En l’últim segon. Després d’algunes hores d’angoixa atrinxerats a l’interior de la casa, els membres d’una família de Benissa van poder respirar finalment ahir prop del migdia després d’aconseguir que l’ajuntament, per indicació del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana, desistira de la seua intenció de desallotjar-los de l’habitatge. Va succeir quan el manyà que havia buscat la comitiva municipal havia rebentat ja el pany de la casa per a facilitar el desnonament.
No és aquest un cas de desnonament com tants s’estan produint en els últims temps, ja que res té a veure amb l’impagament d’un préstec hipotecari ni s’executa per voluntat de cap entitat bancària. En aquesta ocasió és l’Ajuntament de Benissa el que vol desallotjar la família de l’immoble per a fer efectiva la seua expropiació i, amb això, poder eixamplar l’entrada al carrer Calp des de la travessia de la N-332. La família afectada assegura que l’intent de desallotjament d’ahir es va produir “sense autorització judicial i en contra de la sentència que ha anul·lat el Pla General” de Benissa.
El conflicte entre consistori i família ve de lluny, i el fet que ahir es paralitzara finalment el desallotjament no vol dir, ni molt menys, que s’haja resolt. De fet, és més que probable que només haja quedat ajornat per uns dies.
L’intent de desnonament es va iniciar a les 10.30h, quan es van presentar en l’immoble el secretari municipal, Andrés Lluch, i l’arquitecte de l’ajuntament, Bernardino Ferrando, acompanyats d’altres tècnics del departament d’Urbanisme i agents de la policia local. No obstant això, les reiterades trucades a la porta no van obtindre resposta des de l’interior de l’habitatge, per la qual cosa van optar per deixar una notificació informant que tornarien a procedir al desnonament a les 11.30h.
I així va ser. A eixa hora va tornar la comitiva i va tornar a trobar-se amb que ningú contestava des de l’interior de la casa, per la qual cosa van fer acudir fins allí un manyà. Mentre, des d’una finestra del pis superior, María Francisca Arlandis, una de les persones que viu a la casa, advertia als tècnics que estaven “cometent una il·legalitat”, ja que a la família no li havia arribat, assegurava, cap notificació que anara a dur-se a terme el desnonament.
El manyà es va posar a la faena fins que va poder obrir el pany. No obstant això, va ser en eixe moment quan el cap de la policia local va rebre una cridada telefònica. A l’altre costat de l’aparell, el regidor d’Urbanisme, Arturo Poquet, donava ordres que es detinguera el desallotjament. Ho feia seguint instruccions del TSJ arran d’un recurs presentat en el mateix matí d’ahir per la família afectada.
“Només volem seguir ací, on hem viscut tota la vida”
Mitja hora després d’abandonar el lloc la comitiva municipal, la família afectada va obrir la porta de la casa als mitjans de comunicació. No va ser fàcil. Primer van haver de retirar la pesada còmoda que havien col·locat per a evitar que la porta es poguera obrir des de fora.
María Francisca Arlandis, de 60 anys d’edat, va ser l’encarregada d’exposar la postura de la família en aquest conflicte, i que té dos components, el sentimental i l’econòmic. Quant al primer, va recordar que “els meus avis ja vivien de lloguer en aquesta casa” que després adquiririen els seus fills.
Per això, l’afectada, que viu a la casa amb sa mare de 87 anys i el seu marit de 69, argumenta que “l’única cosa que volem és seguir ací, on hem viscut tota la vida”. En aquest sentit, va assenyalar que no s’oposen a l’obertura del carrer Calp, al contrari; ni tan sols al fet que s’enderroque la casa; “però que ens deixen seguir en aquest terreny” per a alçar un altre habitatge que no obstaculitze els plans urbanístics.
De fet, Arlandis va recordar que la família va aconseguir un acord satisfactori amb l’ajuntament en 2009 per a resoldre aquest problema. Un acord que passava perquè se li expropiaren els metres necessaris per a l’actuació urbanística, i els recuperava amb la incorporació de dos habitatges en ruïna que limiten amb la part del darrere de l’immoble. No obstant això, la dona va lamentar que aquell acord finalment no es va arribar a portar a la pràctica per part de l’ajuntament.
Una altra qüestió és l’assumpte econòmic, ja que existeix una diferència abismal entre la quantitat en la qual l’ajuntament ha valorat la propietat i la taxació que disposa la família, elaborada per un arquitecte de València. La valoració de l’ajuntament és de 115.761 euros, mentre que la taxació que té la família ascendeix a 265.000 euros. De fet, encara que l’ajuntament ha dipositat ja la quantitat de l’expropiació al banc, la família s’ha negat a acceptar-la. Tret que es produïsca abans un acord, hauran de ser els tribunals els que fixen definitivament quina és la valoració.
Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda al diari digital LA MARINA PLAZA el 10 de gener de 2014.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?