Quan féiem l’agost, per Jordi Company

Fa un any estrenàvem ‘Fent l’Agost’ als ‘Originals de Tresdeu’ i ho féiem amb la gent de l’orquestra ‘La Pato’. Després vindria Pep Botifarra, l’exitós grup La Fúmiga, la xaranga ATMK i, finalment, el DJ Santi Bertomeu amb el seu Tallarina On Tour.

L’agost passat -per aquestes dates- omplíem places de pobles de gom a gom, ballàvem i cantàvem a menys de dos metres de distància i ens recorríem cada comarca cercant les llums que apuntaven al cel i marcaven a quin poble era festa eixa nit. Ai, com de típic era això!

365 dies després de l’estrena del podcast hem volgut parlar amb els protagonistes dels capítols amb qui vam passar hores de conversa darrere dels escenaris en les jornades més intenses de l’estiu, allà on ‘les nits, no moren mai’.

‘La Pato’ és una de les orquestres valencianes més consolidades i reconegudes que enguany celebraria el seu 30 aniversari damunt dels escenaris. ‘Havíem fet una forta inversió en material tècnic i humà per fer brillar com mai La Pato’, em comenta Pep Francés, un dels seus músics i socis fundadors.

Només a l’agost ‘La Pato’ hauria tingut 29 actuacions, totes elles, a les nostres comarques. Dos dies de descans ‘que van molt bé’ -segons Pep- ‘i que ens servirien per agafar forces, ja que als mesos de setembre i octubre també tenim molta faena i la compaginem amb altres. Jo, per exemple, sóc mestre d’escola.’ Enguany, però, només han aconseguit fer 8 bolos -des de gener fins a març. ‘Ens queda alguna boda privada per llevar-nos el cuquet’.

I clar, per tocar a aquestes noces, alguns músics de ‘La Pato’ han tornat a reunir-se al seu local de La Torre d’En Lloris (la Costera). ‘Després de tant temps sense tocar he tornat a reviure sensacions que no recordava des de feia anys; ha sigut molt emocionant’, confessa Pep. Tot i l’emoció, el problema de fons continua intacte: les 17 persones que conformen ‘La Pato’ -entre cantants, músics, equip tècnic, muntadors i conductors- es quedaran sense feina aquest estiu.

‘Vam ser els primers en tancar i serem els últims en obrir. Als mesos de juny i inicis de juliol ens havíem il·lusionat perquè semblava que la cosa anava millorant, però ara…’ -segons la Conselleria de Sanitat, les últimes dades sobre la COVID-19 al nostre territori mostraven 715 casos actius el passat 17 d’agost. ‘Fins que no s’universalitze una vacuna, ja ens podem oblidar de les verbenes. Sincerament, pose en dubte que l’any que ve per estes dates puguem estar tocant’, sentencia -trist- Pep.

Altre protagonista als episodis de ‘Fent l’Agost’ és Pep Gimeno Botifarra. Si fa just un any compartirem una vesprada i nit de concert a Guadassuar (la Ribera Alta), hui passem a visitar-lo per Casa Cuesa, una vella alqueria de Xàtiva rehabilitada per ell i de la qual ja hem parlat a la Tresdeu en ‘Casa Cuesa, una casa del poble’. Ací, Pep està vivint un estiu diferent, reunint-se de bona gana amb familiars i amics i gaudint d’un temps, sens dubte, especial. ‘Jo no em puc queixar. De salut estic bé, la meua família també, i damunt, tenim faena.’

Botifarra visitarà vora una vintena de pobles aquest mes d’agost -a més d’altres actuacions privades i col·laboracions- per tot el territori i Catalunya. ‘Anem a Morella, a Fontanars, Benicarló, Monòver, Cervera del Maestrat, Ulldecona… la veritat que no parem. Jo no m’imaginava que este mes d’agost tindria tanta faena. Estic sorprès i content, tot i que t’he de reconèixer que la situació és una miqueta tràgica’.

