L’artesà del moble Miguel Ivars lliura la fàbrica als seus treballadors

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda el 25 de juny de 1984 al diari El País:

Miguel Ivars, de 76 anys, ha preferit regalar la fàbrica de mobles que va heretar de son pare a Benissa (Alacant) als 42 treballadors de la factoria, abans que tancar-la. Els seus quatre fills, que no volen continuar en el negoci i estan ben situats, li van donar la idea quan els va anunciar que “no puc més, vull retirar-me”. L’industrial ha rebutjat, prèviament, l’oferta de compra d’un britànic.

Ivars és un home amb bona salut i enamorat d’un ofici que a poc a poc s’està perdent. La fàbrica que ara pretén cedir als seus treballadors va ser fundada per son pare en 1898. Allí no existeix la cadena de producció; la talla de fustes nobles amb incrustacions de marqueteria és l’habitual i atén encàrrecs del moble a mida. L’industrial de Benissa va prendre la insòlita decisió fa 15 dies, en el transcurs d’una de les reunions que celebra amb el comité d’empresa i representants de la Unió General de Treballadors, davant l’anunci d’un possible tancament. Ivars va rebutjar la possibilitat que els seus treballadors passaren a l’atur com a maganya per a fer-se amb uns milions amb què comprar la fàbrica.

“Els vaig dir: ‘Què aneu a aconseguir amb això, catorze o quinze milions? Doncs ací els teniu. És vostre”. El vell artesà té pressa des que fa un any va morir el seu soci “de tota la vida”, el seu germà, José. De cop i volta va sentir pressa i certa angoixa pel futur d’un treball tan benvolgut i prestigiat en tot el mercat nacional. Els descendents dels germans tenen altres ocupacions i Ivars va pensar que no tenia futur el negoci familiar.

La cessió s’ultimarà els dies vinents i la societat limitada Succesores de Ivars Hermanos passarà a ser propietat d’un grup de 30 treballadors que s’han animat a continuar. L’empresa està sanejada i la seua producció es manté. L’any passat va obtindre unes vendes de 70 milions de pessetes. L’amo de la fàbrica regala el registre de l’empresa i les existències en fustes nobles i mobles semiacabats, valorats globalment en 20 milions de pessetes.

La vella nau continuarà sent de la seua propietat, encara que aclareix que “el lloguer serà modest, d’acord amb les seues possibilitats” Els plànols de les talles Lluís XVI o el famós llit espanyol d’influència portuguesa del segle XVII, còpia del que s’exhibeix al Museu Victoria i Alberto, de Londres, passaran als nous amos.

Fa uns mesos Ivars va tenir un candidat per a la compra de la fàbrica, un britànic, per al qual va valorar les existències i immobles en 70 milions de pessetes. “Però nosaltres formem part de la història de Benissa”, explica, “i aquests xics pertanyen a la tercera generació de treballadors que van començar amb mon pare”.

Són com una gran família perfectament compenetrada. L’escola de tallistes -“miri, nosaltres continuem fent les talles del gruix del tronc, no pegant-les com es fa en l’actualitat”- i el taller de reixeta on els seients es fan a mà amb el clàssic bambú, han format un equip únic d’especialistes.

Ivars és sorneguer quan explica com el seu únic fill baró va decidir seguir la carrera de Farmàcia abans que continuar amb la tradició familiar. “Va ser la mamà, a les dones sempre els agrada molt això de les carreres, qui li va impulsar a seguir estudis. Després”, continua, “va ocórrer que va fer les milícies a Tenerife, de solter. I clar, ja se sap com de maques són les canàries. De manera que ara resideix a Santa Cruz, molt lluny de tot això”.

“Jo només necessite per a un paquet diari de tabac i per a fer-me un vermut els diumenges”. La veritat és que no queda precisament en la indigència quan explica que pensa viure de la renda de diversos apartaments turístics que posseeix a Calp. Per altra banda, el temor a l’oci el descarta, perquè seguirà acudint a la fàbrica per a orientar els seus nous amos en la gerència del negoci.

Enllaç
Notícia original