Memòria de la reunió del batle amb els residents europeus

Aquesta és una transcripció de la reunió que feu el batle amb el col·lectiu de residents europeus a benissa:

Bona vesprada, vull en primer lloc agrair-los la seua assistència i participació en aquesta reunió informativa sobre assumptes d’interès municipal de Benissa.

Pense que la informació, la participació, la bona comunicació i la proximitat són fonamentals perquè els residents europeus es troben a gust com a veïns de Benissa, i el que és més important se senten partícips de la vida en la seua comunitat.

Per això, vull anunciar-los el meu compromís de convocar una reunió com aquesta, una vegada a l’any com a mínim.

Vaig a dividir la meua exposició inicial en dos grans apartats:

1r L’urbanisme a Benissa. Situació i perspectives. Les actuacions urbanístiques en la Zona Costanera.

2n Millores en serveis i infraestructures en la zona costanera.

I finalment procediré a la contestació d’una sèrie de preguntes formulades per escrit i totes les que vostès em plantegen ací.

L’URBANISME A BENISSA. SITUACIÓ I PERSPECTIVES. LES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES EN LA ZONA COSTANERA. AVANTATGES I INCONVENIENTS.

És necessari per a introduir aquest tema parlar de les diferents categories de sòl en què està classificat un terme municipal i que estableix per a cada poble o ciutat el seu Pla General d’Ordenació Urbana:

En primer lloc parlarem del SÒL URBÀ, que a Benissa representa el 8,30% del total de la superfície del terme municipal i que es correspon bàsicament amb el nucli urbà en què ens trobem, el polígon industrial La Pedrera i les urbanitzacions consolidades de la zona costanera.

Dins del sòl urbà hem de fer una distinció entre les parcel·les que compleixen tots els requisits urbanístics exigits per la llei, i que es diuen SOLARS. Aquestes condicions serien: voreres, carrer asfaltat amb l’ample de via que li corresponga, subministrament d’aigua i cablejats de llum, telèfon subterranis, enllumenat i connexió a la xarxa de clavegueram.

Després, estan les parcel·les que no compleixen aquestes condicions. Per a poder edificar o realitzar ampliacions d’obra en aquestes parcel·les l’Ajuntament exigeix al propietari una sèrie de condicions per atorgar la llicència que solen ser les següents:

1r Cessió gratuïta de la part de parcel·la que hauria de ser ocupada per un vial en els fronts de façana, segons marca el Pla General d’Ordenació Urbana i els amples de via que aquest contempla.

2n Realització de totes les obres i instal·lacions perquè la parcel·la es convertisca en solar, en l’actualitat s’exigeix per l’Ajuntament de Benissa, l’asfaltat i la vorera en tot la llinda de la parcel·la amb el carrer com a mínim si la llicència es refereix a una parcel·la aïllada. Ja que no tindria sentit i seria impossible d’executar el clavegueram, enllumenat i cablejat subterrani per a una sola parcel·la, que sí es demanen en cas que es vulga urbanitzar-edificar diverses parcel·les en un mateix carrer.

Aquestes dues obligacions dels propietaris de sòl urbà estan previstes en la llei de l’Estat Espanyol del règim del sòl i valoracions, Llei 6/98 de 13 d’abril, en els seus articles 13 i 14 que regulen els drets i deures dels propietaris i seria contravenir la llei donar llicència sense exigir-les.

Pel que fa al sòl urbà de la zona costanera de Benissa, dec informar-los d’aspectes que contempla el Pla General d’Ordenació Urbana, dins de la categoria que s’anomena habitatge aïllat:

a) La parcel·la mínima edificable és de 700 metres quadrats, encara que en determinades condicions s’admet fins a parcel·les de 560 metres quadrats.

b) L’habitatge o edificació hauran de separar-se 5 metres del vial i 4 metres de la llinda.

c) L’edificabilitat és del 0.25%, com ha estat sempre, però susceptible d’augmentar fins al 0.28% si es vol ampliar. En aquest cas la diferència de metres de sostre o de construcció entre el 0.25 i el 0.28 es pot adquirir a l’Ajuntament a raó de 617 euros/metre sostre.

Anem a tractar ara el SÒL NO URBANITZABLE o RÚSTIC, que representa el 83% de tot el territori de Benissa, la qual cosa ens converteix en un dels municipis costaners que més percentatge de sòl té d’aquesta categoria de tot el litoral espanyol.

Dins del SÒL NO URBANITZABLE trobem a més dues categories:

SÒL NO URBANITZABLE D’ESPECIAL PROTECCIÓ, és el sòl destinat a la protecció natural del paisatge, representa el 30.5 % de tot el territori de Benissa, el que em fa repetir l’anterior. Aquest sòl solament pot romandre en estat natural i solament es poden realitzar treballs de conservació. Comprenen aquest sòl les zones de muntanya, les conques de barranc i zones d’especial interès natural.

