Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut al diari LAS PROVINCIAS amb data de diumenge 12 de novembre de 2006 i escrit pel periodista Juan Nieto:
El republicà, Evaristo Marco, fundador de la CNT de Teulada, va salvar la vida del cura impulsor de l’església de Benissa
Benissa, primers anys de la dècada dels trenta.
El sacerdot de l’església parroquial de la Puríssima Xiqueta, Vicente Buigues, està en perill. El país està vivint la Segona República i el front popular persegueix els sacerdots destinats a cada poble.
En aquests dies en què Benissa ret el seu primer homenatge a les Brigades Internacionals de la II República, avui es narra la història d’un republicà que va arriscar la seua vida per salvar la del seu amic i propulsor de la construcció de la coneguda com a Catedral de la Marina Alta.
A causa de la pressió dels milicians, el pare Buigues es va veure obligat a refugiar-se en una casa de camp situada entre els nucli urbà de Teulada i Moraira coneguda amb el nom de la “caseta de Batiste Vila”.
La neboda del sacerdot, Francisca Bertomeu, compta com “Vicente va estar a ma casa durant uns 12 dies. Van ser inoblidables. Encara recorde com va arribar, tenia un rosari que sempre duia amb ell entre els seus calcetins”. Segons narra “era molt feliç a casa. Recorde aquestes dues setmanes com uns dies de festa, per a la família era meravellós que estiguera entre nosaltres, a pesar que érem republicans i conscients del perill que això suposava”.
És ací quan entra en escena el líder de la CNT de Teulada-Moraira, Evaristo Marcos. En aquests anys, Evaristo era un home jove, entusiasta i amb inquietuds polítiques. Avui aquest idealista d’esquerres és un ancià a punt de complir els 100 anys i amb arrugues al seu rostre, les quals són el testimoniatge directe de part de la història de la Marina Alta.
Fugida cap a València
La pressió contra l’Església s’accentuava i es feia cada vegada més necessari que Vicente Buigues abandonara aquestes terres.
En aquest moment, l’anarquista teuladí no s’ho va pensar dues vegades i va organitzar un pla per a salvar la vida de Vicente Buigues.
La neboda del rector benisser compta que “Evaristo i un altre veí de Teulada van aconseguir fer-se amb un taxi per a dur el meu oncle fins a València”. La ruta va ser tota una odissea. Van eixir de casa d’amagat i es van ficar al vehicle de manera precipitada amb l’objectiu que les autoritats republicanes no reconegueren el sacerdot.
Francisca Bertomeu s’emociona en recordar que “durant el viatge van haver de sobrepassar molts controls dels milicians, per això van trobar a xica jove pel camí i la van pujar al taxi per a dissimular”.
L’avançada edat d’Evaristo li impedeix contar els fets al seu pas per Sueca. La seua filla, Ma Dolors Marco comenta que “allí un milicià els va enxampar, volia matar el cura. En aquest moment mon pare li va dir que no es preocupara que el mataria ell”.
D’aquesta manera va ser com Evaristo Marco va aconseguir salvar la vida de Vicente Buigues i conduir-lo fins a la Plaça Redona de València.
Allí, el sacerdot es va acomiadar dient-li al seu amic republicà “gràcies, ara jo continue el meu camí”.
Vicente Buigues va morir l’any 1936 de tuberculosi i les seues restes mortals jeuen en l’església de Benissa que ell mateix va impulsar, just als peus de la imatge de la Puríssima Xiqueta.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?