Encara que la seua ocupació de treballador social està molt allunyada de la Guerra Civil, el jove de Benissa Robert Llopis (Beto per als amics) va emprendre fa 10 anys, ell en té ara 29, la investigació del pas de les Brigades Internacionals pel poble i en això està. Ha publicat diversos articles i ha acudit a congressos, però de moment no es planteja fer un llibre i no serà per material.
-Quan es va instal·lar l’hospital de les Brigades Internacionals a Benissa?
La primera referència del centre de permisos que tenim és de març de 1937. Entre maig i juny del mateix any és quan s’obri l’hospital militar.
-Per què a Benissa?
La hipòtesi que manegem és que l’hospital que es va obrir al desembre de 1936 a Dénia es va quedar xicotet i després van decidir ampliar-lo amb un altre a Benissa.
-On estava instal·lat l’hospital de les Brigades Internacionals?
El centre de permisos i l’hospital estaven al Convent dels franciscans mentre que a la Casa dels Feliu es va instal·lar un sanatori antituberculosi, ambdós edificis havien sigut confiscats pel govern republicà.
-Quin tipus d’hospital era el de Benissa?
Era de cures bàsiques i recuperació, no de campanya, no es feien intervencions quirúrgiques. Era el que es coneixia com un hospital de rereguarda.
-Quants malalts podia allotjar?
L’hospital del Convent tenia una capacitat d’entre 250 i 350 llits mentre que a la Casa dels Feliu, també cridat Pavelló del xalet, cabien 70 tuberculosos.
-Quan va deixar de funcionar?
L’hospital de Benissa es va evacuar el 9 d’abril de 1938; el 15 del mateix mes les tropes nacionals van arribar a Benicarló i van dividir la zona republicana. Només els van sobrar sis dies.
-Com es va evacuar l’hospital?
Van ser evacuats 237 internacionals, entre ferits i personal sanitari i ho van fer amb un tren i autobusos via València fins Barcelona, va ser realment espectacular. Amb tot, l’hospital va funcionar com a tal fins a la fi de la Guerra Civil.
-Quants hospitals com el de Benissa hi havia al País Valencià?
Només cinc: Benissa, Dénia, Benicàssim, Oriola i València.
-A Benissa, d’on procedien els ferits de les Brigades Internacionals?
Els internacionals van estar formats per soldats de 53 països distints. A Benissa hi va haver sobretot alemanys, austríacs, britànics, italians, nord-americans i fins i tot un neozelandés.
-Hi va haver algun conflicte entre les tropes o amb la població civil?
No tenim constància de cap problema. El govern local socialista i anarquista va prestar tot el seu suport als internacionals. La CNT, de fet, va cedir la caserna de la guàrdia civil per a la instal·lació de la Llar de l’infant, batejada amb el nom de “Solidaridad”, en què es van allotjar 50 xiquets evacuats de Madrid. La llar la mantenien els mateixos brigadistes amb una part dels seus sous.
-Com s’entenien?
L’idioma comú de les Brigades Internacionals era una espècie de spanglish. No obstant això, els internacionals rebien classes d’espanyol ja que els dirigents consideraven primordial el contacte amb la població civil.
-Tenien temps lliure?
La direcció transportava diàriament a part dels ferits a les platges de Calp perquè es banyaren i prengueren el sol.
-Quants internacionals van morir a Benissa?
En tenim comptabilitzats a deu: huit per tuberculosi i dos per altres causes.
-Quina classe de persones eren els metges?
A parts iguals entre els dos sexes, la majoria eren jueus. Hi ha algun cas com el cap de l’hospital, el doctor Leon Samet, que era polonés però no podia exercir la medicina a Polònia per ser precisament jueu. Després d’estar a Benissa en la Guerra Civil durant la Segona Guerra Mundial va ser un destacat membre de la resistència polonesa contra l’ocupació nazi. Més tard, Samet va ser el representant de Polònia al Tribunal de Nuremberg.
-Va tornar algun dels brigadistes a Benissa després de la fi de la guerra?
En 1996 va tornar Egon Hojland, de Dinamarca. Llavors l’Ajuntament de Benissa li va retre homenatge.
-On troba les fonts per a la seua investigació?
Sobretot en els arxius de països com Anglaterra o Àustria, en aquest cas en l’Arxiu de la Resistència Austríaca (DÖW), on vaig trobar a Hans Landauer, un dels brigadistes austríacs que encara estan vius.
-Té previst publicar aviat la història de l’hospital de Benissa?
No, porte deu anys estudiant el tema però la investigació és a llarg termini i sense dates límit.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?