Un informe arqueològic destaca el valor dels conjunts hídrics de Benissa al segle XVI

L’aigua ha sigut un bé escàs i fonamental al llarg de la història de la humanitat. Un recent estudi arqueològic sobre les restes del Pou d’Avall de Benissa ha tret a la llum la importància que les infraestructures relacionades amb l’aigua tenien fa més de 400 anys al poble. El regidor de Cultura, el nacionalista Jaume Ortolà, va assenyalar ahir que s’ha remés el citat informe -que serà presentat en breu a l’opinió pública- a la conselleria perquè es pronuncie sobre el futur de les restes arqueològiques trobades al Pou d’Avall.

El CIBE-Bloc va presentar en l’últim ple celebrat una moció perquè els serveis tècnics estudien i elaboren “diferents alternatives per a arribar a un consens que amplie l’actual zona” del Llavador del Pou d’Avall “integrant tots els elements que formen el conjunt hidràulic” amb la finalitat de “crear un parc o jardí arqueològic representatiu de la història i cultura de l’aigua al nostre poble”.

Els nacionalistes apostaven en la moció per “elaborar els instruments necessaris com convenis, modificació puntual del PGOU per a fer possible un acord satisfactori amb les propietats afectades”. No obstant això, encara que tots els grups van recolzar la urgència de la moció, aquesta no va arribar a debatre’s ja que el batle, Juan Bautista Roselló, va explicar que s’havia remés l’informe arqueològic a la conselleria i va proposar deixar el tema sobre la taula fins que la Generalitat es pronuncie.

La zona on es troben les restes també manté els fonaments d’un escorxador de meitat del segle XX, que inicialment no té un gran valor. No obstant això, les pedres sobre les quals es va iniciar l’edifici corresponen a l’antiga església del segle XVI i sí que tenen una gran importància patrimonial.

L’ajuntament va subhastar els terrenys -sense conèixer evidentment que existien les restes arqueològiques- a una promotora i ara la protecció d’aquests terrenys resulta més complicada. Per aquest motiu el CIBE-Bloc demana que s’inicien les negociacions amb els propietaris de la zona per a arribar a un acord que beneficie totes les parts i permeta als veïns de Benissa mantindre i incrementar el seu valuós patrimoni històric, únic al País Valencià.