La perruca que va inspirar un conte

Luca i Manel han escrit la paraula fi en el conte de mai acabar dels prejudicis. Aquesta història comença amb una perruca. Era blava. I se la va posar Luca, que llavors tenia 4 anys, quan a l’escola de Xàbia on estudia, els van dir que per al dia de Carnestoltes havien d’anar disfressats. Els xiquets de la seua classe van acudir amb capes de superherois. I les xiquetes, vestides de princeses. Luca va portar la seua perruca i va haver de suportar burles i riures dels seus companys aquell dia.

El que cap d’ells intuïa és que el veritable superpoder estava en aquella perruca blava. No d’una altra manera s’haguera convertit en un símbol d’aquest combat diari que es lliura en tots els àmbits contra els estereotips vinculats al sexe. Luca sí que va trobar el suport del seu germà bessó, Manel, que no necessita perruca ja que els tirabuixons li arriben fins les espatlles. Junts es van rebel·lar contra els prejudicis a l’escola. Junts es van preguntar qui ha decidit que les xiquetes vestisquen de rosa i lila, i els xiquets porten blau i verd.

L’experiència de Luca és ara “un conte per a valents”. Per a xiquets i xiquetes valentes que qüestionen la rigidesa del món i les seues normes postisses. Per a pares valents que, amb els seus fills, es fan preguntes. I per a educadors intel·ligents disposats a enderrocar convencions socials i tabús.

També són valents els que han convertit La perruca de Luca en una història que ja s’obri pas pel nou boca-orella de les xarxes socials i que aviat serà també de paper. La Naturadora va idear el conte. No podia ser d’una altra forma, ja que Helena, una de les sòcies, és la mare dels dos germans protagonistes de la història, Luca i Manel. Els pares també aprenen dels fills. Les seues preguntes innocents són quasi les més revolucionàries.

La història es va fer dibuix amb el llapis de l’il·lustrador Vicent Poquet, que també va dissenyar la pàgina web que difon aquest conte. I Eltakataca es va encarregar de la programació a la xarxa, el vídeo promocional i també farà la versió animada i interactiva del conte.

Després estava l’etern problema d’aconseguir finançament. En aquest cas, la plataforma Verkami ha obert les portes del micromecenatge. Ja s’han sumat quasi 150 mecenes i només queda una xicoteta espenta per a arribar als 6.000 euros que permetran que La perruca de Lucca entre en impremta probablement aquest mateix mes.

Guia didàctica per a les escoles

L’edició del conte és, no obstant això, només el primer pas. Una perruca que primer va ser blava i que ara ja té tota la gamma cromàtica de la tolerància ha inspirat un original projecte educatiu. L’objectiu és portar-lo a les escoles i editar fins i tot una guia didàctica sobre el respecte i la igualtat. El món és menys estret quan es mira sense prejudicis.

De moment, La perruca de Luca ha fet camí. Les aportacions econòmiques han arribat fins i tot des de Canadà i Austràlia i l’interés pel conte i el projecte educatiu no deixa d’anar a més. Les presentacions a la llibreria Ambra de Dénia i a Ca Revolta, a València, han atiat la curiositat per un projecte que, com tots els que arriben lluny, va sorgir d’apartar-se de la línia recta.

Per a Luca va ser un joc, una arrencada d’innocent rebel·lia. No li va importar que els seus companys es rigueren d’ell. Com en el vell conte del vestit nou de l’emperador, va trencar una norma absurda. Els estereotips són el mateix: un vestit invisible que tots portem posat.