L’any 2013, Robert Llopis, el principal expert sobre la petjada que les brigades internacionals van deixar a la Marina Alta, va entrevistar per a una de les seues investigacions al brigadista hispano-francés Joseph Almudéver, qui, quasi de gairell, com una anècdota, li va revelar l’existència d’una tinent cubana anomenada Teresa, que també havia lluitat a la Guerra Civil. Almudéver l’havia coneguda al gener de 1939 a bord d’un vaixell que evacuava aquells combatents des de València a Barcelona: “Vaig pujar a la coberta del vaixell i vaig veure una dona recolzada. Em vaig posar darrere i em vaig presentar. Al cap d’una estona em va dir: “Tinent Teresa. Cubà”. I era un cubà vestit de dona [de civil]. I ens vam posar a parlar els dos en castellà”. Així li ho va relatar Almudéver a Llopis tants anys després.
I l’historiador va quedar fascinat. Va començar a fe-ser preguntes que amb els anys i “tirant molt del fil” ha anat a poc a poc contestant. Qui era Teresa?, Què dir de la seua identitat de gènere?, Quin paper va exercir a la guerra? Després de consultar innombrables arxius i parlar amb investigadors estatunidencs i cubans, Llopis ha pogut presentar uns resultats provisionals que ha publicat en la revista nord-americana The Volunteer.
Una entrevista a Teresita
Una pista fonamental li la va aportar a Llopis el llibre War is people, de la periodista nord-americana Lorna Lindsley, publicat el 1943. Lorney narrava en part de la seua obra experiències personals de la Guerra Civil i un dels capítols rebia el nom de Teresita. En ell conta com va conéixer a Dénia un brigadista internacional cubà que es feia cridar Teresa i que vestia de dona. La mateixa persona que va veure Almudéver al vaixell.
Lorna va rebre a l’octubre de 1938 autorització per a visitar Dénia. Allí es localitzava des de maig l’únic hospital de les Brigades Internacionals en zona no catalana, després que el territori republicà haguera quedat dividit en dos en arribar els franquistes al Mediterrani a Castelló.
La reportera va descriure així la seua primera trobada amb la brigadista: “Vaig conéixer Teresita per primera vegada a Dénia. Estava caminant cap al port amb alguns brigadistes convalescents i una infermera de Nova York anomenada Rose. Rose va cridar: “Mira, ací està Teresita! Ara et divertiràs una mica. Escolte Teresita! Venia cap a nosaltres una figura estranya. Era una negra alta, prima i de pell clara. Portava al cap una gorra d’oficial; el seu sòrdid vestit de seda semblava estranyament fora de lloc en els seus llargs braços musculosos i per damunt de les seues cames i peus prims. Anava calçada amb xinel·les descolorides, pantufles femenines amb un floc de plomes d’estruç marcides. En el seu pit esquerre estaven cosits galons d’oficial i portava dos condecoracions militars. […] El seu nom era Teresita Lamoneda, però tenia clar accent americà. Respirava amb dificultat i les gotes de suor al seu front eren senyal de la seua feblesa […] Va nàixer a Cuba de pares afrocubans. Era ballarina de professió […] Havia treballat en xicotets actes de vodevil des de Florida fins Texas i una vegada fins i tot va arribar a Fresno en una gira. Em va dir que estimava Texas i que era ciutadana estatunidenca“. (LINDSLEY 1943, 79).
Segons reflecteix Llopis al seu article, Teresa li va comptar a la periodista que el seu cognom era Lamoneda i que era una ciutadana americana nascuda a l’Havana. També, que el 1935 havia viatjat a Espanya per a ballar a Madrid i que el colp militar contra la Segona República la va sorprendre a Toledo, al costat de la seua parella, un jove gallec. Aquest va ser fet presoner pels militars revoltats, però va aconseguir escapar en una fugida en la qual es va veure implicada Teresa i per la qual va rebre un tret de bala d’un guàrdia franquista.
Teresa va ser llavors traslladada a un hospital republicà i després de la convalescència es va presentar voluntària a les milícies i va combatre contra Franco al front de Talavera de la Reina al costat de la seua parella. “Teresa li va dir a Lorna que havia obtingut dos medalles, una per la seua ferida i una altra després de ser declarada inútil per a l’exèrcit. També que va ser ascendida a tinent, d’ací les insígnies de graduació en el seu vestit i barret”.
“A Dénia la volien malgrat que era un misteri”
Llopis va continuar treballant. Als llistats consultats de combatents internacionals hospitalitzats a Dénia entre abril de 1938 i gener de 1939 no constava cap Teresa Lamoneda. No obstant això, fonts orals confirmaven la seua presència a la localitat durant la Guerra Civil. Teresa no va passar desapercebuda per al veïnat, per molt que la vida quotidiana d’aquella ciutat no massa gran s’haguera vist alterada per la guerra. La pròpia Lorna va relatar en el seu llibre que Teresa “era una dona de gran popularitat i volguda per la població civil de Dénia”. Per part seua, segons el testimoni del veí denier Juan Pérez Tamarit, Carrasca “al costat dels Internacionals, hi havia una negra o un negre que era negra…era un misteri i feia expectació”.
Per a Llopis el gran maldecap va ser esbrinar per què no apareixia Teresa Lamoneda als llistats de combatents hospitalitzats a Dénia. I conclou que “estava en eixes llistes, però amb una altra identitat; es tractaria de Juana Tomás Llamacero encara que, entre juliol de 1938 i gener de 1939, el seu nom i cognoms presenten alteracions en la documentació militar… Entre altres, Juana Llamacero Tomás, Tomás Llamacero Juana, Tomás Llamacero i Tomás Juan (nom) Llamacero (cognom)”. Quasi res.
