló i la N-332 a Alacant. En la primera han perdut la vida sis persones en tan sols dos mesos. Per la seua banda, a les comarques alacantines de la Marina Alta i la Marina Baixa, la carretera alternativa a l’AP-7 concentra diversos condicionants que també configuren una alta accidentalitat: una elevada densitat de trànsit –sobretot desplaçaments de xicotet recorregut–, algunes travessies molt llargues i un recorregut sinuós. És habitual que aquesta via se sature a l’estiu.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?