El Tribunal Suprem ha avalat el decret de juliol de 2006 pel qual el Consell va declarar paisatge protegit la Serra de Bèrnia i Ferrer, va fixar els seus límits i el règim de gestió d’aquest espai natural, pel qual es propugnava un “ús sostenible dels recursos”.
En una sentència datada el passat 19 de gener, a la qual ha tingut accés aquest diari, els magistrats confirmen una sentència anterior de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i desestimen el recurs contra la mateixa presentada per l’Associació de Veïns de la partida de Pinos. Els residents d’aquesta partida rural situada al peu de la serra de Bèrnia, en terme municipal de Benissa, denunciaven que la declaració de protecció vulnerava alguns aspectes formals i incorria en “arbitrarietat”. No obstant això, el Suprem dóna la raó a la Generalitat en entendre que aquesta afirmació “manca del suficient i necessari aval”. En opinió de l’alt tribunal, els valors paisatgístics, històrics, culturals i ecològics del paratge estan fora de tot dubte. Aquesta franja muntanyenca agresta que discorre tan propera a la mar alberga de fet una gran varietat d’hàbitats i espècies de flora i fauna, algunes d’elles endèmiques.
D’altra banda, la decisió del govern valencià, com va assenyalar en el seu moment el TSJ, no precisava d’una declaració d’impacte ambiental ni una memòria econòmica que establira indemnitzacions a propietaris.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?