El professor Mazón adverteix del perill d’exportar el model turístic costaner

La Seu Universitaria la Marina va ser escenari divendres passat d’una interessant conferència sobre turisme i urbanisme. El professor del Departament de Sociologia de la Universitat d’Alacant Tomás M. Mazón va criticar el model turístic que s’ha seguit en les zones costaneres -caracteritzat pel consum del sòl i el patrimoni- i va instar a superar la vigent confusió entre desenvolupament turístic i desenvolupament immobiliari atroç. La conferència es va realitzar en el marc del Cicle El Runar, un fòrum de debat que, organitzat de forma coordinada pel Col·lectiu Ecologista El Runar i la mateixa Seu Universitària de la Marina, tracta sobre urbanisme, gestió del territori i models turístics.

El títol de la conferència “Desenvolupament urbà i sostenibilitat del territori”, i el subtítol elegit, “Massificació turística: perills i alternatives” donen compte dels continguts tractats pel professor Mazón davant el nombrós públic -vora un centenar de persones- que segueix aquest nou cicle programat de la Seu Universitària.

En una primera part, el professor Mazón va fer un interessantíssim repàs històric del desenvolupament urbanístic i turístic als municipis que s’integren en la marca turística Costa Blanca. En aquesta revisió, si bé es van valorar en clau positiva els evidents efectes benèfics del turisme -com ara l’aportació de capital o de llocs de treball-, es van avaluar, en paral·lel, les conseqüències negatives que s’hi han produït per la inexistència d’una correcta planificació del desenvolupament. Fet i fet, aquest especialista en temes urbanístics va criticar argumentadament el model que s’ha estat seguint a les zones costaneres del país: un model que, en paraules del professor Mazón “consumeix el poc territori disponible i destrueix el patrimoni natural i paisatgístic, per la temptació econòmica que comporta la forta demanda immobiliària nacional i europea”, i que, en el moment actual “s’està extrapolant, sense haver aprés de l’experiència litoral, en el cas d’alguns projectes de turisme interior”, un tipus de turisme que compta, ara com ara, amb l’avantatge de poder oferir “un plus de tranquil·litat i qualitat vital, i un fàcil accés a la costa per carretera, en poc temps”. “Té, per això, la possibilitat de superar la vigent confusió entre desenvolupament turístic i desenvolupament immobiliari atroç”, va subratllar.

UN NOU TURISME

Segons Mazón, la Conselleria comença a adonar-se que el model urbanístic i turístic convencional no funciona, i reconeix l’existència de símptomes que exigeixen “un model menys depredador, més respectuós amb el medi ambient i, en definitiva, sostenible”. El repte, per tant, consistiria a planificar “un nou turisme”, sobretot en el cas de les noves experiències en espais rurals i d’interior: unes experiències en què caldria evitar els errors comesos en l’urbanisme litoral. En aquest sentit, la seua aposta personal implica “aprofitar els avantatges dels nous models de turisme, de manera que les societats receptores en siguen beneficiàries i no damnificades, per a la qual cosa són necessàries polítiques molt atrevides”. Les alternatives a la massificació de l’interior, d’aquesta manera, remetrien a “un turisme rural, cultural, de patrimoni o ecoturisme”: un model que, de més a més, tindria al seu favor la major demanda i l’augment d’exigències del mercat turístic actual, que tendeix a buscar “major tranquilitat, descans, comoditat, qualitat mediambiental, paisatge, i enriquiment cultural”. I és que, efectivament, “amb la conscienciació i la participació de tots, és possible un turisme alternatiu que, sense renunciar a avantatges econòmics, elimine els inconvenients fatals d’un model, l’actual, que demostra ser absolutament insostenible”.