La trama de Rus apunta al despatx d’advocats de David Serra

David Serra serà l’element que connecte el cas Gürtel amb l’escàndol de la suposada trama de comissions que va botar des de la Diputació de València a altres administracions -com l’Ajuntament de València o la Generalitat- que un jutjat, la fiscalia i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil investiguen en secret.

Segons la informació a la qual ha tingut accés aquest diari, la xarxa a la qual pertanyeria l’expresident de la Diputació i del Partit Popular de la província de València, Alfonso Rus, també apunta al despatx d’advocats de David Serra, exdiputat del PPCV processat en Gürtel per les contractacions de la Generalitat Valenciana amb les empreses de Francisco Correa.

Només nou mesos després que Serra posara en marxa el seu bufet, Estudi General Advocats i Assesors, la Diputació li va encarregar serveis d’assessorament i redacció d’informes jurídics per al servei de planificació i secció d’expropiacions de l’àrea de Carreteres de la Diputació de València, un dels departaments que està sota la lupa dels investigadors.

Segons sembla, la UCO investiga contractes entre el despatx de Serra i la institució provincial perquè el popular, a més, també apareixeria en les compromeses gravacions que durant anys va registrar el que va ser dofí de Rus, Marcos Benavent, el comissionista penedit que ha confessat els delictes. Aquestes cintes s’inclouen en les més de 10 hores d’enregistraments que la diputada provincial d’Esquerra Unida i regidora a Catarroja, Rosa Pérez, va aportar a la Fiscalia Anticorrupció a mitjan 2014.

La contractació

L’instructor de la Gürtel valenciana, el magistrat José Ceres, va processar Serra a juliol de 2014 i aquest va presentar la seua dimissió com a diputat autonòmic a setembre.

Un any abans, a gener de 2013, Serra va renunciar a l’exclusivitat de les Corts per a exercir d’advocat en un bufet. Segons recull el Registre Mercantil, Estudi General Advocats i Assesors es va constituir el 25 de febrer de 2013 i té la seua seu al carrer Félix Pizcueta de València.

Com a administrador únic figura, segons aquesta documentació, Juan Pablo Agulló, un advocat d’Alacant expert en contenciosos i assumptes urbanístics, que en el cas que investiga les irregularitats al Palau dels Arts apareix com el legal representant de l’exintendent de l’òpera Helga Schmidt.

Marcos Benavent

“Vull demanar perdó públicament. Ho sent molt. Assumiré el que haja d’assumir, la culpa que siga i la presó. Intentaré reposar tot el que m’he emportat. Els enregistraments són veritat”.

Quatre mesos després, a juny de 2013, el Butlletí Oficial del Registre Mercantil va publicar la constitució d’aquesta societat, l’objecte social de la qual és l’exercici en comú dels serveis professionals propis dels economistes i dels advocats. Amb un capital social de 6.000 euros, David Serra figura com a soci professional de Juan Pablo Agulló i José Carlos Eiroa.

A setembre de 2013 els butlletins oficials de la Diputació de València ja recullen contractes de serveis en vigor amb el bufet de Serra, que per eixes dates encara era portaveu d’Infraestructures del PPCV a les Corts Valencianes -compartía escó amb el propi Rus després de ser apartat dels òrgans de direcció del partit per la seua imputació en Gürtel. Serra va ser vicesecretari general del PP a la Comunitat amb Francisco Camps de president.

Els informes

Segons van confirmar fonts de la institució, els tècnics de la Diputació assumien l’elaboració d’aquests informes jurídics fins que Rus va decidir privatitzar el servei. Buidar de continguts part de l’àrea de Carreteres, que dirigia el seu vicepresident i exdiputat provincial Isidro Prieto -a qui també investiguen- i aquestes funcions van ser assumides per despatxos externs.

