L’ofegabous troba casa a una bassa de la Mallà Verda de Benissa

ABAI duu a terme un projecte de recuperació d’aquest amfibi catalogat com a vulnerable.

L’ofegabous és el major amfibi urodel d’Europa, ja que pot arribar als 30 centímetres de llargària, tot i que la meitat correspon a la cua. És de la mateixa família de la salamandra comuna i, a hores d’ara, està catalogat com una espècie vulnerable, és a dir, sols un esglaó per dalt d’estar en perill d’extinció. D’ofegabous sempre n’hi ha hagut, però el seu nombre ha minvat, i molt, a causa de diferents factors com ara la sequera –no es fan basses on viu i es reprodueix-, la contaminació, la presència de peixos d’espècies invasores, etc.

L’Associació Benissera Anti Incendis (ABAI), sabedora de la perillosa situació de l’ofegabous, ha dut a terme un projecte de conservació i, a més, de conscienciació. La presidenta d’ABAI, Rosa Sala, diu que “portem des del 2016 darrere d’aquesta iniciativa i ara s’ha fet realitat. Per això estem molt contents”. Ha sigut necessària la implicació directa dels tècnics de la Conselleria de Medi Ambient i també de l’Ajuntament de Benissa per a aconseguir els permisos i els documents necessaris per a fer una bassa on criar els ofegabous.

La bassa artificial, amb la llargària i la profunditat adequades, està al paratge conegut com la Mallà Verda i ha tingut un cost de 15.249 euros. La Regidoria de Medi Ambient ha col·laborat amb la part més grossa, més d’11.000 euros, i el Centre de Conservació d’Espècies Dulciaqüícoles del Palmar, a València, s’ha encarregat de dur les larves d’ofegabous que han estrenat casa.

L’alumnat de sisè de Primària de les escoles Manuel Bru i Pare Melchor han estat els encarregats de dipositar els ofegabous a la bassa. Dilluns van fer una excursió a peu fins la Mallà Verda i després van portar “a casa” més d’una seixantena d’aquests amfibis que ara ja són benissers. A més, els xiquets i les xiquetes van aprofitar la jornada per plantar exemplars de plantes aromàtiques autòctones, com ara romer, frígola, sàlvia i lavanda.

Problemàtica dels amfibis

La intenció és fer més basses a fi que l’ofegabous colonitze tota la zona poc a poc. De fet, Antonio Pradillo Carrasco, un dels tècnics de la Conselleria, assegura que “quan plou ixen i són capaços d’escampar-se fins a un quilòmetre de distància de la bassa”. “Són amfibis”, afegeix, “molt beneficiosos per al medi ambient, perquè es mengen totes les larves del mosquits i de tots el bitxets que hi ha a l’aigua”. “Els utilitzem”, conclou, “com a espècie paraigües, però altres amfibis, com ara les granotes i els gripaus, també es beneficien del seu hàbitat”.

Els ofegabous són animals que passen quasi tot el temps dins l’aigua i per això es troben en rierols, tancs, cisternes i tolls i basses més o menys permanents. Són carnívors i s’alimenten de xicotets animals aquàtics, sobretot larves d’insectes, capgrossos i sangoneres. Mengen qualsevol cosa que es moga, la qual cosa acaba donant lloc a freqüents casos de canibalisme. La femella posa entre 300 i 1.000 ous que fixa, un a un, a les fulles de plantes aquàtiques.

La bassa artificial està feta de formigó, amb una zona de marge perquè puguen amargar-se i reproduir-se i una flora que li és favorable, i s’ompli de forma natural perquè disposa d’un sistema que arreplega l’aigua de la pluja. Sala diu que “ens van plantejar portar una cuba d’aigua, però com que ha plogut tant enguany, no ha calgut i estem molt contents” La bassa servirà també com a abeurador d’animals salvatges com ara perdius, conills, etc.

La presidenta d’ABAI indica que “volem que aquest projecte tinga un vessant didàctic. I, a més, tenen la idea de fer, fins i tot, un conte a fi d’atraure més si cap la gent jove. Ja s’han fet xerrades a les escoles de Benissa i vindran d’altres pobles veïns”. De fet, Pep Ferrer, de l’Escola Pare Melchor, subratlla que “vindre ací ha estat molt bé perquè l’alumnat ha complementat tot el que ha vist a l’escola sobre els rèptils i els amfibis. “Darrere de tot açò”, afegeix, “hi ha un projecte d’educació ambiental”.