És ben sabut que Pep té una connexió especial amb el seu públic. Cada vegada que acaba un concert, sempre se li acosta la tia Vicentica o el tio Pascual a contar-li alguna història que recorden de la seua joventut. Enguany, als concerts del ‘socarrat’, açò no es viu de la mateixa manera. ‘Les cadires separades, el control de la temperatura i, per a postres, tots amb bossal (mascareta). És trist, perquè no veus com reacciona la gent. Està clar que és el que toca ara i ens hem d’acoplar. De totes maneres…’ -confessa Botifarra- ‘…jo vull que açò passe i que passe prompte. No és el mateix contar-t’ho, que passar-ho dalt d’un escenari, Jordi’.

Qui sembla estar ben conscienciat de que la situació actual no és cosa d’un parell de setmanes és José Beteta, cantant de La Fúmiga. El músic d’Alzira remarca la importància de situar-se en un nou paradigma per evitar una aturada -o un pitjor final- dels grups valencians: ‘El primer és assumir que esta situació va per a llarg i que hem de tirar endavant amb les mesures sanitàries necessàries. Aplaçar o suspendre concerts no és la solució’. Beteta fa èmfasi en que les administracions, especialment els ajuntaments, deuen involucrar-se més del que ho han fet fins ara:
‘Esta situació és insostenible econòmicament parlant. El futur passa perquè es prenga consciència de que la cultura és també un servei públic i les administracions actuen com a tal’.

La majoria dels concerts de La Fúmiga per a aquest estiu -tal i com anunciava el grup a les seues xarxes socials- s’han anul·lat o ajornat. Tot i això, n’han pogut realitzar algun com el del Feslloch, el d’Ondara d’aquest passat dissabte o altre ‘a sa casa’, a Alzira. En una sala privada, el grup va reunir a un bon grapat de persones (complint les mesures sanitàries del moment) que van gaudir d’un ‘concert enèrgic i vibrant, on et mories de ganes per ballar…’ -comenta Beteta- ‘…i, malgrat això, la gent es va comportar moltíssim. El nostre públic és gent conscienciada que sap que deu fer-ho bé perquè açò continue. Aquell concert va ser un exercici de co-responsabilitat enorme’.

Tot i la pandèmia, La Fúmiga no ha parat. Noves cançons i videoclips com Fanàtics de la Serendipitat o L’aposta , karaoke en els dies més durs de confinament, partitures adaptades i assequibles per qualsevol persona amb unes nocions bàsiques de música i un llarg etcètera. De fet, queda pendent descobrir l’últim capítol de l’EP Pròxima Parada. ‘L’últim capítol arribarà (si tot va bé) a final d’estiu, tot i que anirà marcat per les restriccions, les mesures per gravar un nou videoclip i, com no, per la capacitat econòmica del grup.’, comenta José Beteta. ‘Serà un tema diferent, amb molta electrònica. Explorarem un món desconegut per nosaltres amb un grup d’electrònica emergent a Catalunya. Ahí lo dejo’.

Amb els ànims ‘una miqueta baixos’ però sense perdre les ganes d’enjuntar-se a assajar, La Fúmiga continua fent música. ‘Som amics, i açò és el que ens agrada. Lluitarem per seguir fent-ho’, conclou Beteta.

En aquest tercer episodi, La Fúmiga no era l’única protagonista. El tercer podcast de Fent l’Agost a l’estiu de 2019 estava compartit amb la xaranga ATMK (Atòmika), una de les agrupacions musicals amb més renom de les comarques centrals. Azael Tormo és un dels seus membres fundadors i es mostra pesimista, o realista, front al futur incert que els espera. ‘Açò no és qüestió d’un any o dos. Açò no tornarà a ser com abans i, per descomptat, les festes dels pobles tampoc’. L’ATMK, com desenes de xarangues i bandes de música a tot el nostre territori tenia un estiu replet de bolos: Alfarrasí, Manuel, Benissa, Oliva, la Vila, Altea, Callosa i un munt més. ‘A tots estos pobles es pot passar un any sense festes, clar. Però dos? S’han de buscar alternatives i solucions…’ -comenta Tormo- ‘… a més, el sector dels músics de carrer és totalment diferent a la resta. Al no tractar-se d’una cosa professional, però tampoc ser tan sols una afició, és difícil de regular. De fet, mai s’ha regulat, ara menys encara. Açò és un sálvese quién pueda’.

