Un informe jurídic veu factible declarar caducat el pla del Patmore Resort de Benissa sense indemnització

El projecte Patmore Resort, que impulsa l’empresa Benissa Natura, liderada per l’empresari Juan Antonio Iniesta i altres socis, en un dels últims trams verges del litoral continua generant opinions de tota mena. Ara, un informe jurídic, encarregat pels grups de l’oposició Compromís i CIBE, sosté que l’ajuntament podria declarar la caducitat del pla parcial per “incompliment de l’urbanitzador” i que en eixe cas, “no caldria indemnitzar l’empresa” que ara ha sol·licitat llicència d’obra per a construir cases de luxe i un edifici hoteler, en cas que es protegira el sòl.

El Patmore Resort és un projecte urbanístic que es va presentar a la fi de 2022 i que afectaria una franja litoral que discorre entre la Cala dels Pinets i la Cala de la Llobella. Es tracten d’unes parcel·les amb una superfície que depassa els 30.000 metres quadrats. El pla parcial data de 1979 i el sòl en qüestió està declarat urbanitzable. El que succeeix és que eixe sòl -format per un habitatge unifamiliar i una extensa pineda en primera línia de la mar- ha romàs inalterable fins a l’actualitat, i la propietat l’ha posada a la venda. Des de llavors que Benissa Natura va presentar una primera proposta per a urbanitzar la zona: en primer lloc, a través d’un conveni, que suposava cedir les zones verdes a l’Ajuntament de Benissa i situar l’hotel en la part posterior del sòl, però amb nou cases en primera línia de la mar; en la segona, va presentar una proposta amb les cases i un edifici amb apartaments, segons va revelar en el seu moment el grup Compromís i CIBE.

Durant el primer intent, el consistori va suspendre la concessió de llicències durant un any, però des d’eixe moment no ha mogut fitxa en aquest assumpte. CIBE i Compromís, que són els grups que amb més vehemència s’han oposat a aquest projecte, van encarregar un estudi jurídic que pretenen que s’incorpore a l’expedient perquè el consistori i els serveis urbanístics el tinguen en consideració.

En eixe informe es revela que “per cap concepte es podrà atorgar llicència d’edificació a un promotor incurs en l’incompliment del deure d’urbanitzar durant més de quaranta anys i el deure d’entregar urbanitzades les parcel·les a l’Ajuntament de Benissa, ja que constitueix infracció molt greu, l’omissió de l’ús del sòl que afecte les parcel·les municipals i infracció greu, l’incompliment superior a un terç del termini de tres anys per a urbanitzar (arts. 265.2 i 265.3 in fine del TRLOTUP), podent ser sancionat amb multa de fins a un milió i mig d’euros (art. 267.2.c) del TRLOTUP), per la seua demora durant més de quaranta anys. Per tant, la llicència peticionada no persegueix una raó imperiosa d’interés públic de primer ordre”.

Però no és l’única conclusió a la qual arriba eixe informe. També considera eixe dictamen que “totes les actuacions urbanístiques que per raons imperioses d’interés públic de primer ordre es pretenguen escometre en la franja litoral del Pla Parcial La Fustera de Cala Pinets a Cala Llobella, franja integrant del Lloc d’Interés Comunitari Penyal d’Ifach, pertanyent a la Xarxa Natura 2000, requeriran preceptiva consulta a la Comissió Europea”. Igualment, destaca “que queda prohibida tota actuació urbanística en la microreserva de flora, prohibició declarada per Ordre 4/03/1999 de la Conselleria de Medi Ambient, Ordre 9/2020, de 15 d’abril, de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica”.

De la mateixa manera, també incideix l’informe en què és preceptiu en la franja litoral que s’haurà de sol·licitar “l’informe al Servei Provincial de Costes d’Alacant, dependent de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i de la Mar, interessant l’afitament”.

Ja en un altre ordre de condicionants, l’informe insisteix que “haurà de corregir-se la Unitat de Paisatge i fitxa de l’Estudi de Paisatge del PGE esmentada en aquest informe, incloure l’àmbit de Cala Pinets a Cala Fustera, obrir termini del pla de participació pública i que haurà de sol·licitar amb caràcter d’urgència, la pròrroga d’altres dos anys del Document d’Abast de l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic”.

Ja entrant en els detalls, sobre la possibilitat de declarar caducat el pla parcial, com defensa l’informe, l’autor recorda que “el promotor de la urbanització es va comprometre a completar la urbanització en tres anys. De l’any 1978 a l’any 1982 hauria d’haver-se acabat la urbanització “completament” i entregat amb totes les cessions legals obligatòries. L’edificació havia d’haver conclòs el 1986”.

I sobre la protecció del sòl en qüestió (per a declarar-lo no urbanitzable), l’anàlisi al·lega que “la desclassificació del sòl per caducitat, suposa un canvi en l’ordenació territorial i urbanística, que no dóna lloc a indemnització (48.a TRLSRU), per haver depassat en més de quaranta anys el termini per a urbanitzar, això és, en molt més d’un terç, el termini que es va conferir per a urbanitzar (termini de 4 anys, art. 154 TRLS 76), constitutiu d’infracció greu (art. 265.3. paràgraf 2 TRLOTUP)”.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 4 de març de 2025 a Alicante Plaza.