La seua força creativa i el seu caràcter amic, marcat per les negatives experiències després de la Guerra Civil, són els aspectes més destacats de Salvador Soria per amics, companys i experts en art.
“Ens coneixíem des de fa molts anys, quan ell va tornar de França -assegura l’escultor alacantí Arcadio Blasco. Va començar a ser assidu de l’Associació d’Artistes Plàstics i vam tindre un contacte assidu i fèrtil”. Blasco el defineix com “un amic entranyable, treballador, molt potent en la seua manera d’expressar-se, treballant amb materials difícils i agressius. Ho ha portat tot amb gran elegància i sensibilitat”.
El president de l’Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València, Romà de la Calle, es va referir al “amic entranyable i acadèmic” que va ser Soria, destacant la seua condició d’artista renovador com a membre del Grup Parpalló i de creador d’una obra molt original.
Fa 20 dies que el també artista Joan Castejón va visitar el seu amic Salvador Soria. “Tenia moltes ganes de fer cose, tot i que estava delicat. De vegades encara feia algun dibuix, no va parar de produir”. En aquest sentit, va afegir que “dins del panorama de l’art actual és un indiscutible mestre, tant artísticament com humanament”.
L’escultor Eduardo Lastres va assegurar que va portar a la pintura valenciana les influències de França. “Va ser un gran investigador de la matèria i del tractament pictòric. Tècnicament m’interessava molt. La seua faceta pictòrica és més expressiva i l’escultòrica és molt més geomètrica. Al País valencià ha sigut un referent”. I va continuar, “un home entranyable i molt especial. Un home molt respectat i admirat per tots, que va viure el seu art amb una gran elegància”.
La conservadora en cap de les col·leccions municipals, Rosa Maria Castells, va destacar la seua aportació “en introduir materials gairebé de deixalla en l’obra artística, sobretot el ferro i la matèria metàl·lica d’una forma molt poderosa”.
Per al pintor Enrique Lledó, “era un artista que realitzava un art molt modern; és una figura interessant a nivell creatiu i a més una bona persona, sempre es matava per ajudar els seus amics”.
Joserre Perezgil, restauradora i responsable de les col·leccions del Museu de Belles Arts d’Alacant (MUBAG), i filla del pintor José Perezgil, va destacar que “ha sigut un dels puntals de l’art a nivell nacional i internacional, amb una visió de la utilització de la tècnica molt personal, buscant uns camins seus, molt particulars”.
“A part d’un gran artista, va ser tota una personalitat”, va manifestar el professor Emilio Soler. “Estar en l’exèrcit republicà li va marcar molt, després en diversos camps de concentració, després el van agafar els nazis. Artísticament, al costat d’Arcadio Blasco, són els dos grans representants de les arts plàstiques actuals”.
La consellera de Cultura, Trinitat Miró, va lamentar en un comunicat “profundament” la mort de l’acadèmic i artista, al qual va definir com “un valencià universal i un referent indiscutible de l’art espanyol”.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?