L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha provocat un autèntic sisme demogràfic a la Marina Alta, especialment als nuclis més turístics del litoral, que concentren els majors percentatges de població estrangera, en notificar-los l’obligació de dur a terme una exhaustiva depuració dels seus padrons oficials. En alguns casos, les retallades impliquen rebaixar en més d’un 20% el nombre d’habitants. Entre les poblacions principals de la Marina Alta, la reducció demogràfica superarà les 15.000 persones.
La qüestió és molt més que un mer assumpte numèric, doncs té també repercussions econòmiques per als ajuntaments, que veurien reduïts els seus ingressos; els més afectats, deixarien d’ingressar centenars de milers d’euros a l’any de les transferències que realitza l’Estat en funció del nombre d’habitants. A més, en algun cas la pèrdua de població portaria aparellada una reducció del nombre de regidors a triar en les eleccions municipals.
Durant els últims mesos, els ajuntaments van rebre una notificació de l’INE segons la qual a data 1 de gener de 2014 no es comptabilitzaran en el padró les inscripcions de ciutadans estrangers -tant europeus com d’altres procedències- amb targeta de residència permanent que seguiren pendents de confirmació. Ja en els anys 2009 i 2010 l’institut estadístic va comunicar que totes aquestes inscripcions havien de confirmar-se. Ara és massa tard, i tots els que no van acreditar la seua residència seran donats de baixa. Encara que alguns ajuntaments han presentat al·legacions per a intentar evitar-ho, aquestes arriben fora de termini.
Així les coses, el terratrèmol demogràfic va a ser general en quasi tots els nuclis turístics de la Marina Alta. És el cas de Xàbia, que perdrà pràcticament 4.000 veïns i passarà dels 33.214 habitants que tenia a 1 de gener de 2013 a poc més de 29.000. Tot això malgrat l’esforç realitzat per l’Ajuntament a través de cartes, informació publicitària i fins i tot visites casa per casa per a aconseguir la inscripció del màxim nombre possible de residents forans. A més de la reducció de les subvencions estatals, aquesta situació implicarà una circumstància quasi històrica: per primera vegada en lustres, el nombre de veïns espanyols a Xàbia tornarà a superar el d’estrangers.
El retall poblacional serà encara major a Calp. Segons fonts de l’INE, la vila del Penyal perdria més de 5.000 ànimes. Així, enfront dels 29.442 habitants de l’última estadística, Calp passaria ara tindre’n 24.387, molt lluny de la barrera psicològica dels 30.000 veïns a la qual semblava haver arribat en els últims anys aquesta localitat. L’INE havia posat objeccions a més de 9.000 residents europeus, segons consta en els seus fitxers.
Ara bé. És a Teulada, Benissa i Benitatxell on més significatiu és, en termes relatius, la retallada, ja que s’apropa en els tres casos al 20% del total del padró. A Teulada el mos de la rebaixa de població és de 2700 persones de les 14.452 empadronades en l’actualitat. L’Ajuntament de Teulada, de fet, ha posat en marxa una campanya específica per a animar els veïns a empadronar-se al municipi. I és que la baixa d’aquestes 2.700 persones provocaria que el consistori deixara de percebre cada any uns 400.000 euros.
A Benissa, la reducció també és considerable. L’INE insta a l’ajuntament a esborrar 2.345 habitants sobre un padró total de 13.932. Això significaria reduir en un 16,8% el nombre oficial d’habitants. El consistori, no obstant això, ha presentat al·legacions per a intentar minimitzar aquesta reducció. En concret, reclama que no s’eliminen 2.329 dels 2.395 que planteja l’institut estadístic.
Un altre dels municipis afectats és El Poble Nou de Benitatxell. A 1 de gener de 2013, el seu padró era de 5.720 habitants, i amb la depuració comunicada per l’INE passaria a ser de 4.627 per al padró d’1 de gener de 2014. La pèrdua de població oficial és, per tant de 1.093 persones. Això significa que, a diferència del que ha succeït amb les principals poblacions de la comarca, Benitatxell sí que veurà reduït el nombre de regidors al seu ajuntament, ja que en caure per sota de la barrera de 5.000 habitants passa a comptar amb 11 edils, enfront dels 13 actuals. No obstant això, l’ajuntament ha presentat al·legacions aportant les confirmacions de residència realitzades des de gener fins ara, encara que ho fa ja fora de termini, ja que la campanya de renovació va acabar a finals de l’any passat.
A diferència del que succeeix al Poble Nou, en els casos de Dénia, Xàbia i Calp no hi haurà reducció de regidors, ja que les tres ciutats, tot i amb les retallades, romandran folgadament per sobre dels 20.000 habitants que proporcionen 21 edils. Així mateix, Benissa i Teulada mantindran xifres del padró un poc superiors als 10.000 habitants, per la qual cosa conserven les seus 17 butaques en la corporació municipal.
Dénia, l’excepció
A diferència del que succeeix en la resta de les principals poblacions de la comarca, la capital, Dénia, no experimentarà retallades dràstiques en el pròxim padró. La raó, segons expliquen fonts municipals, és que l’ajuntament dianenc es va agafar seriosament els advertiments de l’INE des d’anys anteriors, i porta ja alguns exercicis depurant el padró. Així ho acrediten, de fet, les dades oficials de població de l’institut estadístic, que constaten com la demografia de la ciutat ha anat minvant progressivament.
Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 10 de juny de 2014 al diari electrònic LA MARINA PLAZA
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?