Perseguir la corrupció és perseguir-la

Durant aquesta setmana, totes les forces polítiques de Benissa van subscriure a proposta de Compromís un acord que pot qualificar-se d’històric: un pacte contra la corrupció que inclou fer públics els regals que reben els regidors, publicar els seus sous, informar puntualment de totes les despeses del consistori i exigir que en les llistes electorals no figuren imputats. I això està molt bé: digne d’aplaudiment. Però a partir d’ara, des de ja, des del minut zero, caldrà estar molt atents al fet que a Benissa els polítics efectivament publiquen regals i sous, informen de les despeses municipals i no permeten corruptes al seu costat. A Benissa i a tots els altres municipis, cas de Teulada, que s’apresten a aprovar mocions d’aquest estil.

Perquè no només cal dir que es perseguirà la corrupció: cal perseguir-la. De veres i sense matisos. Els polítics dels actuals governs segueixen sense assabentar-se molt bé dels graus de crispació que ha provocat en la societat tant d’enriquiment il·lícit. I en moltes ocasions continuen utilitzant el llenguatge com coartada, proclamant davant els micròfons que van a acabar amb els fraus mentre per la porta de darrere se segueixen mostrant tolerants amb els seus protagonistes.

Hi ha hagut un bon exemple també aquesta setmana: tota la cúpula del PP, des de Mariano Rajoy (qui ja va haver de demanar perdó per la que està caient al seu partit) fins a Soraya Sáenz de Santamaría, han promès “contundència” contra la corrupció perquè després aquesta “contundència” es cau davant la decisió de concedir el tercer grau (un tracte de favor) a l’exministre Jaume Matas, empresonat per un delicte de tràfic d’influències.

A la Marina, la corrupció està latent. Sense anar més lluny, a la pròpia Benissa, un dels ajuntaments que van contractar serveis a l’empresari detingut en l’Operació Púnica Alejandro de Pedro per valor de 17.000 euros, segons ha admès el mateix batle, Juan Bautista Roselló. I no ha sigut l’única localitat: De Pedro també va treballar per als governs de Jaume Lloret a La Vila i Ana Kringe a Dénia, localitats que ja estan tardant a adoptar acords d’aquest estil: a obligar-se a practicar la contundència i no només a parlar-ne.

Més greu evidentment és el que ocorre a Calp, on la Fiscalia ha confirmat aquesta setmana, tal com va avançar La Marina Plaza, un altre escàndol més, el de la trama del fem del cas Brugal que afecta de ple l’exdiputat provincial i exregidor Juan Roselló, un dels homes que durant les dècades de 1990 i 2000 més poder va acumular a les seues mans no només a Calp, sinó també a la Marina Alta i a tota la província d’Alacant. També estan processats per Brugal la dona de Roselló, Amparo Femenía, i el cunyat de Roselló, Francisco Artacho. I, per si no fóra poc, Roselló i Artacho estan embolicats en un altre escàndol, el d’Aigües de Calp; i, per si encara fóra poc, la fiscalia sol·licita vuit anys d’inhabilitació per presumpta prevaricació a l’exbatle d’aquesta localitat, Javier Morató, i a altres dos exregidors populars d’aquells mateixos governs per llogar un apartament particular a l’ajuntament.

Tremend

Els polítics que pertanyen al sistema democràtic vigent a Espanya des de 1978 han d’acabar amb la corrupció per dos motius. El primer i fonamental, perquè el poble al que representen no es mereix que el seu esforç per a traure endavant els seus fills i arribar a final de mes quede dilapidat per corruptes que traeixen el seu propi electorat; el segon, perquè està en joc la seua pròpia supervivència: l’enquesta del País que proclamava a Podem com el primer partit en intenció de vot a tot l’Estat ho demostra. I ben clar.

Pel seu article hem reproduït aquest editorial publicat el 7 de novembre al diari electrònic LA MARINA PLAZA