L’arquebisbat obri el procés per a canonitzar fra Humilde Sòria

L’arquebisbe de València, monsenyor Agustín García-Gasco, presidirà demà dissabte a Benissa, poble que pertany a l’arxidiòcesi valenciana, l’obertura del procés de canonització de fra Humilde Sòria Pons (nascut a Oliva en 1844 i mort a Benissa en 1905), pare de deu fills, que va ingressar com a religiós en l’ordre franciscana després d’enviduar.

Durant la cerimònia, que es portarà a terme a l’església de la Puríssima Concepció a les 19.00, el prelat nomenarà el tribunal que instruirà el procés i a la comissió de perits historiadors, que recolliran “tota la documentació i testimoniatges existents sobre fra Humilde”, segons ha explicat ahir Ramón Fita, delegat diocesà per a la Causa dels Sants.

L’obertura del procés la impulsen des de fa anys els veïns d’Oliva, el seu poble natal, i de Benissa, on va morir i està soterrat, així com d’altres pobles propers, on fra Humilde “gaudeix de fama de santedat i fins i tot té dedicats carrers i monuments”.

El frare franciscà va néixer el 9 de gener de 1844 a Oliva, va treballar les seues pròpies terres com a camperol i es va casar amb Vicenta Catalá, amb qui va tindre deu fills, dels quals nou van morir a edat primerenca. L’altre fill va ingressar als franciscans i se’n va anar com a missioner a Amèrica.

A Oliva els veïns “consideraven que els esposos eren excel·lents ciutadans” i que a la seua llar “es vivien les virtuts cristianes exemplarment”. El matrimoni va pertànyer a diversos moviments parroquials i als terciaris franciscans.

Morta la seua dona en 1885 i “transcorregut un temps des que el seu fill ingressara al seminari franciscà de Nuestra Señora de Regla de Chipiona” (Cadis), Humilde Sòria va iniciar, en 1887, el postulantat dels franciscans de Santo Espíritu del Monte, al poble valencià de Gilet.

Posteriorment, va formar part de la primera comunitat del convent franciscà d’Ontinyent. Després d’això, va prendre l’hàbit franciscà en 1890 a Gilet, a l’edat de 46 anys, i un any després va realitzar la seua professió simple.

Després, va ser destinat a la casa de formació de Benigànim, on va ser “l’exemple per a molts clergues estudiants”, així com a la comunitat franciscana de Benissa, on va ocupar “tots els modests serveis fins el dia de la seua defunció”, el 26 de febrer de 1905, als 61 anys.

En el moment de la seua mort, el frare “ja tenia fama de santedat, no només entre els franciscans, sinó sobretot entre els veïns de Benissa i Oliva, que recordaven les seues constants obres de caritat, li atribuïen fets prodigiosos i fins i tot l’anomenaven el frare sant o el frare que fa miracles”.

El “frare sant”

El desig que “es promoguera la causa de canonització de fra Humilde va estar viu des de llavors”, segons Ramón Fita. L’any passat, amb motiu del primer centenari de la seua mort, “el clam de la devoció popular a Oliva, Benissa i altres pobles va propiciar que es reprengueren els tràmits per a l’obertura oficial de la seua causa de canonització”.

L’arquebisbe de València ha sol·licitat l’obertura del procés a la Santa Seu, que l’ha autoritzat. El propi prelat visitarà la tomba de fra Humilde Soria dissabte que ve, al convent dels franciscans de Benissa, minuts abans de la cerimònia d’inici del procés de canonització.