SÒL NO URBANITZABLE COMÚ, és el sòl destinat a usos naturals o a l’agricultura. En aquest sòl, amb moltes limitacions, es pot edificar un habitatge en una parcel·la mínima d’una hectàrea. No és aconsellable construir, ni comprar habitatges en aquest sòl, perquè és l’edificació més insostenible que puga existir des del punt de vista econòmic i ambiental. L’Ajuntament no té cap obligació d’instal·lar i assegurar els serveis urbanístics per a aquest tipus d’habitatges, encara que ho fem a un elevat cost, i són els propietaris els que han de procurar-se’ls: subministrament d’aigua, manteniment de vials, energia elèctrica, recollida de residus, etc. Per altra banda, sempre existeix el risc que en un futur el sòl no urbanitzable es convertisca en urbanitzable i els propietaris d’edificacions existents en aquest haurien de tornar a pagar pels serveis que ja tenen.

He deixat en últim lloc la categoria del SÒL URBANITZABLE, perquè és la més polèmica i en la qual més em vaig a estendre:

El SÒL URBANITZABLE representa el 8,40% de la superfície total de Benissa. D’aquest percentatge, el 4,67% està situat en la Zona de la Costa, sent inferior al SÒL URBÀ ja consolidat en aquesta mateixa zona que representa gairebé el 7% en l’actualitat. El nombre actual d’habitatges en el sòl urbà de la zona costanera és de 5.102, i preveient el desenvolupament de tot el sòl urbanitzable, la xifra anterior podria augmentar per al futur en 1.600 habitatges més, que és el nombre màxim que contempla el Pla General per a tota la zona costanera descomptades les ja existents en aquest tipus de sòl, la qual cosa suposa un augment màxim per als propers anys del 31% respecte a la xifra actual d’habitatges.

L’actual classificació de SÒL URBANITZABLE pel que fa a la Zona Costanera arrenca del Pla General d’Ordenació Urbana del 82, i l’actual Pla General del 2.003 pel que fa a aquesta mateixa zona el que ha efectuat és una reducció de la densitat d’habitatges i fixar al mateix temps una sèrie de condicions i limitacions urbanístiques que no estaven en l’anterior Pla.

Tots els terrenys situats en SÒL URBANITZABLE són susceptibles de ser urbanitzats mitjançant un procés en el qual es presenten diferents alternatives o projectes tècnics i diferents propostes juridicoeconòmiques o pressupostos per a cada sector. El Ple de l’Ajuntament és el que al final selecciona com és la millor alternativa i la millor proposta mitjançant la figura de l’Urbanitzador, o les rebutja totes motivadament, o decideix gestionar directament, convertint-se en aquest cas l’Ajuntament en Urbanitzador.

AVANTATGES DE LA URBANITZACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE:

1) Es creen, amplien o milloren les infraestructures existents. La urbanització de tots els sectors de la zona costanera va a permetre entrellaçar i millorar les connexions viàries de la zona costanera i aconseguir una millor trama urbana. Exemple: Av. La Marina, Av. Els García, Av. Carrions, Av. Parador, Camí MonserrA, etc. Per altra banda va a possibilitar la creació d’infraestructures inexistents de les quals podran aprofitar-se després les urbanitzacions antigues com és la xarxa de clavegueram i la construcció d’una estació depuradora per a tota la zona costanera, un nou dipòsit d’aigua, soterrament de línies elèctriques i de telèfon, enllumenat, zones verdes, espais i edificis públics, etc.

2) La urbanització de la zona costanera de Benissa generarà urbanitzacions de qualitat a causa de la baixa densitat d’habitatges i la necessitat que aquestes siguen d’alt nivell.

3) La urbanització obligarà a que els habitatges aïllats que ja existeixen en aquest tipus de sòl queden integrats dins de la trama urbana i que compten amb tots els serveis urbanístics que d’altra forma manquen.

4) La urbanització genera grans recursos econòmics per a l’Ajuntament que d’aquesta manera podran revertir en la millora urbanística de les zones urbanes tan deteriorades que existeixen en la zona costanera i que exigeixen inversions econòmiques molt potents.

5) La urbanització genera llocs de treball i dinamitza l’economia local.

6) Finalment, la urbanització genera plusvàlues per als propietaris de sòl no edificat.

DESAVANTATGES DEL PROCÉS URBANITZADOR:

1) Canvi del paisatge o de l’entorn natural de la zona afectada. Aquesta afecció és menor si ja existeixen edificacions en la zona, o si la zona es troba situada entre zones urbanes ja consolidades.

2) Alt cost econòmic que han de sufragar tots els propietaris. Aquest es veu compensat per les plusvàlues per als propietaris que ho són en exclusiva de terreny.

3) Perjudici especial per als propietaris d’habitatges en sòl urbanitzable:

a) Econòmic i material: el propietari perd terreny i a més haurà de pagar part de la urbanització.

b) Egoista-ecològic: Jo ja tinc la meua casa i el terreny dels altres és el meu paisatge.

