Benissa es va alçar ahir amb una trista notícia. Una de les figures més rellevants de l’art i de la pintura valenciana del S.XX, Salvador Sòria, ens havia deixat. Als darrers mesos el seu feble cor estava ja molt cansat i en la matinada del divendres va deixar de bategar.
Benissa, va descobrir fa molts anys a una persona. La seua anava a ser una relació temporal, però al primer contacte va sorgir una cosa especial, una atracció mútua, un amor a primera vista, correspost després, quan definitivament Salvador Soria i la seua família escollirien Benissa per a viure.
Especialment, Salvador Soria va demostrar el seu voler per Benissa amb la passió de la seua vocació vital, la de l’artista plàstic, sens cap dubte el millor que ha viscut entre nosaltres al llarg de tota la nostra història. Des del primer moment li va dedicar a Benissa, una de les seues obres més importants, el “Monument a la llibertat”. Amb aquesta obra ens va descobrir el seu anhel, la seua fe, la seua esperança en un bé, pel qual tant havia patit i lluitat i, perquè no dir-ho, un bé que va perdre moltes vegades.
Salvador Soria va ser també l’impulsor d’un Certamen de Pintura que hui porta el seu nom. Amb ell, Benissa va obrir una finestra a l’art de la pintura, situant el nivell del Certament a l’altura dels millors que es convoquen per la nostra geografia.
La seua obra la podem gaudir a l’Ajuntament, a la Zona Verda del Polígon Industrial, i a moltes cases del poble que tenen el privilegi de tindre-la. Però no només hem gaudit de la seua obra, també ho hem fet de l’artista, de la seua persona. I no soc jo l’indicat per a parlar dels aspectes artístics i humans de la seua trajectòria, però sí que m’agradaria destacar alguna cosa que he llegit i he comprovat de la personalitat d’aquest il·lustre home i artista, que resumix amb dues paraules: honestedat i coherència. Dues característiques que va saber inculcar i predicar amb la seua obra al llarg de la seua vida.
Benissa no li donarà mai tant a Salvador Soria com ell li va donar al nostre poble. Però no podíem perdre l’oportunitat de correspondre a eixa relació tan fructífera i plena de fidelitat. I no van poder fer-ho d’un altra manera que atorgant-li la més alta distinció que es pot donar a una persona no nascuda a Benissa, a un benisser adoptat, declarant-lo Fill Adoptiu de Benissa a maig de 2005.
No oblidem que darrere d’un gran home com aquest hi ha una grandíssima dona com Arlette, i en un artista de la seua talla no es pot perdre de vista la seua influència i els sentiments que li ha inspirat o s’han inspirat mútuament perque també ella és una artista consumada, tots dos van construir una magnífica família. Una gran persona, una gran família i una gran obra que van trobar a Benissa el seu origen i destí. Per eixe motiu espere i desitge que per molts anys més, per sempre, continuem tenint a Salvador Soria en la nostra memòria.
* Juan Bautista Roselló, batle de Benissa.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?