La Marina Alta en el Tren de la Llibertat

Dissabte 1 de febrer, a les 5 de la matinada partien de Pedreguer cap a Madrid els dos autobusos organitzats per la Xarxa de Dones de la Marina Alta per a enllaçar amb el Tren de la Llibertat.

La delegació de la Marina Alta sumava quasi un centenar de dones i alguns homes, de Benissa, Calp, Teulada, Xàbia, Gata, Pedreguer, la Xara, Jesús Pobre, Dénia, Orba, Pego, Beniarbeig, El Verger, i també d’Altea, Benidorm, Xàtiva i Gandia. Hi havia representació de les associacions Dones Cabal de Pego, Dones d’Orba i Femme força de Pedreguer.

La iniciativa de “El Tren de la libertad” va nàixer a Astúries, durant un encontre entre la Tertúlia Feminista de les Comadres i las Mujeres por la Igualdad de Barredos, com a protesta per l’aprovació en el Consell de Ministres de l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament. En només tres setmanes, de manera espontània, al Tren de la Llibertat es van unir organitzacions i persones de totes les parts del món.

Els actes en contra de la llei de Gallardon van començar a l’estació madrilenya d’Atocha, amb l’arribada en tren de les dones d’Astúries, que foren rebudes entre abraços, aplaudiments i al crit de “sí es pot” i “Gallardón, dimissió”.

Tot seguit es va iniciar la manifestació multitudinària, que transcorregué des d’Atocha fins a la plaça de Neptú passant pel Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat. Segons l’organització participaren 100.000 persones; com és costum els números de les fonts oficials eren molt menors.

La gran marea violeta desprenia energia, força, color, al so de danses, batucades, cançons reivindicatives, frases de demanda, i s’adornava amb pancartes, cartells, disfresses, ninots al·lusius… Possiblement haja sigut una de les manifestacions més vitalistes, lluminoses i actives de les nombroses que s’han realitzat d’ençà que començà la crisi i els atacs als drets de ciutadanes i ciutadans.

El grup de la Marina Alta lluïa amb els mocadors violeta, duia cartells amb frases contundents, la pancarta de les dones “femme força”, i la bella pancarta de la delegació que es va convertir en el punt d’encontre de mirades i càmeres.

En arribar a “La Plaza de las Cortes”, la policia només permeté el pas a tres delegades de les associacions impulsores de la iniciativa, junt a la portaveu parlamentària del PSOE, Soraya Rodríguez, que registraren en el Congrés dels Diputats un manifest amb el títol “Perquè jo decidisc”.

En el manifest es demana al Govern que mantinga l’actual llei que estableix l’avortament lliure com un dret de la dona fins a la setmana 14. S’exigeix al President de l’Executiu, Mariano Rajoy i al ministre Gallardón que retiren la reforma “perquè va en contra de la dignitat de les dones i les sotmet a tractes degradants, ingerències arbitràries i tuteles coactives en la decisió de ser o no ser mare”.

A la vesprada es va celebrar una assemblea en l’Auditori Marcelino Camacho de CCOO, que es va obrir amb la lectura del manifest i la intervenció de Begoña Piñeiro, presidenta de la Tertulia de Comadres.

Per la Marina Alta va parlar una de les fundadores de la Xarxa de dones de la Marina, Julia Gonzalez Maillo, que va exposar breument els tres objectius en els quals la Xarxa de dones té centrat el seu treball en l’actualitat:

• La lluita contra el terrorisme masclista.
• El reconeixement del treball i la visibilització de les dones, amb els Premis 8 de març.
• La salvaguarda dels drets aconseguits.

“Ara este últim objectiu es fa prioritari perquè amb la disculpa de la crisi econòmica el govern de Rajoy pretén eliminar els drets que tenim. Però que ningú pense que amb propostes de lleis retrogrades ens va a distraure dels nostres projectes i objectius per al futur. Triplicarem forces totes unides i treballarem en cada un d’ells, sense descuidar-ne cap.

A les dones ens ha costat sang i segles arribar fins ací, i no renunciarem ni als drets aconseguits ni als que ens plantejàvem aconseguir”.

Va concloure la nostra portaveu.

La delegació de la Marina Alta arribava a casa a mitjanit. Com diu una companya de Benissa:

“Tornàvem plenes i exultants, guardant per sempre una meravellosa e irrepetible experiència que mai ningú pot llevar-nos: la vivència d’un moment històric de lluita pels nostres drets, per la nostra dignitat com a éssers humans, com a dones lliures. I eixe moment no ha pogut ser més emocionant, reconfortador i joiós, ja que ens hem demostrat a nosaltres mateixa, a este govern reaccionari a l’església i a tota la ciutadania, que estem unides i estem plenament preparades per a mamprendre les accions que faça falta fins aconseguir ser tractades amb justícia, dignitat i igualtat”.