SOLUCIÓ A L’URBANISME:

Establir mesures compensatòries perquè els desavantatges no siguen tan dolents i per descomptat fer una política urbanística el més transparent i participativa possible, per a això es creà el Consell d’Urbanisme i Medi ambient que va a celebrar la seua primera reunió el proper dia 7 d’abril.

ESTAT DE LES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES A LA COSTA

Dels 21 sectors de sòl urbanitzable del PGOU, existeixen:

A) Racó de Galeno i Magraner estan en fase d’execució i recepció de les obres d’urbanització (van iniciar la seua tramitació l’any 98).

B) Pedramala-1 està pendent de l’aprovació del projecte d’urbanització i reparcel·lació (va iniciar la seua tramitació en l’any 2.000).

C) Tossal del Tendir, que va iniciar la seua tramitació en l’any 98 abans de l’aprovació del PGOU. Té pendent l’aprovació del pla parcial per la CTO.

D) La Llobella-1 i Carrions estan amb obertura de pliques i pendent de triar l’alternativa tècnica, el sistema de gestió i la plica econòmica.

E) El Sector Pedramala-2 segueix pendent d’obertura de pliques fins a la subsanació de deficiències de notificació a titulars cadastrals.

F) Els Sectors Llobella-2 i Busseit-2 estan en tràmit d’informació pública.

G) Els Sectors Llobella-3, Fanadix-1, Fanadix-2, Hostalet i Busseit-1, s’han presentat però no s’han admès encara i per tant no s’han sotmès a informació pública.

H) El Sector Monserra 1 s’ha presentat per a informació publica en notaria.

I) Els Sectors Montserra 2, Montserra 3, Coma del Pou i Benimarco no tenen cap PAI presentat.

OBRES I INFRAESTRUCTURES EN LA ZONA COSTANERA

1) Tots els anys es realitzen actuacions de millora i paviment de vials en la zona costanera, concretament en els dos últims anys s’ha realitzat les següents actuacions d’asfaltat:

– Av. Parador
– C/. Server
– C/. Llorer
– C/. Fescus
– C/. Taronger
– C/. Anouer
– C/. Nisprer
– C/. Ginebre
– C/. Ametler
– C/. La Figuera
– C/. La Sardina
– C/. L’Obila
– Av. Carrions
– Accés Platja Fustera i Av. Marina

Aquest any 2.005 es van a escometre els següents carrers: L’Albercoquer, Sandal, Matapoll, La Llimera i carrer Fenoll i es van a realitzar enllestiment de ressalts en Buenavista, Montemar i C/. Cantàbria.

2) Està ja molt avançat l’avantprojecte de col·lectors i estació depuradora que permetrà connectar tots els habitatges de la zona costanera a una xarxa de clavegueram, vital per a evitar la contaminació actual del subsòl, a més d’evitar problemes sanitaris. El pla previndrà que els propietaris només hagen de sufragar la canalització i connexió en el seu front de façana, sent de compte de les noves urbanitzacions i de fons públics la resta de conduccions, col·lectors, estacions de bombament i finalment l’estació depuradora que se situara als voltants del Camp de Golf Ifach en la Urbanització San Jaime.

3) Ha conclòs la primera fase del passeig maritimoecològic que recorrerà tot el litoral de Benissa, i ja estem planificant un segon recorregut que estarà en l’altre extrem del nostre litoral, serà el Passeig Baladrar-Advocat i discorrerà entre aquestes dues Cales.

4) En matèria de recursos hídrics podem afirmar que ens trobem en un dels millors moments de reserves i cabals que garanteixen el subministrament d’aigua no sols per al consum actual sinó fins i tot encara que la demanda es doblegara. Per aquest motiu, fonamentalment, s’ha ralentit la construcció i posada en funcionament del Pou situat en Pedramala, que requeria per a la seua posada en funcionament de la instal·lació d’una planta potabilitzadora, que res té a veure amb una planta dessaladora d’aigua de mar, que és una alternativa molt cara. (Actualment s’està debatent aquest tema en relació a la planta dessaladora de Xàbia i la seua possible ampliació). Per altra banda, cal assenyalar que s’estan realitzant grans inversions en millora de les instal·lacions existents, una d’elles molt important, amb un cost de més de 4 milions d’euros és la renovació de la conducció d’aigua des de Benigembla fins als dipòsits del Collao, el nou dipòsit d’aigua de 10.000 metres cúbics que permet una capacitat i autonomia d’emmagatzematge superior a tres dies, superior en dos dies al que és el recomanable i el desdoblament de la xarxa que comunica el nucli urbà amb els dipòsits la qual cosa és una garantia en cas de grans trencaments. Ambdues obres finançades per la Generalitat Valenciana han tingut un cost superior als 1.100.000 Euros.

