Opinió

Benissa en set minuts; per Vicent Cabrera

Vicent Cabrera
Vicent Cabrera

Està escrit en la Bíblia que importa més el final de qualsevol cosa que el seu principi. La conclusió o el final del recent procés electoral que ha desembocat en una nova Corporació Municipal a Benissa ho vam conéixer dissabte passat dia 15 de juny de 2019 amb l’elecció d’Arturo Poquet com nou Alcalde de Benissa i l’equip del Partit Popular governant l’Ajuntament en coalició amb el CIBE d’Isidoro Molla. El resultat no ens ha de sorprendre. Des de les eleccions locals de 1999, els ciutadans de Benissa hem votat majoritàriament un partit conservador, el Partit Popular, i la resta del pastís electoral es reparteix sistemàticament dins d’un grup heterogeni liderat per l’esquerra, el nacionalisme i partits locals de difícil classificació ideològica, com el CIBE o l’extint PSI o PSD.

En vint anys, des de 1999 a 2019 res ha canviat. Tan sols un grapat de vots han decidit cada quatre anys o cada elecció si Benissa serà governada per un partit conservador amb majoria absoluta o no i el sorprenent d’esta dada és que en eixos vint anys han mort uns 1.700 Benisseros i Benisseres que han sigut substituïts per aproximadament altres tants Benissers i Benisseres.
Som, ens agrade o no, un poble conservador o millor encara sense risc a aventurar-me en l’afirmació, “un poble antic”.

El que cada dia s’amaga després del nostre orgull és que la majoria de les nostres empreses facturen més d’un setanta per cent fora de la nostra localitat, que el nostre comerç local ingressa actualment menys de la meitat del que ingressava fa una dècada, que som l’única localitat dins de la Comarca de la Marina Alta d’una certa entitat que disminueix en població, que els jóvens més preparats aconsegueixen treball i trien viure fora de Benissa, que el mercat que celebrem els dissabtes cada vegada perd més llocs, que són pocs els negocis que comercialment resisteixen en el seu camí i cada vegada hi ha més locals comercials vacants a Benissa. Que no existeix en l’actualitat Avinguda o Carrer de Benissa que no tinga vivendes en estat ruïnós o cases ruïnoses. Que fatídicament i fins pareix que premonitòriament apliquem en l’actualitat un Pla General d’Ordenació Urbà aprovat l’any 1982 i estem a l’any 2019. Que seguim sense entendre la diferència entre Turisme i Urbanisme i pitjor encara, pareix que ni tan sols ens importa perquè no s’entén que a les portes de la temporada estival alguns dels nostres carrers i camins rurals estiguen absents de neteja i manteniment i els punts d’arreplegada de fem, sobretot els situats estratègicament des del punt de vista turístic no meresquen una especial atenció i manteniment. Que disposem d’una Societat Cultural que en el seu origen va arrancar amb més de 800 socis i hui escassament aconseguiren els 400″ i pitjor encara, el seu format actual a males penes resistirà una dècada més. Que la nostra residència de la tercera edat Sant Joaquim i Santa Anna compleix mínimament el que en el futur pretenem que siga però no res més, perquè no té un Centre de Dia a l’altura de les exigències actuals.

Que disposem d’estructures organitzatives a nivell esportiu pròpies del segle XIX, però ineficaces en el Segle XXI. Que hem ignorat en certa manera als nostres infants i als nostres jóvens.

Per perdre, hem perdut per al públic fins al Convent dels Franciscans, una de les Joies de la Corona del Patrimoni Cultural de Benissa i això a causa de no tindre des de fa ja massa temps un Programa Cultural ambiciós més enllà d’idees polítiques diverses. Que fins a les nostres festes patronals en l’actualitat són un exemple d’esquizofrènia programàtica sense que ningú siga capaç de restructurar-les amb valentia i coratge. I en fi, la llista podria continuar però no creguen ni per un instant que la irrellevància actual en què es troba sumida Benissa en tots els àmbits és resultat del pensament conservador de gran part de la nostra societat monopolitzat per un Partit polític hegemònic durant vint anys. El conservadorisme està present en totes les forces polítiques sense excepció. Dos productes culturals llançats en l’última legislatura que en aparença estaven envernissats de modernitat en realitat no són tan moderns.

Benissa viu en l’actualitat una certa urgència i no hi ha un minut a perdre si pretenem donar resposta a les múltiples qüestions plantejades i altres no enumerades. Necessitem imaginació política i sobretot capacitat de lideratge per a encarar el nostre futur que, no oblidem, ens ve cada vegada més veloç i sorprenentment transformat. Si no volem fer revolucions almenys fem evolucions perquè són massa les qüestions públiques a abordar en profunditat que no podem permetre’ns el luxe que passen per davall del radar dels Benissers i les Benisseres per més temps. En això consisteix la política.

