Article d’opinió de Francesc Xavier Tro i Molines

En estos últims dies, hem vist i sentit perfectament, per la “seua” radio-televisió autonòmica, CAmpsNAL 9, com els nervis i les males maneres li han passat factura a alguns membres del Partit Popular, en algunes declaracions desafortunades, que segurament ara mateix retirarien.

I és que les coses comencen a rutllar-los malament. Al País Valencià, i començant de nord a sud del país, la condemna de l’alcalde de Vila-real, Manuel Vilanova, les imputacions de Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, de l’alcalde d’Alacant, Luis Díaz Alperi i del seu amic Enrique Ortiz, personatge que l’alcalde de Benissa, coneix molt bé. Els casos de Torrevella i Oriola, també el de Porxinos a Riba-roja, el cas “Aguas de Calp”, amb el diputat de Calp, Juan Rosselló pel mig, etc., les factures falses de Terra Mítica i dels concerts de Julio Iglesias, l’amiguet d’Eduardo Zaplana, i enemic número 1 de Parcent entre altres pobles del nostre país, el que fa més que sospitar el que tots pensem, que la corrupció esta ben allotjada dins del PP. Si a tot açò, li sumem la profunda divisió que pateix el PP entre els sectors campsistes i zaplanistes (Dénia, Pego, Alacant, Benidorm, Elx, etc.) ens fa pensar que és el principi del final que els espera a molts, els jutjats. Si llegim els diaris, podem comprovar com diàriament, hi ha càrrecs públics del Partit Popular que passen més temps declarant com a imputats als jutjats que treballant pel seu poble o ciutat (si realment ho han fet mai).

Però, com desgraciadament estes notícies són massa habituals, i cada vegada als ciutadans i ciutadanes, els produeix menys sorpresa, el Partit Popular respirava més o menys tranquil, però, la setmana passada, a alguns membres del Partit Popular els va caure damunt un gerro d’aigua freda al conèixer l’acord del Compromís pel País Valencià. Un acord on, l’esquerra, l’ecologisme i el nacionalisme al País Valencià s’han posat d’acord per anar junts les pròximes eleccions autonòmiques i també en alguns municipis valencians. EUPV, BLOC i Els Verds aniran junts sota el nom de Compromís pel País Valencià. Un acord que si el treballem bé, ens pot fer arribar perfectament als 12 o 13 diputats a les Corts Valencianes, sent així imprescindibles per la formació de qualsevol govern. Este pacte es sustenta en un document programàtic de quinze compromisos electorals que han signat ja totes estes formacions i alguna més que es pot sumar, que aglutina la part més conscient i compromesa de la societat valenciana.

Estos partits s’han compromés, entre altres coses, a posar fi a la corrupció imperant al nostre país, a dotar els serveis públics de recursos suficients, sobretot a la sanitat i d’educació tan malmeses al nostre país, a aturar l’especulació urbanística, la destrucció del territori i el creixement insostenible, a promoure i defensar la nostra llengua i cultura, a construir habitatges assequibles pels joves, a aturar la precarietat laboral, etc., en definitiva a garantir un futur digne i millor per a tots els valencians, tant pels que hem nascut ací, com pels que han triat viure a esta terra, entre nosaltres.

Després de conèixer tot açò, el PP ha fet el que millor sap fer, mentir i acusar sense fonament, amb l’ajuda de CAmpsNAL 9, la “seua” televisió privada. Paco Camps, com li crida el seu “amic” Zaplana, ens ha dit que l’acord es una joia literària que atenta contra tot i tots, i fins i tot el Conseller de Relacions Institucionals, Vicente Rambla (ex-conseller de sanitat de trist record pels ciutadans de la Marina Alta) ha arribat a acusar-nos, de “batasunos”. A nosaltres, a partits demòcratics i perfectament legals, que l’únic que hem fet, es arribar a un acord per a ajudar, a que l’entramat del Partit Popular al nostre país tinga data final, el 27 de maig del 2.007.

Francesc Xavier Tro i Molines, es regidor pel grup municipal CIBE-BLOC i membre de l’executiva comarcal del Bloc Nacionalista Valencià a la Marina Alta.