5) Finalment, en matèria de residus, hem implementat els Punt Net per a la recollida selectiva, en total 6 Punts equidistants en diferents urbanitzacions, que solucionen parcialment el greu problema de l’abocament incontrolat de les restes de jardineria. A més anem a posar un inspector per al control especial d’abocaments, en tots aquests punts. Per a un futur pròxim està previst implantar les illes de contenidors soterrats per a recollida selectiva que substituiran els actuals contenidors de superfície. En total estan previstes 45 illes amb contenidors de gran capacitat que albergaran un total de 180 unitats. La qual cosa millorarà la imatge dels punts de recollida, al mateix temps que fomentarà l’hàbit de la selecció de les escombraries i evitarà l’abocament de residus verds en els contenidors de RSU, ja que en l’obertura del contenidor solament cap la borsa d’escombraries. El model de contenidor és un monoblok de 5.000 litres de capacitat fabricat en acer inoxidable que va totalment soterrat sobresortint una bústia d’alumini amb una porta basculant per a dipositar les borses. Aquest model s’importarà d’Holanda.

6) Ja s’han iniciat les obres de la futura piscina climatizada. Aquesta instal·lació compta amb got de natació de carrers, got de xipolleig per a principiants i exercicis de rehabilitació i zona aquateràpia amb dutxa escocesa, dutxa bitèrmica, jacuzzi, zona de massatges i sauna. Aquesta instal·lació és finançada per la Generalitat, la Diputació Provincial i l’Ajuntament.

7) Posada en funcionament de la unitat mòbil de la policia local.

CONTESTACION AL CATÀLEG DE PREGUNTES:

PREGUNTA 1:

Per al PAI de la Llobella: s’ha elaborat ja l’informe de la Confederació Hidrogràfica sobre els recursos d’aigua existents en aquesta zona?

Resposta:

Sí, l’informe es va emetre per a l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana. En el desenvolupament del PAI no és necessari ja aquest informe sinó una certificació del Servei Municipal d’Aigües Potables afirmant que existeixen recursos suficients. És evident que tant per a la Llobella 1, que contempla 172 habitatges més la zona terciària i de serveis, com per a la Llobella 2 amb 98 habitatges existeixen recursos de sobres per al seu proveïment des de l’actual Servei Municipal. Cal tenir en compte que existeixen edificis en altura que tenen més habitatges que aquestes dues urbanitzacions juntes.

PREGUNTA 2:

Per què no s’ha pogut reunir encara el Consell d’Urbanisme que va ser establert fa una mica més d’un any i promulgat en el BOP?

Resposta:

Aquest organisme consultiu creat amb el vot en solitari del Grup Popular, i el vot en contra de la resta de Grups polítics de l’Ajuntament està format per més de 40 persones, la majoria representants de col·lectius i associacions de Benissa. I no s’ha reunit abans perquè faltava la designació de tots els membres, necessària per a la seua constitució, que afortunadament en el mes de gener últim ha conclòs. Per tant es procedirà a la publicació en el BOP de la constitució formal del Consell estant prevista la primera reunió per al proper 7 d’abril.

PREGUNTA 3:

Com han pogut aprovar-se els plans de desenvolupament de Santa Anna, Beniver etc. Sense haver passat abans pel consell d’Urbanisme?

Resposta:

En primer lloc, no han passat perquè encara no existia. No obstant, encara que haguera existit no haurien passat ja que no tots els programes han de ser consultats a aquest Consell, sinó tan solament aquells que afecten a actuacions urbanístiques importants per la superfície, el nombre de propietaris, la falta de consens d’aquests, o que tinguen un impacte des del punt de vista ambiental, social o condicionen infraestructures bàsiques del municipi.

Concretament, Santa Anna i Beniver són dos sectors molt xicotets en superfície, 64.954 i 95.591, respectivament i amb una densitat d’habitatges molt baixa per al que representa l’eixample del nucli urbà 160 i 237 habitatges, respectivament. Per altra banda, els dos sectors han comptat amb la conformitat de tots els propietaris.

PREGUNTA 4:

Molts carrers de les urbanitzacions costaneres es troben en un estat deplorable, plenes de sots i clots (Vial entre Altamira i camí dels García, carrer el Sandal, camí de Santa Anna, etc). Quan es vol començar a reparar-les, sent així que ja es va aprovar una partida pressupostària destinada a aquesta finalitat?

Resposta:

Tots els anys l’Ajuntament realitza asfaltats i millores en el viari de la Zzona costanera. Recentment ha estat pavimentada tota la urbanització “Club Fustera”. Per a aquest exercici estan previstes diferents actuacions entre les quals s’inclou el Carrer Sandal i altres vials pròxims a la Urbanització Altamira.

PREGUNTA 5:

Per al pla de desenvolupament Montserrat 1 va aparèixer solament una informació en el DOGV de 26 de gener; però als propietaris d’aquest àrea no se’ls va enviar cap notificació. L’agent urbanitzador que s’ha proposat sembla que està utilitzant una llista cadastral que no coincideix amb la dels propietaris actuals. Controlarà l’Ajuntament aquest procés?