I efectivament a l’ATMK -formada, aproximadament, per 18 músics- intenten salvar l’any com poden, amb totes les incerteses del moment i sense cap emparament legal o ajudes de les que poder-se beneficiar. Tormo és també director de banda, concretament de l’Agrupació Musical de Beneixida (la Ribera Alta), així que ell viu també esta situació des de la perspectiva de les bandes de música. ‘En el meu cas particular, amb la banda teníem també actes aquest agost i estan anulant-se. Per què? Molt fàcil… els responsables finals som nosaltres i no ens la volem jugar’. Tot i això, són nombroses les bandes arreu del territori que sí estan realitzant concerts, com anuncia cada setmana la FSMCV.

Azael és un home que sempre parla amb claredat i, en aquesta ocasió, no podia ser d’altra manera. ‘Les institucions deurien pagar-nos per no tocar. Sona fort, però és així. Els Ajuntaments tenen destinades partides a festes i, per tant, a tots nosaltres. Ara, la majoria d’estes ajudes aniran destinades a la COVID-19. Ho veig fantàstic, però i nosaltres què? I tota la gent que havia de menjar de la festa? Pense, hauríem d’estar més junts en açò’. Acabem la conversa amb el veí de Manuel recordant com de complicat és el sector en que -d’una manera o altra- tots els que participen d’aquestes línies, viuen. ‘Si açò acabara ja quedaria com una època fotuda i, després, tot continuaria, però no té pinta d’acabar prompte. Açò, va per a llarg’.

Santi Bertomeu, reconegut DJ valencià, no es mostra tan pesimista, o realista. Pensa que ‘…quan hi haja una vacuna, ens podrem tornar a reunir al Tallarina’. Fins aleshores, diu, serà impossible. ‘El nostre ambient fa que la gent es despreocupe. Ara mateixa, obrir Can Tallarina o, fins i tot fer algun bolo, seria perillós i irresponsable després de tot l’esforç que portem fent des de fa tants mesos’.

Santi Bertomeu i el seu Tallarina On Tour formen part de l’oci nocturn, tan estigmatitzat en les últimes setmanes d’agost i qui a partir d’aquesta setmana s’haurà d’adaptar a noves restriccions. El veí de Benissa no oculta la seua molèstia: ‘No està bé que ens consideren els únics culpables. Ara li ha tocat a l’oci nocturn, després seran les festes privades, després seran els treballadors del camp i els temporers. No, no és així. Nosaltres, a Can Tallarina vam decidir tancar abans que es decretara l’estat d’alarma, per exemple. Sens dubte, era perillós i insostenible. Tots hem de posar de la nostra part, però això d’atacar-nos així no és just’.

El Tallarina On Tour és tot el contrari al que ara recomanen les autoritats sanitàries. No hi ha distanciament social, es reparteixen llepolies de mà en mà, es disparen samarretes per al públic amb canons de vent i, fins i tot, es disparen begudes -sense alcohol- amb pistoles d’aigua. ‘Ara mateixa pensar en un bolo és impossible i, pensant en un futur, haurem de replantejar-nos-ho. Per molt divertit que puga ser no posarem a la gent en perill, ni tampoc a nosaltres. Ja buscarem altres maneres.’, ens comenta el DJ i professor de piano al Conservatori de Música Mestre Berenguer de Teulada.

Santi Bertomeu i el seu equip s’han adaptat, també, a les noves tecnologies en plena pandèmia. És per això que cada diumenge de vesprada emetien en directe una sessió musical a través de les xarxes socials de l’artista. El públic, al temps, podia interactuar enviant vídeos des de les seues cases. ‘El públic s’ha volcat amb el Tallarina també a les xarxes socials. Les estadístiques d’interaccions no les hem vist ni en la nostra millor època, i clar, això ens ha servit una miqueta de teràpia’.

Bertomeu conclou: ‘El més important, com sempre, és tindre salut. Laboralment estem parats i ho estarem en tot el 2020, n’estic segur. La fe la tinc posada en la vacuna, és el meu únic desig, i no només pel nostre sector, sinó per la gent en general. Espere que la vacuna arribe el més prompte possible i que puga estar a l’abast de tothom, sense distincions. Que no convertisquen en negoci despertar d’este malson’.