Cada vegada que la Diputació posava en marxa projectes en carreteres de la xarxa provincial, es contractava un despatx extern perquè informara sobre expropiacions de béns i drets dels afectats pel projecte. En molts d’aquests contractes, als quals ha tingut accés El Mundo, apareixen els projectes identificats però en el del despatx de Serra no es concreta la carretera per la qual va informar. No només es recorrien a despatxos de la Comunitat, també es van encarregar aquest tipus d’informes a bufets amb domicili social a Terol o Barcelona.

El paper de Serra

Es prompte per a delimitar el grau d’implicació del despatx de Serra en els delictes que s’investiguen perquè el procediment judicial continua sent secret, però fonts pròximes al cas van admetre que la contractació d’informes jurídics, en Imelsa o Diputació, és una de les línies de investigació.

En qualsevol cas, no sembla que Serra fóra un dels caps però sí que hauria tingut un paper més o menys rellevant en la trama. Sobretot perquè Marcos Benavent -qui ha admès públicament que entre 2003 i 2014 es va convertir en un “ionqui dels diners”- va gravar a Serra en un quart de bany mentre li lliurava un sobre amb diners procedents d’una suposada comissió.

Serra no va ser l’únic que va caure en el parany. Benavent va gravar durant anys a multitud de càrrecs del PP en actituds compromeses per a cobrir-se les esquenes. També apareixeria l’exconseller i exvicepresident econòmic Gerardo Camps, número quatre de la llista del PP per Alacant en les pròximes eleccions generals; o María José Alcón, exregidora de Cultura de l’Ajuntament de València i esposa d’Alfonso Grau, exvicealcalde que s’asseurà a la banqueta dels acusats pels contractes d’una fundació municipal amb Iñaki Urdangarin.

Maria José Alcón

“La Rambleta que no se’ns escape. Que això no té res a veure amb les Torres (de Quart) ni amb res” es diu a una de les cintes de Benavent.

Les converses també van revelar com l’Ajuntament, amb Rita Barberá d’alcaldessa, donava contractes al nebot d’aquesta, Quique Sospedrá Barberà. Segons els enregistraments, el nebot de l’actual senadora territorial hauria obtingut contractes vinculats a serveis de la Mostra de Cinema. Rita Barberà no apareix en cap moment en els àudios però la trama sí que es refereix a ella com “la jefa”.

La investigació també podria fer reviure un altre dels temors del PPCV: el presumpte finançament il·legal.

Correus electrònics

La investigació que va eixir de la denúncia que va presentar la diputada provincial d’Esquerra Unida, Rosa Pérez, va molt més enllà d’Imelsa, dels ajuntaments investigats, de la Diputació de València o de qualsevol irregularitat que s’haja conegut fins ara. Més enllà d’Alfonso Rus, fins i tot més enllà de Rita Barberá.

Els agents estan a punt de completar aquesta primera fase de la investigació després que l’exgerent d’Imelsa, Marcos Benavent, hiaja anat en diverses ocasions al quarter de Patraix (València) i els agents entraren a l’Ajuntament de València ia les dependències d’Imelsa, al costat de les Torres de Serrans.

Pel que sembla, segons fonts pròximes a la investigació, els agents estan analitzant al voltant de 100.000 correus electrònics vinculats a la xarxa que investiguen. A més, la UCO també ha accedit en diverses ocasions al despatx que ocupava Benavent per a comprovar que la documentació lliurada pel comissionista penedit és real. Els actuals gestors d’Imelsa estan col·laborant amb els investigadors per a aclarir els delictes que s’investiguen.

El jutjat investiga una presumpta xarxa de corrupció, jerarquitzada i amb ramificacions internacionals, que hauria pervertit processos administratius per a obtindre comissions il·legals, algunes de les quals servirien per a finançar el PP de la província de València i la ciutat. Les diligències eixen d’una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció i en els últims mesos s’han practicat interrogatoris i registres policials en diversos despatxos d’advocats.

Benavent va fugir d’Espanya a gener i va estar desaparegut durant mesos tot i que en permanent vigilància policial. Ha aportat abundant documentació, la col·laboració “és total”.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 16 de novembre de 2015 al diari EL MUNDO