Resposta:

Aquest Programa s’ha presentat per al seu tràmit d’informació en notaria. No obstant, l’Ajuntament controla sempre que tots els propietaris hagen rebut l’avís, i si no ho han rebut rebutja el programa perquè es torne a repetir el tràmit.

PREGUNTA 6:

Quan es va a engegar l’Agenda 21? S’han realitzat fins a ara accions en aquest sentit?

Resposta:

L’Agenda Local 21 ha complert la seua primera fase que és la de la realització d’un diagnòstic o auditoria del municipi que serà un dels primers temes a abordar en la proopera reunió del Consell d’Urbanisme i Medi ambient.

PREGUNTA 7:

Alguns veïns de Benissa no van rebre les notificacions sobre els nous valors cadastrals de béns immobles amb la consegüent pujada de l’IBI i sense tenir possibilitat de presentar les al·legacions pertinents. Com subsanar aquesta manca d’informació?

Resposta:

Tots els propietaris o titulars cadastrals que no han rebut la notificació poden acudir a recollir-la personalment al Centre de Gestió Cadastral d’Alacant situat en el Carrer Reyes Católicos, núm. 39, prop de l’estació d’autobusos, amb cita o informació prèvia al número 902373635 de dilluns a divendres i de 9 a 19 hores. A partir de la recepció d’aquesta carta podran formular les al·legacions o reclamacions que consideren.

PREGUNTA 8:

S’anuncien millores de la infraestructura de la zona costanera: quines són en concret, qui va a finançar-les i com?

Resposta:

Es refereix a l’avantprojecte de col·lectors i estació Depuradora que permetrà connectar tots els habitatges de la zona costanera a una xarxa de clavegueram, vital per a evitar la contaminació actual del subsòl, a més de prevenir problemes sanitaris. El pla contemplarà que els propietaris sols hagen de sufragar la canalització i connexió en el seu front de façana, sent de compte de les noves urbanitzacions i de fons públics, presumiblement Generalitat Valenciana, la resta de conduccions, col·lectors, estacions de bombament i finalment l’estació depuradora que se situarà en els voltants del Camp de Golf Ifach en la Urbanització San Jaime.

PREGUNTA 9:

Perquè s’associa la concessió d’un permís de construcció amb la cessió de terra -“forçosa” i no “voluntària” com es vol afirmar – més les despeses que això comporta? Si les reculades són necessàries, aquestes haurien de ser obligatòries per a tots i no només per als que sol·liciten un permís d’obra. En la llei de valoració del sòl no es contempla aquesta associació que més aviat sembla un xantatge. De què serveix aquesta reculada parcial i pavimentació si els veïns contigus no han de fer-ho? S’haurà de fer immediatament si després cal aixecar el paviment de nou quan s’instal·le la xarxa de clavegueram?

Resposta:

Està previst en la llei estatal 6/98 de règim del sòl i valoracions, articles 13 i 14. No es pot concedir cap llicència que no siga de simple restauració o manteniment a qualsevol obra que estiga situada en un terreny que no té la condició de solar. I no té la condició de solar aquella parcel·la que té pendent de complir deures o càrregues urbanístiques com pot ser la cessió de vials o uns serveis urbanístics mínims com són l’asfaltat i la vorera del front de façana de la parcel·la amb el carrer.

PREGUNTA 10:

Problemàtica dels animals maltractats i abandonats a Benissa. Manca d’asil municipal. Actuacions de la policia i Regiduría de Sanitat. (denúncies).

Resposta:

Hem contactat amb BRIGADA BLAVA, i anem a signar un conveni amb aquesta entitat, recomanada per les millors associacions i fundacions protectores d’animals, que té com a objectiu precisament solucionar els problemes que es plantegen.

PREGUNTA 11:

Necessitat d’instal·lar ressalts i mesures de limitació de velocitat a diferents vials de la costa que són utilitzats com a drecera per a arribar a l’Avinguda de La Marina (p. ex. el carrer del Bacallar en el Baladrar.)

Resposta:

S’han executat en Av. Baladrar i Av. dels García. Anem a continuar realitzant aquest tipus de barreres contra la velocitat en aquells vials més importants que puguen generar riscs.

PREGUNTA 12:

PAI per a noves urbanitzacions.

Contra el PGOU 2003 s’ha presentat una demanda davant el Tribunal Contenciós-Administratiu de València. El Conseller Sr. Blanco va aconsellar els ajuntaments que no aplicaren la LRAU en la seua forma actual: com s’explica llavors les presses existents a Benissa per aprovar els PAI? volen instituir una situaació de fet que impedisca després modificacions futures exigides per la nova legislació?