També va ser objecte de confusió la seua nacionalitat, “alternada entre l’americana dels Estats Units i la cubana, i fins i tot en un document apareix com a espanyola”. D’altra banda, “el seu rang de soldat, i no de tinent, roman invariable en tota la documentació, excepte en la seua declaració d’inutilitat total pel Tribunal Mèdic Militar Permanent d’Alacant, al maig de 1938”.
El diagnòstic que no li va permetre continuar combatent a l’Exèrcit Popular de la República -agrega l’historiador- va ser “hermafroditisme i tuberculosi pulmonar”. Lorna, al seu llibre, indica que Teresa es presentava com una genuine lady hermaphrodite i que estava malalta dels pulmons. De la mateixa manera, descriu la reacció d’altres Internacionals ferits a Dénia quan els va preguntar la seua impressió sobre Teresa: “Tots van coincidir amb mi que Teresita era una persona encantadora, però no podien confirmar res de la seua història llevat que havia lluitat, i lluitat amb valentia. Havia sigut ferida dos vegades, i condecorada, però no la creien tinenta […] El seu heroisme era innegable, però el seu sexe continuava sent motiu de controvèrsia”. (LINDSLEY, 1943, 83-84).
“Jo sóc una dona”
Amb eixa precisió una miqueta emocionant que només concedeixen les investigacions exhaustives, Llopis aconsegueix reconstruir físicament el personatge huitanta anys després: “Sabem que Teresa/Juana tenia 33 anys el 1938, que la seua altura era 1,70 metres i que calçava un número 40”. Segons Lorna, el color de la seua pell era light-skinned Negress, i per a Almudéver “no era ni blanc ni negre. Mulat”. En tota la documentació consultada apareix adscrita a la XV Brigada Internacional.
Lorna la va veure per última vegada entre octubre i novembre de 1938, li va donar la seua adreça a París i la combatent li va dir que després de la guerra volia anar a Rússia, “si el doctor creia que els seus pulmons podien suportar eixe clima”. La periodista va intentar ajudar-la a través del cònsol general dels Estats Units a València, “però aquest no va poder acreditar la seua ciutadania nord-americana”.
El que va succeir després aprofundeix en la controvèrsia que la identitat sexual de Teresa provocava entre els seus coetanis. Davant el Consolat, se li va atribuir un passaport masculí però ella va continuar insistint que era una dona, una cosa que també van confirmar altres testimonis que van acudir allí a declarar. “Així que el cònsol va optar per sotmetre-la a una revisió mèdica privada per a acreditar el seu sexe, amb dictamen masculí”. En canvi, la Sanitat Militar republicana havia diagnosticat hermafroditisme”. El cònsol la va veure marxar d’allí “desesperadament malalta”.
Llopis tira mà en el seu article, enriquit amb una amplíssima bibliografia, de la definició actual d’intersexualitat de l’Acadèmia Nacional de Medicina: “Situació clínica caracteritzada per l’existència, en un subjecte, de característiques somàtiques i sexuals de tots dos sexes”.
Què va ser d’ella
En The Volunteers, Llopis es pregunta què va ser de Teresa. Poques respostes. “Sabem que va estar a l’hospital militar de les Brigades Internacionals a Dénia entre el 6 de juliol i el 15 de novembre de 1938”. En eixa última data consta la seua eixida potser perquè va acudir a València per a gestions consulars. Va tornar el 20 de desembre del 38 a Dénia, on va romandre fins la seua evacuació marítima, en la qual va coincidir amb Almudéver, i va arribar al port de Barcelona el 18 de gener de 1939. I després?
Després, res. Es perd el seu rastre: “A partir d’ací no hem localitzat quin itinerari d’evacuació cap a França va poder seguir i si va aconseguir travessar la frontera en eixa retirada. Lorna va sentir que havia mort al camp de concentració francés de Gurs, però allí només va morir un cubà anomenat Florencio Villaray-Suárez”. I tampoc apareix entre els cinc cubans deportats a camps d’extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. Llopis explica que “la pista de Teresa es perd en la caiguda de Barcelona, durant la caòtica i angoixant retirada cap a França”. Fins i tot va arribar a consultar els arxius de l’illa de Ellis per si haguera tornat als Estats Units. Sense èxit.
“Un referent LGTBI fins ara desconegut”
Com a conclusió, Llopis subratlla que en rememorar els “fragments de la història d’aquesta combatent intersexual” perseguia el mateix que en les seues investigacions anteriors sobre altres brigadistes: “Reivindicar persones que van tindre una trajectòria vital molt compromesa i havien sigut oblidades”. I en aquest cas amb unes circumstàncies molt especials, ja que “Teresa, que va tindre una vida molt dura, és també un referent LGTBI fins ara desconegut”.
Sosté que la investigació sobre la brigadista cubana ha de continuar, com ja es va fer amb el guerriller valencià, Florencio (Teresa) Pla Messeguer, La Pastora. Per això ha publicat la seua investigació en una revista nord-americana: “Es tracta d’explorar la possibilitat que, tenint present la forta connexió entre Cuba i els Estats Units, algun historiador d’un o altre país pot continuar tirant allí del fil” i saber què va ser d’aquella Teresa ja malalta el rastre de la qual es difumina fins esborrar-se entre els successos d’aquell implacable segle XX.
Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 22 de novembre de 2022 a eldiario.es
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?