Ripoll margina els municipis campsistes en el seu pla d’obres

El president de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll, li torna la moneda al president de la Generalitat, Francisco Camps. El dirigent provincial ha prevalgut en el repartiment de les principals inversions provincials als municipis marginats pel consell i exclou del pla els afins al dirigent autonòmic.

Així, Ripoll torna la moneda a Camps i trau endavant un pla d’obres i serveis -el principal programa d’inversions anual de la Diputació- amb un repartiment que fa prevaldre els municipis que li van donar la victòria en el congrés provincial del PP i en el qual no hi ha quasi rastre dels pobles sota comandament de batles campsistes. La distribució de les subvencions provincials, que va generar un profund malestar entre els partidaris del cap del Consell que van arribar a qualificar el pla de “vendeta”, deixa els batles afins a la direcció provincial del PP amb 29 obres sobre un total de 39; els socialistes amb únicament set a pesar que van tornar a convertir-se en un suport per a Ripoll i van votar a favor; i amb només dos -La Nucia i Benissa- els campistes. L’última obra serà per a Gaianes, un dels sis pobles controlats pel Bloc a la província.

Tot just 48 hores abans del congrés provincial que el PP va celebrar a Oriola, com es recordarà, Camps, acuitat per la possibilitat d’una derrota al conclave, va reunir el seu Consell a Alacant i va anunciar una pluja de milions per a 2009 de la qual quedaven al marge, entre altres localitats, les tres capçaleres de comarca alineades amb Ripoll: Oriola, Alcoi i Villena. Amb el pla aprovat ahir, el titular de la Diputació tracta d’esmenar aquesta situació i, de passada, premiar xicotets pobles, els quals, en realitat, han permés que el titular de la institució mantinga l’executiva del PP a Alacant.

El repartiment no va agradar gens al bàndol campsista, en el qual hi havia certa resignació. Ni les capçaleres de comarca ni municipis mitjans ni xicotets controlats pels afins a Camps es van salvar. La batllessa d’Ibi, Maite Parra, va formular una enèrgica protesta per l’exclusió.