La LRAU davant el fiscal anticorrupció

L’associació Abusos Urbanístics No (AUN) no para de moure fils en la seua lluita contra la LRAU. Ara, en un pas més, han fet arribar una petició al fiscal anticorrupció en la qual li sol·liciten “la seua intervenció per a investigar i perseguir la corrupció que envolta als abusos urbanístics que es produeixen al País Valencià”.

En la missiva -enviada el 8 de novembre- també s’acompanya l’informe de de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu sobre la visita d’una delegació d’europarlamentaris en el mes de maig al territori valencià i en què els diputats europeus van dir mostrar-se sorpresos pel nivell d’urbanització de la costa de les comarques d’Alacant.

L’associació que presideix el canadenc Charles Svoboda, resident a Benissa, conta al fiscal anticorrupció que “corren rumors sobre corrupció política i vincles existents entre l’urbanitzador, d’una banda, i les autoritats locals, per una altra” i critica, al mateix temps, que “pocs d’aquests rumors han estat objecte d’investigació adequada per les autoritats competents”. Segons AUN, cap de les persones afectades ha assolit una satisfacció a través dels tribunals o d’advocats, ja que el que els ha ocorregut es considera absolutament legal.

Per a Abusos “les increïbles llacunes que ofereix la LRAU han permès a polítics i empresaris sense escrúpols obtenir enormes guanys econòmics a costa de nombroses persones vulnerables i confiades”. I sobre la mateixa llei es diu que “foren quins foren els propòsits inicials quan Les Corts va aprovar la LRAU el 1994, no hi ha dubte que l’aplicació de la llei ha portat a una vulneració greu dels drets més elementals de molt milers de ciutadans europeus, bé siga mitjançant intrigues o frau”.

Panorama desolador

Abusos Urbanístics dibuixa al Fiscal anticorrupció un panorama protagonitzat “pel desenvolupament insostenible, l’especulació galopant, la destrossa del medi ambient, la saturació de vies de comunicació, diners negres, ni un metre quadrat sense ciment i un negoci rodó: benedicció municipal i altíssims preus de venda” per a concloure que “els beneficis són desorbitats i tants diners fàcils poden torçar moltes voluntats”.

Respecte del sòl dotacional, els conservacionistes denuncien que “en moltes ocasions, no ha estat utilitzat per a dotacions sinó que ha estat venut per l’ajuntament a l’urbanitzador a preus simbòlics”. Alerten a més d’un estat “d’absoluta indefensió en els afectats enfront d’un poderós conglomerat d’interessos que fins ara ha ofegat tota possibilitat de frenar una oposició”.

Exigeixen finalment que “com a ciutadans espanyols i com a residents a Espanya, tenim dret a obtenir la tutela jurisdiccional en l’Estat espanyol, amb independència de les vies que estem explorant a Brussel·les i Estrasburg”.

En la carta, Abusos Urbanístics No esmenta el Síndic de Greuges que va qualificar la llei com “un sistema concebut per a evitar l’especulació que ha perjudicat els drets individuals” i que “les autoritats locals havien abusat del concepte d’interès públic i s’havia denegat el tractament just als particulars en aquestes qüestions”.

Equació simple

Per als conservacionistes d’AUN, les conseqüències de la llei es redueixen a una equació simple per la qual “si el sòl s’obté a preus simbòlics i el valor dels habitatges ha seguit pujant, està clar, a qui no beneficia la LRAU: ni als xicotets propietaris de sòl rústic i dels habitatges en ell enclavades, ni al comprador de les cases en les zones urbanitzades”. I conclouen que “a quí beneficia aquesta llei: a constructors i promotors immobiliaris, així com a aquells responsables municipals que en ocasions actuen juntament amb ells».