La Conselleria de Benestar Social encara no ha construït la residència geriàtrica pública de Benissa

El 40 per cent de les noves places geriàtriques anunciades per la Generalitat fa gairebé sis anys per a la província encara estan sense crear-se. La Conselleria de Benestar Social va preveure al febrer de 2001 el contracte administratiu per a la creació d’una vintena de residències en la demarcació alacantina, que tindrien capacitat per a 2.899 persones. Fins avui no s’han executat nou d’aquests centres, que podrien haver donat servei en conjunt a 1.165 persones majors.

Aquestes 20 residències formen part d’un pla d’àmbit autonòmic d’aquesta conselleria, dirigida llavors per Rafael Blasco, que prometia 9.000 places a tot el País Valencià. D’elles, únicament 2.941 serien “socials”, és a dir, sense cost per a l’usuari, encara que també es podria accedir a una part de la resta mitjançant bons-residència. En total es van anunciar 72 nous geriàtrics, dels quals encara en queden per executar 28.

A la Marina Alta queden per fer els centres de Dénia i Benissa, amb 220 llits en total. Una xifra superior, 280, tindria el geriàtric previst a Crevillent, l’únic poble del Baix Vinalopó que s’ha quedat sense aquesta infraestructura, ja que a Elx i Santa Pola sí s’han executat recintes amb idèntica capacitat.

La secretària de Política Social del PSPV, Nuria Espí, assegura que la Generalitat es va comprometre per tal que “totes les places estigueren en 2005”, el que reafirma el “incompliment” de la Conselleria. A més, critica que la gestió d’algunes de les residències s’haja “subcontractat”, quan el plec de condicions del contracte establia que això només es podria realitzar en el cas de “prestacions accessòries”. En aquest sentit, la diputada afegeix que “fa un any” que els socialistes van denunciar l’assumpte a les Corts i “encara no hi ha hagut cap resposta”.

Espí incideix també que moltes de les places privades d’aquestes residències “no s’han cobert pel seu elevat cost”, la qual cosa, segons el seu parer, crea un “perjudici” als centres més modests, que “s’omplin d’usuaris de bons-residència”. Segons explica, aquests beneficis en ocasions triguen “fins a huit mesos” en concedir-se, temps durant el qual el geriàtric ha de pagar la despesa que genera aquest intern. També addueix que la lliure elecció de residència “és un discurs que no obeeix a la realitat”, atés que, per exemple, “falten places a les grans ciutats”, així com a les zones més rurals, on gran part de la població està envellida.