Una costa quasi privada

Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut al diari EL PAIS el 2 de novembre de 2007:

La primera línia de costa d’Alacant és la quarta més edificada del Mediterrani. Segons l’informe Corine Land Cover, l’any 2000, el 49, 38% del primer quilòmetre de costa estava ja edificat. La invasió de les urbanitzacions privades, en alguns casos, ha traspassat clarament la ratlla dels 100 metres de domini públic marítim-terrestre. Els exemples més flagrants d’aquest creixement sense límit són la urbanització del Bon Nou (set bungalous a 20 metres de la mar) a La Vila Joiosa, dues torres de 22 plantes a la platja de Llevant de Benidorm i un hotel de 24 plantes, a sis metres de la vora de la mar, a Calp.

Els únics racons a salvo de la rajola, amb l’excepció de la platja de la Llobella, a Benissa, i dues cales a Torrevella, són les àrees entorn als paratges naturals. És en aquest punt on se centrarà el pla de xoc del Ministeri de Medi ambient contra l’urbanisme salvatge mitjançant l’adquisició directa de sòl per a protegir-lo de la piqueta i mitjançant la redefinició de les fites de la zona pública en la costa (en aquesta província queda pendent el 38%, és a dir 106 quilòmetres). Tot això amb el propòsit d’augmentar els espais públics en una costa quasi privada. “Tot el que comprem ho farem amb l’objectiu de preservar-lo de les edificacions”, assegura Vicente Martínez, cap provincial de Costes. Aquest departament ha remés al Ministeri de Medi ambient un total de 117 propostes per a adquirir finques i immobles en l’entorn de l’àrea de domini públic i paratges naturals, entre les quals destaquen els 2,8 milions de metres quadrats del saladar d’Aigua Amarga, al sud de la costa de la capital alacantina.

En la part septentrional del litoral alacantí, dominat pels nuclis turístics de Dénia i Xàbia, la teràpia de xoc del Govern en la seua batalla per recuperar el caràcter públic de la costa inclou dues cridaneres propostes: recuperar l’espai de domini públic entre Les Bassetes, els Molins i el port de Dénia, i l’adquisició dels terrenys en la franja de 500 metres en el Cap de Sant Antoni, a Xàbia. En aquest segon municipi es planteja la recuperació de la zona de trànsit i domini públic en la platja de l’Arenal.

A Dénia, el Govern redefinirà la línia de partició del riu Girona per a incorporar al domini públic part de la seua desembocadura. Aquest punt està poblat d’urbanitzacions, que van quedar temporalment inundades després de l’excepcional crescuda del riu el passat 12 d’octubre.

El següent punt on posa èmfasi el pla del Govern és el litoral de Calp, un altre dels municipis afectats per la recent riuada d’Alacant. Ací, la intenció és comprar el Saladar. En aquest municipi, el Ministeri de Medi Ambient ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana la llicència d’obres, atorgada per l’anterior govern local, del PP, i validada per la Generalitat valenciana, a un promotor per a alçar un hotel de 24 plantes a escassos sis metres de la vora de la mar.

“Aquest és un dels punts més agredits per l’urbanisme de la costa alacantina”, comenta Carlos Arribas, portaveu a Alacant d’Ecologistes en Acció del País Valencià.

Uns quilòmetres més al sud se situa el municipi d’Altea, on el Govern recuperarà la zona de trànsit i es practicaran expropiacions d’edificis fora d’ordenació en Vila Gadea, es protegirà el triangle del delta del riu Algar i s’eliminaran les ocupacions del domini públic i zones de trànsit des de la cala del Soto fins a la desembocadura de l’esmentat riu. Al llir de l’Algar hi ha programat ja un PAI que preveu alçar unes 6.000 cases, una cinquena part d’elles dins del primer quilòmetre de costa.

Per a Benidorm, meca de l’urbanisme vertical de la costa espanyola, la proposta és l’adquisició de la franja de 500 metres a la vora del penya-segat de Serra Gelada i ampliar l’espai públic d’aquest parc natural amb els terrenys urbans del racó de L’Oix, en la platja de Llevant. En aquest punt, el Govern ha iniciat ja l’expedient d’expropiació del solar, situat en la zona de domini públic, on un promotor estava alçant dues torres de 22 plantes.

En el tram de costa comprés entre els municipis de La Vila Joiosa i El Campello, el document del Govern posa especial atenció a la Cala de Finestrat, en el litoral de la primera població, i alerta de la indefinició dels plans d’actuació de la zona, on hi ha més de 5.000 habitatges particulars i es va alçar un hotel, l’Atrium, amb un excés de volumetria de 53.000 metres quadrats (equivalent a 11 altures) respecte al que es va autoritzar en el PGOU. L’hotel va ser legalitzat, després d’imposar una multa de 12 milions al promotor i obligar-lo a enderrocar 14.700 metres de l’excés d’obra.

En el cas de la façana litoral de la capital de la província, les propostes més destacades fan referència al tram sud de la costa, on el Govern proposa recuperar la zona de domini públic marítim-terrestre que ha envaït la urbanització Urbanova.

A Santa Pola, la proposta més excel·lent és declarar fora d’ordenació la primera línia de costa construïda, i reallotjar la carretera que arriba des de la platja del Pinet fins al port per a incorporar-la el domini públic juntament amb les salines i eliminar totes les edificacions situades en aquesta platja (140 cases).

A Guardamar del Segura es planteja recuperar la vora del litoral mitjançant la denegació de llicències de reparació i recuperació de concessions en les 120 cases de Babilònia, el malament estat de les quals amenaça la seguretat dels seus inquilins.

A Torrevella, la principal iniciativa és adquirir les úniques parcel·les urbanitzables encara sense construir en la desembocadura del riu Seco, al sud del barranc Rubio, en la platja de Campoamor i al sud de les platges de Cap Roig. Per a Oriola, el punt més meridional del litoral alacantí, es proposa ordenar els accessos i una senda per als vianants al voltant de Punta Primera i ampliar la senda entre Cala Flamenca i Cala Cerrada. En la costa d’aquest municipi, el govern local del PP, va autoritzar fa un any la urbanització de l’últim tram verge, Cala Mosca, on està previst alçarr 1.700 noves cases.