Les gravacions del ‘cas Brugal’ completen la investigació de Gürtel

Els casos Gürtel i Brugal, les dos grans macrocauses de corrupció que han posat cap per avall la política valenciana en els últims cinc anys, convergeixen a través de les gravacions policials de converses telefòniques. Els protagonistes de les escoltes són Enrique Ortiz, totèmic constructor que posseeix la major part del sòl urbanitzable d’Alacant, imputat als dos procediments. I David Serra, ex número tres del PP, imputat en Gürtel per presumpte finançament il·legal.

Les converses revelen, segons la policia i la Fiscalia Anticorrupció (que va ser qui va sol·licitar la seua unió des del cas Brugal al cas Gürtel), les gestions de la direcció dels populars valencians en l’etapa de l’expresident Francisco Camps perquè el constructor pagara a Orange Market, filial valenciana del grup de Francisco Correa, actes electorals que l’empresa havia organitzat per al partit. La preocupació dels dos interlocutors quan el jutge Baltasar Garzón va destapar la trama. El seu cabreig segons comença a conèixer-se el contingut dels informes policials que els incriminen en el finançament il·legal. I els tractes de favor que el gran patriarca de la rajola alacantí reclama al vicesecretari d’Organització del PP, en l’àmbit de les obres, el sanitari o el del calendari de la Lliga (Ortiz és propietari de l’Hèrcules d’Alacant), trobant receptivitat a l’altre costat de la línia.

I això malgrat que Serra i Ortiz són conscients del risc que representa parlar per telèfon, per si està intervingut. La sospita els porta a parlar sovint amb circumloquis, estranys girs i paraules que semblen contindre claus privades. I a concertar cites en paratges desolats, com “el peatge de la Vila [Joiosa]”. El temor queda reflectit en una conversa intervinguda l’11 de juliol de 2009, a les 15.11 minuts. Comença parlant Serra:

-Tot bé.

-Tot en ordre.

-Escolta, no només una coseta. Aquest telèfon es … podem parlar tranquil·lament?

-Doncs no ho sé-, respon Ortiz.

Mesos abans, en una altra conversa del 29 de gener, a pocs dies abans que esclate la bomba Gürtel, tracten aparentment sobre el pagament a Orange Market. Segons la investigació, Ortiz va ser uns dels set empresaris de la construcció i l’obra pública que van finançar irregularment actes de campanya del PP el 2007 i 2008. Comença Serra:

-Una altra coseta, amb el que tenim pendent, del proveïdor nostre que va parlar amb Muguruza [empleat d’Ortiz] …

-Sí.

-Crec que ja ho tenen tot proveït i, clar, el que em diuen que necessitarien és que els féreu ja el pagament…

-Vaig donar ordre de solucionar-ho. De tota manera t’ho comprove.

-Val comprova, t’ho dic perquè …, es veu que van … Tenen problemes de tresoreria.

La conversa és presumptament el revers d’altres que ja constaven al sumari de Gürtel. Aquestes descobrien les pressions que Álvaro Pérez, El Bigotes, va exercir en aquestes dates sobre Serra, l’aleshores secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, i el vicepresident de la Generalitat, Vicente Rambla, per a cobrar treballs per al partit l’abonament dels quals es demorava.

A l’estiu de 2009 les converses entre els dos transmeten nervis. Suposadament pel risc que la investigació judicial descobrisca les trampes per a encobrir el finançament il·legal. Per a dissimular els pagaments d’actes electorals, l’empresa del grup Correa va emetre factures als constructors, entre ells Ortiz, per a serveis que segons la policia i hisenda no van existir. La primera frase és del dirigent del PP:

-Res, simplement una cosa, tot allò de les factures …

-Ah, bé.

-Que ho tingueu lligat i … arreglat …

-Sí.

-És clar home, que tingueu … Que està tot bé, tot bé. Però que ho tingueu tot …

-Tot en ordre.

-Tot en ordre. Simplement és això, que ho tingueu tot bé.

El 22 d’agost de 2009, Serra trasllada un missatge a Ortiz:

-El que estàvem esperant em diuen que ja ha arribat.

-Ah, sí? -, Respon Ortiz.

-Només això, que ja ha arribat la caixeta de taronges a València.

– I què tal?

-Bé, doncs ja t’explicaré quan les òbriga. Jo només volia que ho saberes.

Dos dies després reprenen la conversa. La coincidència entre les taronges que Serra deia estar esperant i el nom de l’empresa del Bigotes, Orange Market, es fa més sonora. Discuteixen sobre quan trobar-se. Parla Ortiz:

– Hi ha necessitat que ens veiem abans?

-No, no, necessitat no. Jo només volia que saberes això de les taronges i ja està.

– I quan començarà l’enrenou? Eh? Quan començarà l’enrenou?

-Ah, no ho sé, 15 dies, 10 dies … O no començar igual, eh?

Un mes més tard EL PAÍS va publicar el contingut d’uns informes policials demolidors que descrivien la suposada mecànica d’una trama muntada entre la direcció regional del PP i empresaris, entre ells Ortiz, per a finançar il·legalment el partit. Converses anteriors suggereixen que Serra coneixia l’arribada dels informes i el seu contingut per avançat. En aquell moment, el Tribunal Superior de Justícia valencià estava presidit per Juan Luis de la Rúa, a qui Camps considerava un gran amic. De la Rúa va rebutjar investigar els informes policials, el que va retardar dos anys l’obertura de la causa sobre el finançament a València. Les informacions periodístiques irriten Serra i Ortiz. El segon proposa passar a l’ofensiva:

-El tema és que us donaran un tall d’hòsties, com no isquem nosaltres dient que això és així i defensant el tema.

-Sí, totalment d’acord.

-Perquè caldrà veure l’informe aquest a què es refereixen, si és un policia de … afiliat al PSOE i manat del PSOE, perquè això no és normal.

-És un escàndol Enrique.

Les escoltes revelen, a més, una estreta relació entre tots dos, basada aparentment en l’intercanvi de favors. Al final de l’última conversa intervinguda, al setembre de 2009, per exemple, Ortiz li demana a Serra que canvie la data del partit que va a enfrontar l’Hèrcules i l’Elx perquè coincideix amb el casament de la seua filla. Per a aconseguir-ho, el constructor li demana al número tres del PP que aconseguisca que Canal 9 es faça enrere i no ho retransmeta. En aquest cas, el poderós constructor no va aconseguir el seu objectiu.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 2 de juliol de 2014 al diari EL PAÍS.