Les pedres perdudes: demanen protegir la centenària pedrera de la Mola i rescatar les llambordes de la travessia de Benissa

És una memòria que ja ha fet més de 100 anys, per això paga la pena preservar-la, més encara en una comarca que acumula tant de patrimoni perdut. L’historiador Robert Llopis ha presentat una instància davant de l’Ajuntament de Benissa perquè pose en valor dins del Catàleg de Proteccions del Pla General Estructural del municipi l’antiga pedrera de la Mola, explotada des del 1917. I que establisca la “fórmula de protecció necessària” per conservar-la.

A més, Llopis també sol·licita que “el futur pla de remodelació de l’antiga travessia de la N-332 contemple en la mesura del possible la conservació i restauració de les llambordes” que precisament es van produir a la Mola, i que actualment es troben amagades baix de capes de quitrà, en l’oblit del subsòl. Es tractaria de que isqueren a la llum.

Una meravella geològica en forma de manifestacions volcàniques

La història de la citada pedrera és apassionant. Llopis l’ha investigant. El 2022, en col·laboració amb el també historiador Jose Luis Luri Prieto, va publicar Canteros de piedras negras. Adoquinas y sindicalistas en la cantera de La Mola (Benissa-Calp, 1926-1936). Es localitza a la muntanya d’Oltà, partida de Canelles, dins el terme municipal de Benissa i presenta molt d’interès des d’un punt de vista geològic per les manifestacions ígnies (volcàniques) que formen part del diapir d’Altea.

La roca volcànica que es troba en aquest espai és singular, es tracta de l’ofita, molt escassa en general al territori valencià, i amb una elevada transcendència científica. Per això no és estrany que altres paratges similars, com l’aflorament volcànic de Cap Negret, a Altea, amb les mateixes característiques ígnies ja haja sigut preservat i declarat Monument Natural per la Generalitat Valenciana.

Unint persones

Pel que fa a l’aflorament ofític de la Mola va ser explotat des de començaments de 1917 fins al 1945 aproximadament per a l’elaboració de llambordes, que es van emprar per a la pavimentació urbana i la seguretat viària de carreteres. Això va garantir una millora de les comunicacions, del transport i de la salubritat. Va servir per unir viatgers i també per arreglar les condicions de vida dels autoctons que vivien a les poblacions per on transcorria aquest trànsit.

En concret, afegeix Llopis, les llambordes de la Mola van pavimentar, entre d’altres, parts de les ciutats de València i Alacant, i la totalitat de la travessia urbana de Benissa el 1931 des de la fàbrica de Mobles de Martínez fins als Molins.

Sindicats i escola als anys trenta

La història de la pedrera va atresorar a més un profund vessant social i “va tindre un gran impacte en la comunitat humana de les partides properes i una nova consciència va sorgir entre els seus treballadors, que es canalitzaria mitjançant la creació de sindicats”.

Així, a finals de maig de 1936 els picapedrers en vaga van aconseguir signar el primer conveni laboral de la indústria de la llamborda de tota la província d’Alacant. Els seus treballadors també van impulsar, juntament amb la resta de veïnes i veïns de les partides de Canelles, La Mola i Barranc Salat, la demanda de la construcció d’una escola pública la primavera del 1936.

Per tant, Llopis justifica la petició de preservació a l’Ajuntament de Benissa de la pedrera pels seus antecedents històrics, geològics i humans: “Aquesta antiga explotació minera mereix un lloc destacat a la nostra memòria col·lectiva, ja que es tracta d’un georecurs d’interès elevat”.

Centre d’ensenyament

No es tracta només de rescatar memòria, sinó també de projectar-la cap al futur. Aquest expert destaca l'”enorme potencial didàctic” de la Mola fins al punt que podria convertir-se en un “espai d’interpretació a l’aire lliure sobre l’elaboració de la llamborda i sobre la pròpia ofita”.

La Benissa dels anys seixanta

A més, la sol·licitud advoca perquè en el futur l’antiga travessia urbana de la N-332, al tram ja citat entre la fàbrica de Martínez i Els Molins, contempli aquesta conservació i rehabilitació de les llambordes ara oculta: «Van ser un element distintiu del nostre poble fins a la dècada del 1960 i un patrimoni molt singular».

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 14 de març de 2025 a La Marina Plaza.