Resposta:

L’Ajuntament de Benissa està aplicant les orientacions remeses per la Conselleria d’Ordenació del Territori i Habitatge en la tramitació dels PAI. De fet, en la Llobella 1 s’han ampliat tots els terminis per sobre del que estableix l’actual LRAU, i l’Ajuntament de Benissa exigeix mesures compensatòries i tracte diferencial per als propietaris de sòl amb edificacions consolidades en les actuacions de sòl urbanitzable. Per altra banda, en tots els PAI aprovats en l’últim any s’ha requerit el consens majoritari dels propietaris.

PREGUNTA 13:

En contraposició a les afirmacions del Sr. Roselló en el seu escrit del 5 de maig 2003 al president de l’associació AUN, Sr. Svoboda, els PAI projectats es basen en la reparcel·lació arbitrària realitzada pels agents urbanitzadors, aprovada pel batle i donant via a l’expropiació-cessió forçosa de la propietat immobiliària. Quina és la seua posició referent a això?

Resposta:

No conec la pràctica urbanística d’altres municipis, però a Benissa no s’ha aprovat cap reparcel·lació arbitrària, sinó tot al contrari, la reparcel·lació ha estat sempre justa, equitativa i consensuada al màxim amb tots els propietaris. Si això no ocorre, no s’aprova com és el cas en l’actualitat de les unitats d’execució 3 i 4 del Sector Pedramala 1.

PREGUNTA 14:

Es presumeix que existeix un contracte entre l’Ajuntament i els agents urbanitzadors, basat en el pla d’urbanització i els plans d’expropiació-cessió forçosa consegüent. Qui signa aquests contractes i qui assumeix la responsabilitat subsegüent?

Resposta:

L’Ajuntament aprova pel ple el programa o alternativa tècnica, que inclou pla parcial, projecte d’urbanització, adjudica la condició d’Urbanitzador mitjançant l’elecció de la millor oferta o proposta juridicoeconòmica, que inclou el conveni amb els compromisos, deures i garanties que ha d’assumir aquest. Per això, el responsable del compliment d’aquest conveni és l’agent urbanitzat i el responsable que es complisca és l’Ajuntament.

PREGUNTA 15:

Coneix el Sr. batle l’informe demoledor emès pel comitè de peticions del parlament europeu que serveix ara al parlament com a document de treball? sap que el president del PE ha nomenat un portaveu que visitarà properament la regió en companyia d’altres membres del PE per a redactar un nou informe? sap que el PE pot arran d’aquest entaular demanda davant el Tribunal Europeu de Luxemburg?

Resposta:

En la visita de la Comissió del Parlament Europeu a Benissa es va donar informació exhaustiva del PGOU del nostre municipi i la forma de gestió als representants del legislatiu europeu que van quedar satisfets de l’ordenació urbanística de Benissa, que van qualificar verbalmenet de sostenible. En la seua visita, van plantejar que tenien una única reclamació d’abús urbanístic de Benissa en relació a una denúncia d’un ciutadà britànic per l’actuació Urbanística de Pla de Carrals, en la qual l’Ajuntament és l’Agent Urbanitzador, se’ls va informar de tot l’expedient tramitat en relació al citat denunciant (notificacions, reunions i tots els antecedents relacionats amb aquest senyor), i van quedar convençuts, així ho van expressar, que la denúncia era infundada. No obstant això, Benissa ha estat inclosa en l’informe negatiu de la LRAU, obviant altres municipis com Gata de Gorgos, Pedreguer, Dénia, Xaló o Altea on el desenvolupament urbanístic és devorador, fins i tot de muntanyes, no apareixen en l’informe. Deixeu-me que dubte de la imparcialitat d’aquesta comissió i confie únicament en la justícia i la independència del Tribunal Europeu de Luxemburg.

PREGUNTA 16:

Diversos afectats per la LRAU van presentar una demanda davant el TEDH d’Estrasburg: és del seu coneixement que va haver un cas precedent al gener 2003 en els considerants del qual aquest Tribunal condemnà aquesta cessió-expropiació i exigeix una indemnització adequada dels afectats d’acord amb el valor del mercat? Li serà també conegut que diversos ben coneguts bufets anglesos han ofert els seus serveis als afectats, sota el principi de cobrar honoraris només en cas de guanyar els litigis, i que un grup de companyies asseguradores prepara una assegurança de protecció jurídica en aquests casos. A conseqüència d’això el País Valencià es veurà enfrontat a un seguit de processos i demandes per danys i perjudicis, atribuint i traspassant la culpa als ajuntaments concernits en cas de sentències condemnatòries.

Resposta:

L’Ajuntament de Benissa no ha generat cap situació d’indefensió, i en l’aplicació de la LRAU ha estat totalment escrupolós en la protecció dels drets i interessos dels propietaris. Per això, no existeix cap temor davant una possible demanda en relació a Benissa al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.

PREGUNTA 17:

Què hi ha de nou en el tema de col·laboració ciutadana per a combatre la criminalitat i augmentar la seguretat? Fa poc es va reunir el regidor de Seguretat amb diversos representants d’associacions. Quin serà el pas següent?

