El passat dimarts el poble de Benissa va contemplar amb estupefacció com tots els arbres de la Glorieta Dolors Piera eren arrancats sense entendre molt bé la causa. Davant el gran nombre de queixes,
l’Ajuntament ha declarat que els arbres estaven malalts i que algunes branques suposaven un perill pels xiquets que juguen al parc. Aquesta circumstància és desmentida per molts testimonis que no van apreciar cap problema en els arbres a mesura que els anaven tallant. L’Ajuntament també ha declarat que hi ha un informe tècnic,
però a hores d’ara encara no s’ha fet públic.
Però el que pareix una actuació aïllada és en realitat una pauta que venim observant amb preocupació des de fa temps. El xiprer de darrere del Casal Jove,
les palmeres de l’entrada nord del poble, els altres arbres de la zona infantil del parc, pins en la cala Pinets…
Seria molt interessant que l’Ajuntament aclarira quina és la política de cura i substitució dels arbres del nostre municipi i que recordara que l’espai públic és de tots. Ja ha passat el temps en que els poders públics no han de donar explicacions per les seues accions.
Tots els ciutadans de Benissa tenim a dret a decidir en quin poble volem viure, i no crec que ningú desitgem una zona estèril en la que els arbres són substituïts pel ciment.
Col·lectiu El Runar
Comentaris a la notícia
jjcardona@wanadoo.es
Anem a tertuliar una mica. Jo he vist aquest matí La Glorieta. Efectivament allò és una desolació. Supose que l'Ajuntament no la deixarà així. Jo, que ja comence a tindre molts anys, n´he vist de tots els colors a eixe espai. Mai ha tingut vocació de ser considerada pels diferents ajuntaments un pulmó verd.No té sort. Els arbres que han caigut quasi tenen la meua edat. Jo tinc una foto que en feren als quatre anys i apareixen rere de mi del gruix d'una canya. Va fer els clots, i els va plantar Francisco Cabrera Ausina, més conegut pel "Guarda Nan", que era guarda rural i en eixe moment depenia de l'Ajuntament. Després va passar amb el tio Pepe Santa Anna, i Joaquim de La tia Anna (després ocupà el seu lloc el tio Andreu Castells) a dependre de la Germandat de Llauradors, estiguent allí fins la seua jubilació. Per tant eixos arbres deurien ser plantats sobre l'any 1940 o 41. Jo no en recorde altres en la meua infància. Exceptuem les magnífiques acàcies de la Glorieta de dalt o Vella. que ja es veuen en fotos dels anys 30. Els arbres que han serrat, en caure´ls la fulla a la tardor, deixaven nues unes petites tiges que els xiquets emprarem com a munició fent grans batalles. Tenien fama de verinosos i ens estava prohibit asseure´ns a taula a dinar sense haver-.nos rentat les mans. Com tocar la tallà de pa del berenar amb les mans tacades del seu suc.Tal era la necessitat d'aquell temps que, en podar-los, es feien trossos menuts que utilitzaven els empleats municipals per encendre l'estufa al cru de l'hivern. Desprenia un tuf mal-olent. Crec que sobre els inicis dels anys cinquanta es van plantar arbusts de moda en aquell temps que prenien el nom de "ganduls". També verinosos . No obstant, tots ells donaven una agradable ombra als estius. Les podes que es feien eren prou assenyades i per això gaudien d'un poder i ufana glòria. Com sempre, aquell espai va ser descurat per tots els ajuntaments fins aplegar a principis de la dècada dels anys setanta en una situació deplorable. En 1974, jo era regidor i encarregat de jardins, vaig proposar que arreglarem una mica allò. Va entrar un empleat nou a l'ajuntament (el tio Pere Buc) i el van destinar a diverses comeses, entre elles la de jardiner. Tot s´ha de dir que, el tio Pere, un bon llaurador, no veia amb bons ulls ser jardiner. Dia, i era comprensible per la manca de conscienciació cívica general , que era ofici de dones. El vaig convencer i va fer baixar de Pinos a dos amics seus. Aquelles persones van cavar a tall fondo tot el perímetre de La Glorieta adobant-ho amb una generosa càrrega de fem d'ovella. Vam plantar rosers i altres plantes ornamentals. Eixe any va coincidir amb la crisi de l'aigua potable i tot allò es va anar secant. A la tardor, i per allò de donar jornals a persones en risc de marginació social, el tio Pere va buscar als coneguts Sixto Bigot i a Quiquet Cotana per a fer uns grans clots per plantar arbres. Jo els vaig encomanar guiant-me pel consell de Jesús A. Moya, cap de l'Agència d'Extensió Agrària de Benissa. Així que els grans xops i part dels arbres tallats son d'aquell temps. Son també germans seus els que creixen magnífics a la placeta de l'Església. Els grans arbres que ara els han tallat, i dels que he parlat al principi, tenien problemes de poda. No quedaven esporgadors al poble. Jesús va fer vindre un pràctic que li servia com a professors dels cursos que donava. Aquell home va ser contestat per tots els enterats del poble. Els podava amb una serra. Davant tot això el tio Pere va demanar ajuda a Batiano, al seu cunyat i a un altre home que li anaven obrint camí a les branques amb destrals. Brotaren després amb absoluta normalitat. Abans de tot el que dic hi hagué `precedents d'amor pels arbres. En l'any 1931 l'alcalde Gaspar Mayor fa aprovar en la sessió un reglament de protecció a plantes i animals. En 1941, a iniciativa del regidor Ignasi Cervera es planten les actuals clauselines de la plaça del convent. Jo ara, davant aquest cabassot de informació que vos done, en veig un poc entristit i plore una mica la mort dels arbres que vaig manar plantar. I no sé, com vosaltres, què pensarà fer l'ajuntament. Però a mi, tal com està actualment la Glorieta en dona la impressió ( i amb la secor que patim) que allò és una era. A veure si algun regidor té amor per la lectura i baixa a aquest espai de tertúlia i ens dona alguna saludable satisfacció. Joan Josep Cardona Ivars. Cronista Oficial de Benissa
Voleu deixar un comentari a la notícia?