La Serra de Bèrnia i del Ferrer, lloc de capvespres rogencs

Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut al diari LAS PROVINCIAS el 4 de març de 2007:

Pas a pas, centenars de turistes que visiten la comarca recorren diversos quilòmetres per a arribar al cim d’un dels paratges més emblemàtics de l’horitzó de la Vall del Pop, la Serra de Bèrnia i del Ferrer.

La intenció dels pobles de Benissa, Llíber i Xaló per a declarar els 70 milions de metres quadrats de Bèrnia en parc natural, simbolitza una aposta clara pel turisme actiu i la potenciació de l’interior de la Marina com un reclam turístic més, complementari al tradicional de sol i platja de les zones costaneres.

Els ajuntaments són coneixedors del bon moment que travessa el turisme rural i per això són diverses les rutes que es potencien per a conèixer de prop la muralla natural que separa les comarques de la Marina Alta i Baixa, tant físicament com climàticament.

La Serra de Bèrnia, orientada d’est a oest, s’alça majestuosa fins a una altitud de 1.129 metres i està compartida per Altea, Benissa, Calp, Callosa d’En Sarrià i Xaló. Un lloc on els veïns contemplen diàriament els capvespres rogencs d’aquesta muntanya protagonista de la Vall del Pop.

Una de les principals rutes, dissenyada pel club de Muntanya Margalló de Benissa, és la senda PR-V7. Huit quilòmetres de distància amb una dificultat mitjana que es poden recórrer en unes quatre hores.

L’itinerari d’avui és el més representatiu, segons els veïns de la Vall del Pop, de la Serra de Bèrnia ja que es fa per un trajecte circular que permet observar les capritxoses formes de la natura en aquest paratge. Si es decideixen per aquesta ruta, podran veure des el paisatge de les Cases de Bèrnia a la Font de Bèrnia i introduir-se a través del Forat, fins a arribar al Fort de Bèrnia, per a tornar al lloc d’eixida.

Per això, cal prendre la pista de terra i arribar fins l’encreuament on se situa la Font, única d’aquestes característiques a la zona sud de la comarca. D’aquesta manera, els turistes, segons Turisme, aprofiten per a abastir-se d’aigua. Per la part superior esquerra de la font, continua la senda senyalitzada adequadament per a garantir la seguretat.

Aquest vial natural té un suau pendent que permet observar de prop les “parets de la cresta”. Allí, hi ha un xicotet microclima, un abric natural, amb vegetació abundosa i fauna invertebrada humida ja que està situat en la zona d’ombria.

Gran gamma de colors

És en aquest punt on s’arriben als 850 metres d’altitud sobre el nivell de la mar. Ací, els colors ocres, verds i blaus del Mediterrani permeten albirar una extensa zona de la Marina Alta amb algunes de les muntanyes més característiques com la Serra del Ferrer, el Montgó i La Solana. Fins i tot es poden observar pobles com Benissa, Benitatxell i Teulada-Moraira.

La fortuna de trobar-se amb un dia clar i ras permetrà als senderistes retindre en les seues retines una de les estampes més inoblidables que ofereix la serra de Bèrnia ja que es pot albirar des d’aquest punt la màgica illa d’Eivissa.

Una vegada que es travessa el Forat, l’òptica varia amb un paisatge obert a la mar que permet admirar una vasta extensió de la Marina Baixa, amb les volubles formes d’Aitana, el Puig Campana, Ponoig i la serra Gelada, a més d’Altea i Benidorm; i en ocasions, Santa Pola i fins i tot l’Illa de Tabarca.

El Forat, segons els geòlegs, és un forat natural que s’obri en la roca. Un xicotet túnel, d’uns 20 metres de longitud i un d’altura, que comunica les dues cares de la muntanya. En passar al costat sud, l’altura i l’amplitud de la volta s’accentua per la diferència de lluminositat entre la cara nord i la sud.

Després d’haver contemplat la natura de part de la província, aquesta ruta travessa el Fort de Bèrnia per a descendir al lloc d’eixida, Les Cases de Bèrnia.