A tot nou Govern ha de donar-se-li el conegut període de cortesia política abans de començar a jutjar les seues accions polítiques, els anomenats cent primers dies que no és més que un període de gràcia (Roosevelt 1933) però ocorre que tant l’Alcalde Arturo Poquet com a gran part del seu govern del Partit Popular ja els coneixem de la seua etapa de Regidors en l’anterior govern del Partit Popular, eren membres executius d’aquell equip que es va instal·lar políticament en el “no fer, no evolucionar, no molestar, no obrar, no emprendre” i per descomptat, va generar escepticisme que el flamant alcalde de Benissa en el seu discurs d’investidura no fóra capaç d’establir un sintètic programa de primeres mesures que se li ha de suposar a l’Alcalde que des d’eixe instant és l’Alcalde de tots sense excepció i també va generar escepticisme que en el seu primer comunicat a la premsa de 18 de juny, manifestara que “encara han d’assentar-se per a prendre decisions sobre quin serà el camí de treball que s’ha de seguir, però que en tot cas dos dels puntals del seu projecte són l’Aprovació del Pla General i els Pressupostos Municipals, assumptes ambdós que va reconéixer sense rubor que estant en l’oposició, el Partit Popular no va contribuir a la seua aprovació. En fi, seran els nervis del començament.

En tot cas hem de ser optimistes i així li ho va transmetre la portaveu del Grup PSPV-PSOE, Carol Ivars en l’Ajuntament de Benissa durant el discurs d’elecció de l’Alcalde sobre la predisposició del PSPV-PSOE a realitzar una oposició constructiva i responsable. Confiem a remuntar pel bé del nostre poble, però sense oblidar que encara que pensem que hem tocat fons a Benissa políticament parlant, sempre és possible continuar rascant i anar un poc més avall. Ja veurem!

Vicent Cabrera és membre del PSPV-PSOE de Benissa.


Comentaris a la notícia

Carles

Precis anàlisi del recorregut de Benissa durant les últimes dos dècades. Tornen els representants de l'immobilisme absolut, sense capacitat com ells mateixos han manifestat, i com única idea per a dignificar la política consisteix a pujar-se el sou.


Teo Crespo Santacreu - Treballador Social Fund. Resid. Ntra. Sra. de los Dolores, San Joaquín y Santa Ana

Hola Vicent.

Només volia fer una puntualització respectea la referència que fas a “Que la nostra residència de la tercera edat Sant Joaquim i Santa Anna compleix mínimament el que en el futur pretenem que siga però no res més, perquè no té un Centre de Dia a l’altura de les exigències actuals.”

Qualsevol que llija això de “compleix mínimament” pensarà que la situació del centre és, si no deficient, quasi. I res més lluny de la realitat, donat que des de la Direcció Territorial hem sigut reiteradament felicitats en els últims set anys, tant per la qualitat en el servei (comprovat mitjançant les corresponents i habituals inspeccions que tenim per la seua part), com per la durada de les estades dels nostres residents (o, dit en altres paraules: se sorprenen gratament de la baixa taxa de mortalitat que tenim, si ens comparem amb els altres centres de la província). Fins i tot, ens han demanat el model d’expedient socio-sanitari que tenim, per utilitzar com a referència, perquè no n’havien vist cap tan complet com el nostre. Per no dir que el centre està permanentment amb el 100% de places cobertes i amb llistat d’espera, cosa que molts centres no poden dir. Així i tot, sóm conscients que sempre podem millorar, i amb eixa finalitat treballem cada dia.

És ben cert que, possiblement, siga necessari un centre de dia al poble. No t’ho negue. I tant de bo el tinguérem en un futur pròxim.

Però esta Fundació Residència és això el que és: un Centre Residencial. I no un Centre de Dia.

Ser un Centre Residencial no implica en absolut que haja de ser també un Centre de Dia. Incorporar un Centre de Dia al Centre Residencial existent es tradueix en fer un nou projecte avalat per un estudi previ, una nova inversió i disposar de més espai físic destinat als suposats usuaris d’eixe Centre de Dia. No és tan senzill. Des de la Fundació fa uns anys que ens vam moure per tal de vore la possibilitat de tindre també Centre de Dia, però les exigències i els requisits van fer avortar eixa possibilitat.

Atentament.


Voleu deixar un comentari a la notícia?