L’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV), aprovada el passat dia 13 pel Consell, projecta sobre la Vega Baixa un futur de marcat caràcter conservacionista. En el document s’inclouen reivindicacions històriques de col·lectius cívics, ecologistes i agraris, en els quals s’aborden, especialment la protecció de l’horta tradicional i la seua potenciació perquè torne a ser rendible per als agricultors. L’informe posa en valor turístic el paisatge i els seus elements hidràulics històrics. Un altre aspecte en el qual insisteix el document és en la comunicació, mitjançant corredors ambientals, dels espais naturals i que, prevalguen els espais*agroecològics davant l’embranzida del desenvolupament urbanístic.
El pla, que defineix el model territorial des d’una visió supramunicipal, té un termini d’execució fins a 2030, encara que no s’explica com es finançarà. El mateix persegueix, “una major eficiència territorial i un major benefici social, amb un creixement econòmic intel·ligent, sostenible i integrador, qualificant els seus sectors tradicionals i avançant en un nou model basat en la societat del coneixement”. A més, diu que “no serà possible sense el manteniment d’una potent base industrial, de serveis i agrícola”. El tema urbanístic queda en en un segon pla en deixar de ser, en l’actual conjuntura econòmica, un factor clau de competitivitat. “Tal vegada siga -recull la proposta- el primer document de planificació espacial adaptat a la nova realitat econòmica i social de la qual, sense cap dubte, es derivaran grans canvis del model territorial en forma de reptes i oportunitats globals que es planteja en l’horitzó immediat”.
Sobre el sector agrari, imprescindible per a l’economia valenciana i de manera particular per a la Vega Baixa, el document considera com a “paisatge de rellevància regional de la Comunitat” l’horta tradicional. I això perquè, diu, “té una dimensió i escala d’àmbit supramunicipal. Expressa el caràcter i la identitat d’una determinada part del territori; i, a més, és representatiu de la diversitat dels paisatges de la Comunitat”. També destaca la seua elevada estima social i ser considerat singular en ser excepcional i únic a la regió. Per això, s’afegeix, “la Generalitat protegirà els regadius amb valors culturals, paisatgístics o econòmics”, cas de l’horta del Baix Segura. Juntament amb aquesta s’inclouen altres 39 paisatges de rellevància al País Valencià, com Mariola, Maigmó, Penya Roja, Foies d’Alcoi, Castalla, Vall del Castell de Guadalest, Aitana, Serrella i Aixortà, , depressions i serres des de Gallinera a Castell de Castells, el Montgó, Serra Gelada, Cap de la Nau i d’Or, vinyers, Penyal d’Ifach, terrasses de Benissa i Teulada, l’illa de Tabarca i les zones humides i els seus sistemes agraris limítrofs.
Sector estratègic
En l’apartat sobre el desenvolupament econòmic i territorial, es considera l’agricultura “un sector econòmic de futur” el territori del qual “s’ha de protegir i revaloritzar el seu paisatge com a actiu cultural, econòmic i identitari”.
A una activitat tan típica a la comarca com la ramadera la qualifica com a “infraestructura verda” pel que l’estratègia del Consell recull, en els seus principis directors, que “es contribuirà al manteniment de l’activitat des del punt de vista multifuncional i, especialment, en relació amb la producció d’aliments”. Per tot això es pretén conservar “com a actiu territorial estratègic” el sòl agrícola d’alta capacitat agroecològica, orientant el seu desenvolupament urbanístic cap als sòls que no tinguen tal consideració.
Transformació
Un altre dels aspectes del document passa per desenvolupar la transformació dels productes agropecuaris. S’aposta per conservar i posar aquests espais a més en valor “pel seu valor estètic i interès interpretatiu de la contribució humana sobre el paisatge” així com per fomentar el consum de productes agroalimentaris del País Valencià. Més enllà de les tasques productives i de la dimensió econòmica d’aquesta activitat, s’exposa, “l’agricultor i ramader tenen una responsabilitat insubstituïble en la salvaguarda dels valors ambientals i paisatgístics del territori”.
El document, finalment, indica respecte als paisatges de regadiu-hortes, com també els de secà de l’interior que “juguen un paper primordial en la sostenibilitat conjunta del territori i han de ser mantinguts vius i en explotació, la qual cosa suposa arbitrar tot tipus de mesures per procurar la seua rendibilitat econòmica i incrementar el protagonisme de la figura de l’agricultor des del punt de vista econòmic, ambiental i social”.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?