Resposta:

La col·laboració ciutadana és necessària per a augmentar la seguretat, especialment en la zona costanera a causa de la seua extensió i al tipus d’habitatges existents. Per això, anem a crear un fòrum amb tots els representants de les associacions de veïns de la zona costanera per a posar en comú idees i propostes. Properament es posarà en funcionament la Unitat Mòbil per a aquesta zona que canalitzarà totes les cridades i denúncies procedents d’aquesta.

PREGUNTA 18:

La informació pública sobre els plans de desenvolupament a Benissa presenta una gran confusió: com és possible que es lliuren en l’Ajuntament plans distints del mateix PAI als veïns possiblement afectats?

Resposta:

Cada Pla Parcial conté diferents plànols però tots es refereixen a la mateixa actuació. Llavors, això no té explicació.

PREGUNTA 19:

S’afirma per part de l’Ajuntament que Benissa té vocació de creixement: d’on treuen vostès les xifres que justifiquen la creació de 20 noves urbanitzacions? no tenen temor que es convertisquen en ciutats fantasmes, habitades solament unes setmanes a l’any i que tota la costa es convertisca en un desert de formigó? Sembla com si s’hagués establert una competició entre els alcaldes a veure qui construeix les urbanitzacions més luxoses i menys útils des del punt de vista de la “res pública”.

Resposta:

Ningú s’ha inventat, ni ningú ha creat 20 noves urbanitzacions sinó que es manté la qualificació urbanística de sòl urbanitzable que ha existit sempre a Benissa per a la zona costanera i que ja contemplava el PGOU de 1.982. El que fa l’actual pla és reduir dràsticament el nombre d’habitatges en tots els sectors i exigir estàndards de qualitat urbanística d’acord amb la nova legislació i els nous paràmetres. Simplement, s’ha mantingut l’ús i la qualificació urbanística que existia, ja que en cas que s’hagués optat l’any 98 pel canvi de qualificació haurien plogut les reclamacions d’indemnitzacions dels propietaris de sòl sense edificar, que s’haurien queixat amb raó que en aquests sectors ja existeix un nombre d’habitatges que aconsella que es doten dels serveis urbans. Una altra qüestió és si ací decidim per unanimitat, en aquest moment, qualificar tot aquest sòl de No Urbanitzable d’Especial Protecció i procedim a la demolició de tots els habitatges que existeixen en ell. Per altra banda, el sòl urbanitzable es va a anar desenvolupant paulatinament en un procés que pot durar més de deu anys per a culminar la urbanització i després l’edificació és un altre procés que pot durar vint o trenta anys, depenent, és clar, de la demanda. Finalment, vull insistir que res té a veure l’urbanisme de Benissa, qualificat de molt baixa densitat, amb el d’altres municipis confrontants com Dénia, Calp, Altea o Gata de Gorgos.

PREGUNTA 20:

On es va a construir finalment la depuradora prevista? En l’Ajuntament no han volgut respondre a aquesta pregunta.

Resposta:

Prop del Camp de Golf Ifach en la Urb. San Jaime. Serà una depuradora totalment tancada i semisoterrada, i no generarà cap problema visual o olfactori.

PREGUNTA 21:

Quines raons justifiquen una ampliació dels carrers a 12 m d’amplària?

Resposta:

No existeix cap carrer amb un ample de 12 metres. Aquesta amplària es reserva per a les avingudes que són les grans artèries de comunicació de la zona costanera, que té un tràfic intens i per raons de seguretat i tranquil·litat es vol aïllar aquest tràfic dels habitatges confrontants amb aquests vials, per mitjà de voreres i parterres amplis: Ex: Av. Els García, Av. Baladrar, Av. Fanadix, etc.

PREGUNTA 22:

Qui determina la classificació de les carreteres a nivell comarcal o secundari? Qui assumeix el manteniment d’aquestes? Quina regulació estableix la distància mínima entre la tanca de la propietat i la vora de la calçada?

Resposta:

La regulació i manteniment de les carreteres comarcals correspon a la Diputació Provincial. Quant a distàncies i reculades es troben fixades al propi PGOU la revisió de la qual també va ser informada a la Diputació d’Alacant.

PREGUNTA 23:

Existeix una llei a Espanya sobre la proporcionalitat i limitació de danys i perjudicis com a Alemanya p. ex.?

Resposta:

No existeix una llei de la proporcionalitat, però són els tribunals de justícia els que apliquen aquest principi general, a més de valorar i ponderar els criteris de fixació dels danys i perjudicis. El criteri jurisprudencial en aquest sentit valora no solament el dany emergent sinó també el lucre cessant.

PREGUNTA 24:

Quin valor té en realitat l’estudi d’impacte ecològic a Espanya?

Resposta:

L’estudi d’impacte ambiental s’exigeix en tots els plans, projectes o actuacions que exigeix la llei, s’exigeix a més la seua aprovació per l’organisme corresponent i competent en cada cas, Ministeri de Medi ambient, Consellería d’Ordenació del Territori i Habitatge o Ajuntament. Normalment, aquest document fixa una sèrie de condicions que s’han de complir per a l’execució dels anteriors instruments.

