Bernat Capó, In Memoriam; per Xavi Tro

L’any 1983, rondant jo els 8 o 9 anys, en les escoles velles que a dia de hui s’estan rehabilitant, se’ns va donar a tots els alumnes un exemplar del Rossinyol del Pou d’Avall, un dels molts llibres que va escriure l’amic Bernat. El regal venia de l’extinta Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, era un llibre, un conte curt, que ens parlava de la importància de la llibertat i de la necessària lluita en la seua defensa per totes i tots, un conte que en va captivar tot i el seu trist final. Era la primera vegada que llegia alguna cosa escrita per Bernat, en un moment de la vida en que les xiquetes i xiquets no teníem ni mòbil, ni tablets, ni internet, afortunadament per a nosaltres, i passàvem les hores de manera ben diferent a com ho fan els d’ara, poder jugar al carrer tranquil·lament és una de les diferències abismals, i també poder submergir-te en aquells còmics que ens van marcar una època, Astèrix i Obèlix o Tintín, en la biblioteca pública que porta el seu nom merescudament, en aquell moment les meues lectures preferides, que a més, també des de feia poc temps podíem gaudir en valencià, en la nostra llengua, després de l’aprovació de la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià aquell mateix any 1983, poc després que Benisa, passara a ser BeniSSa, amb tot el que això significava, un despertar dels somnis de justícia, autogovern, democràcia i llibertat després d’un mal son, d’una llarga etapa de dictadura franquista i tot el retall de llibertats i d’injustícies que allò va suposar.

Uns anys després, l’any 1990 caigué en les meues el llibre 9 Narradors de la Marina Alta, de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, també caixa desapareguda junt amb tot el sistema financer valencià, però segur que d’això en algun article periodístic de Bernat se’n podeu assabentar millor. Com vos deia, en aquell llibre, Bernat junt amb altres 8 escriptors de la nostra comarca, participava en un relat curt anomenat Alliberament, de nou la llibertat com argument principal d’una història que ja amb alguns anys de més no en va deixar altra vegada indiferent, de fet, a partir d’ací ja no he pogut parar, m’he llegit la majoria dels seus llibres, fins i tot vaig tindre la immensa sort de participar en la presentació, l’any 2008, del que segurament és el llibre més estimat pels benissers, Viatges i Aventures de Pere Bigot, de Berdica a Navayork, en aquest cas en la seua versió en valencià.

Bernat, s’autodefinia com a republicà, agnòstic i pudent, tot i que la pudentor jo no li la vaig trobar mai, al revés, sempre que li vaig demanar ajuda la vaig tindre, i sempre que li vaig demanar consell també, des de les nostres discrepàncies polítiques, que en tenien i sobre les que debatíem i xarràvem a sovint, per damunt érem companys de lluita. Sempre vam tindre una relació de respecte i amistat sincera, i d’admiració per part meua en la seua llavor d’escriptor i narrador d’històries, relats i costums, així com en la seua extensa vessant de periodista.

Afortunadament els escriptors, igual que els pintors, els actors o el cantants, no ens deixen mai, ja que ens queda la seua obra, un regal que sempre com a benisser i com a valencià comptarà amb la meua gratitud per sempre. Benissa ha sigut afortunada amb tindre una persona com Bernat, un enamorat del seu poble, i sobretot de la llengua del seu poble i del seu país, afortunadament tenim molts més Bernats que continuaran amb el seu llegat, com per exemple tots aquells que any darrere any és presenten als Premis 25 d’abril – Vila de Benissa, que enguany ja compten amb la XXXVII edició i que es fan des de l’any 1991, gràcies, entre altres més, al mestre Bernat Capó i García, qui fou també, junt amb el seu amic Pere Cabrera, President d’Honor dels 25 anys dels Premis 25 d’abril. A més, se que te’n vas content, perquè has tingut recentment tres reconeixements que t’han fet especialment feliç, la medalla del Consell Valencià de Cultura, ser Fill Predilecte de Benissa, i el Llorer d’Or de la Universitat d’Alacant, fa només uns dies. A més per fi podràs acaronar de nou al Gigi, aquell gosset que sempre ha ocupat un lloc important al teu cor.

Bernat, gràcies per tot i per tant !!!!

Francesc Xavier Tro és portaveu del grup municipal Compromís a l’Ajuntament de Benissa