PREGUNTA 25:

L’objectiu del PAI La LLobella 2 és el d’urbanitzar terra no urbanitzable. Totes les cases afectades en aquest àrea no solament disposen dels serveis d’aigua, electricitat etc., sinó que a més estan situades en la vora del pla previst, sent perfectament possible el construir al voltant la nova urbanització, no incloent-les en el nou pla. Com a propietaris afectats deduïm que l’únic interès que pot haver és que els agents urbanitzadors obtinguen sumes brutals de la nostra part per a pagar les despeses d’urbanització. Nosaltres no disposem d’aquestes quantitats de cap manera ni tampoc podem vendre la propietat amb aquesta espasa de Dàmocles sobre els nostres caps. És una pura qüestió de supervivència que ens conduirà a la ruïna total.

Resposta:

Tots aquests habitatges quan van ser adquirits o construïts estaven edificats sobre sòl urbanitzable, i els propietaris no podien ignorar aquesta situació. Són habitatges construïts sense cap tipus d’ordenació, ignore si tenen llicència, sense cap tipus d’urbanització, sense adequats accessos o carrers, amb canonades d’aigua amb pèrdues, amb cablejats de llum i telèfon anàrquics, amb fosses sèptiques contaminants del subsòl. Precisament, serà necessari, positiu i ambientalment correcte dotar a aquests habitatges dels serveis urbanístics. Quant a l’aspecte econòmic, em compromet a cercar mesures i solucions dins de la legalitat i la raó per a evitar, que no ho seran, “sumes brutals” “espasa de Dàmocles” i molt menys que supoga la ruïna total de ningú.

PREGUNTA 26:

Espanya ha signat l’acord de Kyoto i ha de respectar les condicions d’aquest. No obstant això, sembla ser que en aquesta regió no els preocupa gens ni mica. Construint sense fre des d’un punt de vista comercial, no es pot descobrir per cap part l’aspecte social d’això; però sí un augment de la contaminació, menys reserves d’aigua al talar innecessàriament gran quantitat d’arbres, un augment en les exigències d’energia de tot tipus i un consum desenfrenat dels escassos recursos d’aigua existents.

Resposta:

Precisament, el model urbanístic pel qual ha optat Benissa des de fa anys és el més respectuós amb el medi ambient i la qualitat de vida. Per a garantir aquest model i fins i tot millorar-lo, es va aprovar el PGOU, que implica optar a un desenvolupament urbà totalment sostenible, amb uns índexs de creixement moderats i assumibles i amb la conservació de grans espais naturals que s’han exclòs de la mà devoradora de l’home en la Terra. Concretament el 30% del Terme Municipal és Sòl No Urbanitzable d’Especial Protecció, més el 53 % del Sòl No Urbanitzable de destinació agrícola o natural. Que tots els municipis costaners de la Mediterrània tinguen aquests índexs i donarem un pas de gegant en la protecció del Litoral. Quant al Protocol de Kyoto que es refereix a les emanacions de CO 2 a l’atmosfera, precisament Benissa basa la seua activitat econòmica en una de les indústries menys contaminants que és el turisme. Per altra banda, l’Ajuntament de Benissa des de l’any 2.000, i influït per aquests principis, ha limitat absolutament la crema de residus verds que es venia produint.

PREGUNTA 27:

En aquests plans de desenvolupament s’ha oblidat tota la infraestructura que ja manca amb la població actual (hospitals, centres de salut, centres d’acollida d’ancians, escoles, llocs de policia addicionals etc). Tota aquesta zona anirà mancant cada vegada més en atractiu fins a arribar a convertir-se en un àrea inhabitada. L’ajuntament ha de buscar a més el balanç adequat entre la construcció i la protecció del paisatge.

Resposta:

Precisament, el desenvolupament d’aquestes urbanitzacions permetrà una millor i més sostenible planificació i administració dels serveis. Avui ens trobem amb urbanitzacions i habitatges dispersos i malament comunicats, que manquen de serveis fonamentals que no es poden oferir en l’actual conjuntura urbanística o que presenten deficiències a causa d’aquesta situació: xarxa de clavegueram, neteja viària, recollida de residus, vigilància policial, Centre mèdic, Col·legi infantil, Centre Municipal descentralitzat, etc.. Tots aquests serveis i dotacions fan falta ja, no obstant això, existeix un dificultat intrínseca per a poder prestar-los: no hi ha lloc per a situar-los, no hi ha una trama urbana adequada per a prestar-los, no es generen recursos suficients en l’actualitat per a la seua adequada gestió. Per això, no és tan negativa la urbanització, tan solament cal buscar l’equilibri entre la construcció i la protecció del paisatge, i crec fermament que el PGOU de Benissa camina en aquest sentit.